Traduït del castellà

JOAN MARÍ CARDONA és Canonge arxiver

La finalitat del present estudi, últim, de moment, dedicat als molins, és deixar un testimoni gràfic, sobre el mapa de les nostres illes, dels punts que ocuparen o ocupen encara els molins d'aigua i de vent, amb una breu ressenya de cada un d'ells. Dels més antics ja se n'ha pogut veure extensa informació en els dos treballs anteriors que sobre el tema s'han publicat en aquesta revista.

Abans de continuar, perquè el possible oblit no fos després motiu d'omissió, és just exposar aquí el testimoni de la més sincera gratitud per a tantes persones que al llarg i ample d'Eivissa i Formentera han fet que pogués ser realitat aquesta recopilació de dades, la majoria dels quals no consten als arxius de documents, però sí en el de la seva memòria i de la seva bona voluntat. Moltes gràcies a tots.

Ja el 1751 el P. Gaietà de Mallorca deia sobre es Puig d'es Molins: «...s'aixeca una filera de montecillos anomenats els Molins, pels molts que hi hagué antigament en aquell lloc».¹

I el 1867, l'Arxiduc Lluís Salvador, en la seva excursió a ses Salines, en parlar d'una torre de defensa, acabava així: «Tenen, aquestes torres, alguna semblança amb els molins vells desmantellats, i, moltes vegades, en divisar-les des de lluny, no sap hom a punt fix si són torres de defensa o pacífics molins, abandonats per inútils o per falta de recursos dels qui es procuraven amb ells la seva subsistència».²

Són suficients aquests testimonis per comprovar que l'abandonament dels molins de vent no és cosa d'ahir ni d'avui. Per les raons que fos, les antenes deixaren de rodar a l'impuls dels vents, les moles emmudiren i no s'escoltà més el seu rum-rum monòton i agradable, i a poc a poc es va anar ensorrant tot el conjunt, fins a quedar només la torre esquelètica en el millor dels casos. Únicament tres llueixen les antenes, a Formentera, i d'ells un sol segueix en perfecte estat i a punt de tornar a la vida en un moment donat.

Els molins d'aigua seguiren sort paral·lela als de vent, i un avui, un altre demà, tots foren quedant inactius, i de la majoria només queda ja visible el testimoni de les seves ruïnes.

ELS MOLINS D'AIGUA A EIVISSA

A.- Molins de Santa Eulària

Sis eren els molins de Santa Eulària, com a quartó, en els dies de la reconquesta, i segurament tots d'aigua.

Però ara fem referència únicament al lloc encara conegut com es Molins, a la vénda de s'Església de la parròquia de Santa Eulària.

Al segle XV ja era corrent la denominació d'es Molins de Santa Eulària, segons es pot veure en molts documents de l'Arxiu Històric de la Pabordia d'Eivissa i a l'Arxiu Històric Arxibisbal de Tarragona, denominació aplicada a una reduïda extensió de terra amb els seus molins, davall d'es Puig de Missa.

Els noms d'aquests molins van canviant successivament, sens dubte al mateix ritme amb què canviaven de propietaris. Vegem alguns exemples:

Segle XVI. - Molí d'en Joan Tur «Llucia», Molí d'es «Petit». Molí d'en Toni i d'en Joan Cucarella, Molí Gros —aquest nom dura fins al segle XVIII—, Molí d'es Parral, en el qual els moros que havien desembarcat al riu van fer una presa de captius el 1532, Molí d'en Joan «Mestre», que era molí fariner i draper i havia pertangut a Joan Miquel Serra, notari; el 1675 encara existia, i era propietat de Bartomeu Guasch, de Taraçona (es Figueral), que l'havia adquirit de Toni Mayans.³

Segle XVII. - Molí d'en «Revirat», Molí d'en «Verniola», Molí d'en «Valencià», Molí d'es Clot —nom que segueix fins al segle XIX—. Molí d'en Llàtzer —fins al XVIII—. Molí del Doctor Nicolau, Molí d'en Jaume «Balansat». Molí d'en Jaume «Aloi», Molí d'es «Frares», etc.

