Socis... i simpatitzants de l'Obra Cultural Balear visiten Eivissa

La visita a Eivissa d'una trentena de socis i simpatitzants de l'Obra Cultural Balear, de Palma, els tres primers dies d'octubre de 1971, suposa per a l'Institut d'Estudis Eivissencs un excellent i agradable punt de partida cap a futures i més constants relacions culturals entre les illes. Si l'aïllament que ens condiciona pot dificultar la mútua colaboració intensa, i directa en la tasca dels nostres dos centres culturals, ja és positiu aquest primer contacte, que ens va permetre manifestar la nostra amistat i els nostres afanys i disposició en favor d'una cultura insular més viva i autèntica.

Adéu a Erwin Broner

Durant el mes d'octubre, la mort a l'estranger d'Erwin Broner, gran pintor i arquitecte, membre apreciadíssim de l'Institut d'Estudis Eivissenes, significa una pèrdua humana i intelectual de primer rengle en la nostra vida insular, fins i tot fora d'Eivissa. La promesa que l'Institut féu públicament de dedicar un homenatge adequat a l'inoblidable Erwin Broner volem ratificar-la, i ens proposam complir-la aviat, convençuts que comptarem amb l'ajuda de molts amics i admiradors de l'illustre arquitecte.

VII Congrés Internacional de Disseny Industrial

Durant els dies 13, 14, 15 i 16 de 1971, es va celebrar al port de Balansat el VII Congrés Internacional de Disseny Industrial, amb la participació de més d'un miler de congressistes de nombrosos països, que s'albergaren als bells hotels del port i a una multicolor «ciutat instantània» d'inflables de plàstic. M. Villangómez Llobet, en la seua crònica eivissenca del mes de novembre a la revista «LLUC», va escriure: «En aquest Congrés s'ha intentat una nova forma de comunicació, un contacte menys convencional i més directe, ADI/FAD es limitava «a facilitar el trobament, a assegurar el seu ritme de funcionament», i per a aquest contacte fou escollida Eivissa, «on el paisatge, l'arquitectura i l'artesania es fonen a escala humana» i on hi ha «una possibilitat de somieig, de fugida i d'esbargiment. però, sobretot, d'inspiració per als qui hauríem de donar forma als productes en la segona naturalesa». L'illa. doncs, ha aportat a l'important Congrés sobre un art cada dia més ampli, exigent i decisiu, un paisatge poderós i en part estructurat pel turisme i un ambient apartat i suggestiu».

Un Museu d'Art Contemporani a Eivissa

El dia 16 del mateix mes d'octubre és inaugurat el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. El centenar d'obres que s'hi exposen correspon només a una primera etapa del museu, que progressivament anirà adquirint nous fons artístics, entre els quals figuraran les obres premiades en les Biennals eivissenques.

El Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, instalat a l'antiga Sala d'Armes de la Ciutat, serà regit per un Patronat el President del qual és el Sr. Marquès de Lozoya. La direcció del Museu està en mans del Sr. Florenci Arnan. El Museu d'Art Contemporani d'Eivissa compta, en aquesta primera fase, amb obres de nombrosos pintors i escultors, com, per exemple, els eivissencs Antoni Marí Ribas, Vicent Calbet i Pilar Villangómez, i, entre els de fora, Bartolozzi, Fumiko Matsuda, Álvaro Delgado, A. Heras, Michavila, Rocha, Sempere, Picasso, Vila Casas, Equip Crònica, Núñez, Will Faber, Subirachs, Tharrats, Yraola, Vento, E. Vallès, Sílvia Gubern, Abelenda, Feliciano, etc.

En la mort de Josep Costa Ferrer, Picarol

A la darreria de 1971 mor a Mallorca, en edat molt avançada, l'artista eivissenc Josep Costa Ferrer. El nostre cronista de «LLUC» li dedicà un article, del qual reproduïm les següents línies: «(Josep Costa Ferrer) va colaborar... com a dibuixant satíric, amb el pseudònim de Picarol, a L'esquella de la torratxa. Així mateix, com Rossinyol, va reunir una bona colecció d'objectes cartaginesos procedents de les seves recerques als jaciments eivissencs. I, ja en la seva etapa mallorquina, també va escriure sobre Eivissa. No sé si s'ha recordat en els nombrosos articles apareguts arran del seu traspàs, sobretot a Mallorca, que Josep Costa és autor d'una guia de la seva terra, Ibiza - Guía gráfica Costa, un llibret amb els seus característics gust i sensibilitat. Per aquell temps, els anys finals de la República, ja havia demostrat el seu interès i el seu afecte per la blanca arquitectura eivissenca, estenent-la per primera volta fora de l'illa d'origen. A Mallorca havia creat la urbanització de Cala d'Or, modèlica segons diuen, a la qual va donar a més d'un nom eivissenc (Cala d'Or és una transformació turística de Cala d'Hort), les línies i el color típic de les cases de la seva illa natal.»

Setmana del llibre

La celebració de la I Setmana del llibre, durant el passat més d'abril, constitueix un esdeveniment cultural transcendent. La mostra bibliogàfica, promoguda per l'Institut d'Estudis Eivissencs, oferia més de cent cinquanta títols, relatius a bibliografia pitiüsa i literatura catalana en general. Durant aquesta setmana es despatxaren devers cinc-cents llibres, la major part a gent jove i estudiants.[^36] Coincidint amb la I Setmana del llibre, l'Institut d'Estudis Eivissencs va presentar la seua darrera publicació: Elegies i paisatges Terra i somni, reedició dels dos primers llibres de poesia de M. Villangómez Llobet, amb bellíssimes ilustracions d'Antoni Marí Ribas. La I Setmana del llibre fou clausurada amb una conferència precisa i ben documentada del Sr. Josep M.ª Sala i Valldaura sobre Una lectura de la poesia de Marià Villangómez.

Ibizagrafic 72

El 21 de maig el Museu d'Art Contemporani inaugurà l'exposició Ibizagrafic 72, que s'ha prolongat fins el mes d'octubre. Aquesta exposició, dedicada exclusivament al gravat i a les arts de l'estampació, ha comptat amb la participació d'artistes de trenta-cinc països. Els vuit premis Ibizagrafic 72, tots de la mateixa categoria, foren concedits a Janez Bernick, Corneille, Alfred Dahmen, Millares (recentment traspassat), Tàpies, André Ramseyer, Yturralde i Ingrid Wedendoerfer. Ibizagrafic 72 ha estat qualificada com una exposició extraordinària, interessantíssima, molt representativa i completa.

Litografies de Joan Miró en Homenatge a Joan Prats

Les litografies de Joan Miró que constitueixen el seu Homenatge a Joan Prats també arribaren a Eivissa, i la Galeria Carl van der Voort ens va oferir la possibilitat de contemplar-les en una exposició que s'inaugurà el dia 27 de maig. Les quinze magnífiques litografies de Joan Miró en honor del seu gran amic significaren poc o molt el tribut dels eivissencs a la memòria de Joan Prats, home, durant inolts anys, profundament lligat a la nostra illa.

Una gramàtica catalana per a eivissencs i formenterers

En un concorregut acte cultural celebrat el dia 29 de maig a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics; l'Institut d'Estudis Eivissencs va fer la presentació del seu segon llibre en 1971: Curs d'iniciació a la llengua - Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres, del qual és autor, baldament no consti en el llibre, M. Villangómez. En aquest acte, el President Executiu de l'Institut va explicar amb tot detall les característiques essencials del llibre; les seues motivacions i la seua eficàcia possible. D'altra banda, el Sr. Francesc de B. Moll, l'ihustre filòleg menorquí tan vinculat a Eivissa, va fer una àmplia dissertació sota el títol: Les meves impressions sobre Eivissa i l'eivissenc, que és un verdader document biogràfic, històric i lingüístic, a la vegada emocionat i crític, de gran interès per a nosaltres:

Concerts polifònics de la «Capella Davídica» de Ciutadella, els dies 2 i 3 de juny

Tant a Eivissa com a Sant Antoni de Portmany, foren molt celebrats els dos concerts polifònics de la «Capella Davídica» de Ciutadella, organitzats per l'Institut, amb el patrocini de l'Ajuntament d'Eivissa, entre altres entitats. La «Capella Davídica», integrada per una cinquantena de veus i dirigida per Mn. Guillem Coll, ens va oferir un programa dens i variat, que comprenia cançons regionals d'Espanya, cants espirituals negres, melodies internacionals i polifonia clàssica.

Festa de la Nit de Sant Joan 1972

La Festa de la Nit de Sant Joan, celebrada per segona vegada a Sant Josep, la nit del 23 de juny, va despertar l'interès popular. Esmentarem només, com a cosa de més transcendència, la concessió, per primera volta, del Premi de la Nit de Sant Joan, creat l'any passat per l'Institut d'Estudis Eivissencs, i que s'entregava als alumnes de les Escoles de Sant Josep, pel seu treball de recopilació d'endevinetes. En la mateixa nit es presentà aquest recull, en un simpàtic llibre titulat precisament «Endevinetes».