Segons el prestigiós crític català Alexandre Cirici, «sens dubte el més significatiu pintor d'Eivissa és ara Rafael Tur Costa». Al marge d'aquesta opinió, cal reconèixer la trajectòria ascendent i avançada de l'artista eivissenc, que el dia 6 de juny va merèixer la primera menció del XII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, amb un sol vot de diferència respecte a la guanyadora del Premi, Michaela Roubickova, de Txecoslovàquia. El Jurat, presidit per Josep Llorens Artigas, estava format per Maria Lluïsa Borràs, Francesc Vicens, Josep Pratmarsó, Joan Teixidor, Arnau Puig, Francesc Valbuena, Antoni Moragas, Alexandre Cirici, José María Moreno Galván i Lluís Bosch i Cruañas. La repercussió i transcendència internacional d'aquest certamen és constatada pel número d'obres exposades —quatre-centes cinquanta, procedents de trenta-tres països—. Altrament, la notable qualitat que se'n desprèn del catàleg fa més meritòria la distinció atorgada a R. Tur Costa.

En paraules del Secretari del Jurat, Lluís Bosch i Cruañas, «Tur Costa, nascut l'any 1927 a Eivissa, és un artista d'una gran precisió en el traç. Coneixent la seva obra, el dibuix aportat al Certamen per Tur resta plenament justificat i és una valuosa aportació estètica a tot el contingut de la seva plàstica. El procediment del seu dibuix "llapis de color i color alumini", segons les dades tècniques de la seva fitxa d'inscripció, ens manifesta que el món de Tur Costa és un món d'agrupaments, d'incidents lineals i de processos cromàtics; aquests tres factors donen a la seva obra una valor que ens suggereix contínuament l'inici d'una nova construcció estètica».

A l'article d'Alexandre Cirici Tur Costa, pintor d'Eivissa, publicat a SERRA D'OR el mes de març passat, llegim: «Rafael Tur afirma que no vol evocar cap visió concreta. Però no nega que les seves obres puguin evocar, com efectivament evoquen, el paisatge, l'arquitectura i els tèxtils d'Eivissa. Simplement és l'àmbit, és el clima, allò que ell vol captar. D'altra banda, en treballar, cerca una sola cosa: crear un indret que respongui al seu clima interior, que sigui un indret tranquil, on s'hi estigui bé. No té altra intenció que aquesta catarsi per la pura contemplació estètica».