Segle XVIII. - A principis d'aquest segle comença la subdivisió dels quartons en véndes, i ja es fa notar que es Molins de Santa Eulària es troben a la vénda de s'Església. Alguns noms: Molí de Baix —que encara perdura—, Molí d'en «Lloses», Molí d'en «Riera», Molí d'en «Poet», Molí de na «Marina», Molí d'en «Negret», Molí d'en «Noguera», Molí d'en «Branca», on una nena, filla de Josep Tur, Barber, morí d'accident el 1772, etc.

Actualment tan sols queden algunes restes i ruïnes, amb els noms següents: Molí de Baix, Molí d'Enmig, Molí d'en «Marge» i Molí d'es «Mallorquí» —aquest sembla que era de construcció molt posterior—.

I cap a l'Oest d'es Puig de Missa es trobava el Molí d'en «Planetes» que deixà de funcionar i fou desmuntat fa pocs anys.

B. - Molí de ca's Noi. - Vénda d'es Jondal. - Sant Francesc de ses Salines.

Fa alguns anys que es descobriren, sota terra, restes d'antic molí d'aigua, al Torrent de ses Fonts.

C. - Molí de Montpalau. - Vénda de davall sa Serra. - Es Cubells.

A sa Rota d'en Garrova foren descoberts, també sota terra, uns anells de pedra superposats i que eren en altres temps el cup d'aquest molí. Alguns d'aquests anells es conserven i alguns s'han desfet.

D.- Molí d'en «Nadal». - Vénda de sa Talaia. Sant Josep.

Construït en temps immemorial, i passat un llarg període d'inactivitat, fou reconstruït cap al 1880. El seu muntatge defectuós fou causa que les moles es moguessin massa lentament, per la qual cosa no era rendible, si bé es recorda que molia molt bé el gra. Tan sols queda el cup, encastat en una cascada de més de deu metres d'alt. Al peu mateix del lloc que ocupava surt a flor de terra es Broll. El Torrent de Ca's Nadals, on es trobava aquest molí, és el que porta a Cala Molí les aigües que baixen de la vessant Oest de sa Talaia de Sant Josep i de sa Font Geneta, d'es Pi, sa Fonteta i es Broll.

Ε. - Molins de Buscastell. - Vénda de Buscastell. - Sant Antoni.

A la segona meitat del segle XIII ja començaren a construir-se molins al Torrent de Buscastell, el nom exprés del qual no apareix fins a la següent centúria.⁴

En l'actualitat se'n conserven sis, alguns només en ruïnes, i que potser, amb infinites reconstruccions, poden remuntar-se fins als temps del segle XIII. Seguint el corrent d'es Broll de Buscastell, sens dubte el brollador més cabalós d'Eivissa, són aquests:

• Molí d'en «Tia». - Amb esvelt cup en forma de torre circular, ben conservat. A l'interior es conserven totes les seves peces essencials. No es recorda la data de construcció. Deixà de moldre cap al 1955.
• Molí de sa Plana. - De temps immemorial la seva construcció, deixà de funcionar per les mateixes dates que l'anterior. Segueix muntat.
• Molí d'es Cocons. - Igualment de data immemorial els seus començaments, tancà les seves portes pels mateixos anys que els dos anteriors. També es conserva íntegre.
• Molí de na «Peres». - Fou construït, o almenys reconstruït, fa uns 50 anys. També deixà d'usar-se a principis de la segona meitat del present segle. Excepte la roda, que està deteriorada, la resta es troba en bones condicions.
• Molí d'en «Costa». - Es considera com el de major antiguitat, si bé no es recorda ni de bon tros la data de la seva construcció. Tampoc es té memòria del dia en què parà definitivament. Només queda la casa on estava instal·lat.
• Molí d'en «Damia». - Es creu que la seva construcció era relativament recent, però el més probable és que es tractés d'una renovació del mateix. Deixà d'emprar-se a finals del segle passat i amb prou feines queden ruïnes.

Es Molins de Buscastell era denominació corrent a partir del segle XVI, i se sap que al XVII un pertanyia a un tal «Formatges».⁵

F. - Molins de Balansat

Nom molt usat ja al segle XVI, a finals del qual ocorregué en ells un accident mortal en el qual perdé la vida Caterina Part, vídua de Toni Cambrils.

Ja sabem que Balansat, com a quartó, tenia al principi nou molins, i cal creure que eren d'aigua. Aquí ens referim a aquells dels quals queden alguns vestigis, deu en total, i tots instal·lats a la vénda d'es Port, Torrent d'es Port de Balansat, de la parròquia de Sant Miquel. Aquest torrent comença pròpiament a s'Assut. Els noms que es recorden, segons el curs de les aigües, són els següents:

• Molí d'en «Sellerus». - Sembla que és el més antic i només queden restes de la plataforma sobre la qual estava instal·lat, junt al Pont d'en «Cova», al camí de Sant Miquel a Sant Joan, dins d'un canyar. Des de temps immemorial no funciona.
• Molins d'en «Verdal». - Eren dos, la construcció dels quals ningú recorda haver sentit referir. Segueixen en peu les cases on es trobaven, sense més restes. Cap al 1910 deixaren d'usar-se.
• Molinet d'en Joan «Cova». - Tampoc es recorda quan fou construït. Deixà de moldre el 1920 aproximadament. Queda únicament la casa.
• Molinet d'en Miquel «Cova». - No pot averiguar-se ni la seva data d'instal·lació ni la del seu cessament. Com a record queda el cup.
• Molins d'en «Ferrer». - Eren dos. De temps immemorial la seva construcció. Un tancà cap al 1930 i l'altre ho havia fet alguns anys abans. Es conserven les cases i els cups.
• Molí de na «Bofina». - No es recorden els seus començaments ni el seu fi. Tampoc hi ha cap resta.
• Molí de na «Petita». - Cap al 1934 deixà de moldre. La seva construcció era de temps immemorial. Només queda el cup i algunes ruïnes de la casa.
• Molí d'en «Ferrer». - Inaugurat el 1935, de forma molt perfeccionada, amb una gran turbina. Acabà la seva vida cap al 1955, si bé es conserva íntegrament.

ELS MOLINS DE VENT A EIVISSA

1. Molí de sa Torre. - Construït el 1681, entre el baluard de Santa Llúcia i la Torre de Mar, ha desaparegut sense deixar rastre.
2. Molins de Llevant. - A finals del segle XIII ja n'hi havia, almenys, dos, i, al XVI, quatre. A mitjans del segle passat, ja s'havien enderrocat, si bé quedaven encara les seves ruïnes, avui desaparegudes. Només queden allí ses Moles d'es Soto. El turó que ocupaven aquests molins és el que ara es coneix generalment amb el nom del Calvari.

Molins de Ponent

Són els vuit que es troben als tres turons que queden a l'Oest d'es Salt de s'Ase. Al segle XVI ja consta que n'hi havia, almenys, quatre; i, al següent, coneixem alguns noms de moliners: Andreu Ferrer «Pollastre», Francesc Ferragut «Mallorquí», Nicolau Costa «Capità», Joan Tur «Griva»...

En l'actualitat, els noms d'aquests molins són els següents:

