JOAN MARÍ TUR és Licenciat en Filosofia i Lletres

Traduït al castellà

L'any 654, abans de J.C., és considerat com a punt de partida de la primera presència de l'home a Eivissa. Però, no podem pensar que la nostra illa estigués habitada per gents no púniques abans d'aquella data?

Quan Bosch Gimpera ¹ deia «...que del temps anterior als fenicis cartaginesos, no s'ha trobat, PER ARA, res absolutament», estava lluny de pensar que en l'actualitat podríem disposar d'un material no gaire quantitatiu però sí qualitatiu pertanyent a una època prefenícia.

Deixant ja per conegudes les troballes de Formentera (Porto-saler) l'any 1906; de la Savina, 1910; de Xarraca-Portinatx, 1927-28; de les pintures rupestres de ses Fontanelles; de la ceràmica neolítica a es Cuieram, presentem avui un nou testimoni de l'Edat del Bronze a Eivissa: la destral de sa Bassa Roja.

La destral va ser trobada per casualitat a la finca sa Bassa Roja, terme municipal de Sant Antoni de Portmany, el dia 17 de juliol de l'any 1969, no lluny, i això podria ser molt indicatiu, de la discutida i totalment abandonada cova de ses Fontanelles, famosa, com sabem, per les seves pintures sobre roca. La destral estava a dos metres de profunditat. Vam veure personalment el lloc sis hores després d'haver-se trobat. Vam trobar ceràmica púnica, romana i àrab als estrats. La destral és de bronze, perfectament conservada, plana, de 16 centímetres de llarg per un de gruix, costats llisos i lleugera curvatura corresponent a la part del tall. Crec que es pot classificar com a pertanyent a finals de l'Edat del Bronze.

La teoria segons la qual Eivissa no va estar habitada abans de l'any 654, crec, per tant, va perdent vigència a mesura que es van trobant testimonis de cultures anteriors. Població poc nombrosa, d'acord, però població al cap i a la fi.

La primera pregunta que salta immediatament és: on són els nostres talaiots, taules, navetes, tan generosament repartides a les Balears pròpiament dites? La peregrina teoria que, a causa de la idiosincràsia del poble àrab, es van emprar les pedres d'aquests monuments per a construccions mores, per allò de la llei del mínim esforç, crec que ha de ser rebutjada. Potser no van estar les altres illes habitades també per àrabs? Com s'explica, doncs, que Eivissa no pertanyi al cercle megalític mediterrani que s'estén des de Grècia, Malta, Sicília, Sardenya i les Balears? No podria ser que la nostra població fos escassíssima?

Monuments de grans pedres no tenim, fins ara, però disposem d'una col·lecció escampada de destrals, lingots i ganivets de bronze, i si aquesta Edat va des de l'any 2500 al 1000 abans de J.C., tenim, per tant, diversos testimonis anteriors a l'any 654, que és el que es volia demostrar.

Notes: