Després d'Estrasburg i Amsterdam, la ciutat anglesa de Cambridge rebé en un dels seus colegis universitaris, el Fitzwilliam, prop de cent cinquanta professors i estudiosos del català. S'aprofitaven les vacances de Setmana Santa —potser tot anticipant-ne una mica la data de començament—, i des del 9 d'abril fins al 14 es podia triar, o més ben dit, s'havia de triar, entre assistir a una ponència de llengua o a una de literatura. Tots els matins i gairebé totes les tardes, els congressistes dubtaven i es repartien entre les conferències dels lingüistes (Nadal, Lüdtke, Mariner, Roca-Pons, Pring-Mill, Palau i Martí, C. Lleó i J. Mascaró, Ebner, Russell-Gebbett) i les dels crítics literaris (Lorda, Marfany, Schib, Massot, Molas, Tavani, Pring-Mill, Navarro i Terry). Entre conferència i conferència, entre cervesa i cervesa. o havent sopat, quan un seminari no aplegava altra volta la gent, s'oïa el nom de Chomsky, el gramàtic camp de batalla de les generacions madures i la jove, o se sentia la darrera disputa sobre Pedrolo, Brossa, Vicent Ferrer... o l'Arbre Exemplifical de Ramon Llull.

En relació amb el Col·loqui, a la Biblioteca de la Universitat (als volts de tres milions de volums!) es celebrava una exhibició de llibres i manuscrits antics catalans. Hi havia també a la ciutat una exposició de pintura catalana moderna i la temptació de comprar llibres sobre temes literaris i lingüístics catalans. És a dir, com que va fer bon temps, podia el congressista passejar i, pertot arreu i de tant en tant, saludar un conegut o veure una cara familiar, com si el Cambridge medieval fos el barri gòtic de Barcelona o —amb un «poquiu» de bona voluntat— ses Figueretes d'Eivissa.

El darrer dia es feia la sessió plenària constituent de l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura catalanes) i un sopar de germanor acomiadava els participants. Llevat de la no assistència de Coseriu —la ponència d'Alarcos Llorach fou llegida per Ramon Cerdà—, el programa s'havia anat complint. Tothom, i no pas per compliment, felicitava el Dr. Walker, secretari del Comitè organitzador britànic; cadascú pensava ja tornar a casa (Alemanya, Suïssa, Estats Units, França, Hongria, Canadà, Suècia, Itàlia, Holanda...). Noves coneixences i nous coneixements, nous «a reveure!» i nous dubtes. El tercer Col·loqui, acabat.

Després d'Estrasburg (1968), Amsterdam (1970) i Cambridge (1973), Basilea. 1976. Que la revista EIVISSA i aquest cronista ho puguin notificar.

N. de la R.: L'excés d'original per al present número de la revista EIVISSA no ens permet fer-nos ressò dels darrers esdeveniments culturals illencs, entre els quals caldria destacar la II Setmana del Llibre, la temporada encara pròxima del Museu d'Art Contemporani, l'exposició d'homenatge a Josep Lluís Sert i l'important col·loqui que hi dirigí, etc. No obstant això, volem fer lloc a una notícia artística que ens honora, ja que la protagonitza R. Tur Costa, primera menció en el XII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, celebrat a Barcelona del 25 de maig al 19 de juny.