3. Molí d'en «Fèlix». - El 1779 el sacerdot Joan Palau, venia a Toni Torres «Joan», d'es Pou de Na Maciana, uns terrenys de 75 passes de llarg i 50 d'ample per construir un molí de vent, a es Puig d'es Molins, més avall d'es Molí d'en «Capità». Preu: dotze pesos i mig.⁶ És l'últim molí que deixà de moldre a es Puig d'es Molins, allà pel 1940. Es conserva íntegre, menys les antenes, que es desmuntaren uns anys després d'haver quedat inactiu. Està mig recobert d'heura. Es conta que una vegada fou una dona a portar la seva molta amb un burro i, en arribar, lligà l'animal amb una anella de les antenes. El moliner, que no s'havia adonat d'allò, posà el molí en moviment, i el pobre burro seguí la sort de Rocinante i Don Quijote volant pels aires.
4. Molí d'en Toni «Joan». - No es recorda la data de construcció, però consta que ja existia el 1740, amb el nom de Molí d'en «Capità». Cap al 1930 acabà la seva vida. Les antenes se li quitaren uns anys després. La torre està molt ben conservada, amb el seu capell i quasi totes les peces.
5. Molí d'en Pep «Joan». - La seva data de construcció és immemorial. Deixà de funcionar també cap al 1930. Torre esvelta, sense antenes, però encara amb el capell, arbre i la majoria de les seves peces.
6. Molí de s'Escala. - Per tradició oral es recorda que tenia vuit antenes, en comptes de sis que és el normal. Es creu que és el molí més antic dels de Ponent. Queden només unes ruïnes, i ningú recorda haver vist altra cosa d'ell.
7. Molí d'es Porxet. - També anomenat antigament Molí de sa Goleta i Molí d'es Noi. La seva construcció és de temps immemorial i deixà d'usar-se cap al 1930. Uns anys després li quitaren les antenes i les moles. La torre es conserva, descoberta, i amb algunes restes al seu interior.
8. Molí d'en «Roig». - A finals del segle passat encara s'usava, però aviat s'abandonà i la torre estava en males condicions. Cap al 1930 fou totalment restaurada i se li posaren merlets a la seva vora superior. Es troba ara emblanquinada i ben conservada, habilitada per a habitatge.
9. Molí d'en «Cantó». - Torre esquelètica, descoberta i sense restes de les peces de molí. Des de temps immemorial es troba així. Ja comença a sofrir els efectes de l'erosió.
10. Molí de na «Secorrada». - El més occidental de tots els de Ponent. Sense dades sobre la data de la seva construcció, sembla que des de 1920 no s'empra. Actualment està incorporat a un habitatge modern, ben conservat i emblanquinat.

1. Antena. 2. Velerons. 3. Planxada. 4. Vela. 5. Nas de s'antena. 6. Cabreste. 7. Bou. 8. Borines o vents. 9. Arbre. 10. Antenal. 11. Capell o caperulla. 12. Xebrons. 13. Tafarrell. 14. Congreny de damunt. 15. Congreny de davall. 16. Estrebador. 17. Trugeta posada en so jou. 18. Roda. 19. Pintes. 20. Cadena. 21. Perns. 22. Pedra foguera. 23. Sotacoll. 24. Bressols. 25. Llanterna. 26. Palanca. 27. Tremuja. 28. Banc de sa tremuja. 29. Mola de damunt. 30. Mola de davall. 31. Congrenyets. 32. Badil. 33. Nadilla. 34. Forcada. 35. Canaleta. 36. Ull de sa mola. 37. Boixa. 38. Dau d'es badil. 39. Banc badial. 40. Jasseres. 41. Llengua. 42. Farinal. 43. Sac. 44. Empostat. 45. Boll de sa romana. 46. Estaques. 47. Cintell. 48. Bisbe. 49. Enforro.

2. Molí de ses «Coves». - Cap al 1925 el vent el desarborà totalment i des d'aleshores no funciona. Sobre la data de construcció no hi ha notícies. La torre es troba coberta, encara que sense capell, i ben conservada.

3. Molí de la «Punta». - Deixà de moldre cap al 1930. No es recorda en quina data fou construït. La torre, amb algunes poques restes al seu interior, està completament abandonada i sembla que no podrà mantenir-se en peu molt temps.
4. Molí de Sant Jordi. - Vénda de Ca's Costes. - Sant Jordi. - A principis de segle ja tenia aspecte de vell. Deixà de funcionar cap al 1925. Anys abans havia ocorregut en ell un accident en el qual el moliner perdé un braç. Fa poc que conservava encara la caperulla i l'arbre. Ara està descobert, amb algunes restes a l'interior.
5. Molí d'en «Xanxo». - Vénda de Ca's Serres. - Sant Josep. - Ningú pot donar raó de la data de la seva construcció. Se sap que a principis d'aquest segle, aproximadament, fou rebaixada la seva torre, però a causa de la seva situació els forts vents ratxats el desarboraven amb molta freqüència i hagué d'abandonar-se. La torre està descoberta i, dins del que cap, ben conservada.
6. Molí de sa «Punta». - Vénda d'es Bernats. - Sant Antoni. - Construït cap al 1890, deixà d'usar-se el 1918. Es conserva bé la torre, emblanquinada, amb algunes restes a l'interior, i a la part alta es veu encara l'arbre i la roda, sense caperulla.
7. Molí d'en «Simon». - Vénda de s'Arraval. - Sant Antoni. - Torre de diàmetre reduït, edificada sobre uns arcs que queden a l'interior de l'habitatge. Davall d'aquests arcs es trobaven les moles, quasi a ras de terra. Construït a principis d'aquest segle, a causa d'un incendi acabà els seus dies cap al 1920. La seva torre, bastant ben conservada, serveix ara de colomar.
8. Molí d'en «Ribes» o d'en «Gasparó». - Vénda de s'Arraval. - Sant Antoni. - La seva construcció data de finals del segle passat, i estigué en ús fins al 1920, més o menys. La torre, emblanquinada, està ben conservada, amb una barana de ferro a la part superior. S'empra com a magatzem.
9. Molí d'en «Plana Roja». - Vénda de Son Gelabert. - Corona. - Fou construït a principis d'aquest segle; és per tant, amb tota seguretat, el més nou d'Eivissa. Deixà de moldre cap a l'any 1936. Fa pocs anys li quitaren les antenes. No té la caperulla, però es troba ben conservat, adaptat per a habitatge.
10. Molí d'en «Plana». - Vénda d'Aubarqueta. - Sant Miquel. - Vulgarment conegut com a sa Torre d'en «Plana». Ningú recorda haver-la vista d'altra forma que com està avui, descoberta i sense cap resta de molí, excepte una fenedura que assenyala l'escaleta desapareguda. Algú sembla recordar que no arribà a acabar-se mai aquest molí. La torre té forma de bóta, i comença a erosionar-se. Es troba dins d'un bosc, a l'Est del Puig d'En Besora.
11. Molí de Sant Joan. - Vénda de Ca's Ripolls. - Sant Joan. - En la seva visita a Sant Joan, l'Arxiduc Lluís Salvador diu que hi ha una torre rodona, en un dels turons al Sud de la parròquia. Per tant, ja el 1867 no tenia antenes, ja que altrament sembla que hauria especificat que es tractava d'un molí de vent, com féu en altres ocasions. Els veïns del lloc el coneixen com sa Torreta, i ningú sap amb certesa si arribà a funcionar o no. La torre, ara totalment oculta pels pins, està bastant rebaixada i en estat avançat d'erosió, amb algun forat a la seva part baixa.
12. Molí d'en «Blai Ros». - Vénda d'es Figueral. - Sant Carles. - La seva construcció començà a principis de segle; per això s'ha de comptar també entre els més recents. Solament funcionà uns cinc anys. Queda la torre descoberta, en bon estat, i algunes restes de fusta a l'interior. Les antenes i la caperulla se li quitaren fa uns sis anys.
13. Molí d'en «Salvador». - Vénda de Peralta. - Sant Carles. - La seva curta vida, amb prou feines onze mesos, començà cap al 1870. Situat a l'Est del Coll d'es Figueral, queda només la torre, de reduït diàmetre, descoberta i algo ruïnosa, amagada dins d'un frondós bosc de pins. Només tenia dues antenes, que caigueren fa uns quaranta anys. Tenia un sistema especial de transmissió del moviment a les moles que estaven quasi a terra. Es recorda que mai funcionà a la perfecció, segurament a causa de la seva especial construcció, i el seu amo, per prendre revenja del seu fracàs, una matinada llançà muntanya avall les moles, que amb gran estrèpit baixaren fins al pla.
14. Molí d'en «Xic Ros». - Vénda de Peralta. - Sant Carles. - A l'Oest del Coll d'es Figueral. Fa uns quaranta anys que conservava encara la caperulla. Ara queda tan sols la part inferior de la torre. La seva construcció es considera molt anterior a 1870, i ningú recorda haver sentit parlar sobre els seus temps d'activitat.
15. Molí d'en Toni «Mosson». - Vénda de Balàfia. - Sant Llorenç. - Edificat al cim d'una muntanya, només es recorda que fa més d'un segle que està abandonat. La torre, ruïnosa i caiguda en part, sense altres restes, es troba totalment oculta entre pins.
16. Molí d'en «Mosson de sa Plana». - Vénda de Safargell. - Sant Llorenç. - Edificat a mitjans del segle passat, deixà de moldre el 1920. Tenia vuit antenes, igual que el de s'Escala, al Puig d'es Molins de Ponent. El vent el desarborava amb molta freqüència. Anys enrere, a l'interior de la torre s'excavà un pou, i s'instal·là un molí modern per treure'n l'aigua, desapareixent aleshores totes les peces del primitiu molí, algunes de les restes del qual es conserven a les seves rodalies. La torre, algo rebaixada, es conserva bé.
17. Molí d'en Toni «Mosson». - Vénda de Safargell. - Sant Llorenç. - Construït al cim d'un petit turó a principis del segle XIX, fou abandonat cap al 1930. Adaptat per a habitatge, amb prou feines es guarden altres restes que la torre en bon estat.
18. Molí d'en «Riereta». - Vénda de Can Llàtzer. - Sta. Gertrudis. - La seva construcció fou en data immemorial. Cap al 1925 deixà d'usar-se. La torre està descoberta i presenta ja algunes erosions.
19. Molí de sa Fita. - Vénda de Forca. - Sant Rafel. - No es recorda en quina data fou edificat. Deixà de moldre el 1930. Conservà per alguns anys les antenes, la caperulla i altres peces. Ara la torre està descoberta, amb principis d'erosió i algunes restes de fusta al seu interior.
20. Molí d'en «Garroves», després de na «Ribes». - Vénda de l'Horta. - Jesús. - Ja existia a finals del segle XVIII. Encara que acabà la seva vida algo abans de 1936, conservà per algun temps les antenes i caperulla. La torre fou demolida cap al 1946 per edificar el monument al Cor de Jesús. La plataforma del monument era el cintell del molí. Pels voltants queden encara algunes restes.
21. Molí d'es «Moliner». - Vénda de Cala Llonga de Fora. - Jesús. - La seva construcció és de data immemorial i sembla que a finals del segle passat ja no molia. Torre descoberta, a l'interior de la qual pot veure's encara l'escaleta.
22. Molí d'es Puig d'en Valls. - Vénda d'es Puig d'en Valls. - Jesús. - Ja existia el 1791. Deixà de funcionar al voltant de 1940. La torre es trobava aleshores molt deteriorada. És de destacar l'esforç del seu actual propietari, el Dr. Alcántara Martínez, que amb tota cura l'està restaurant; molt aviat se li col·locaran de nou les antenes, i s'espera que aquest mateix any pugui presentar-nos la bella figura d'un molí en acció davant la ciutat d'Eivissa.
23. Molí de Talamanca. - Vénda de sa Marina. - Jesús. - De data immemorial la seva construcció, acabaren els seus dies cap al 1930. No conserva la caperulla, però sí l'arbre i la roda. A l'interior es veu l'escaleta i algunes poques restes més. La torre, descoberta i emblanquinada, es conserva bastant bé.

ELS MOLINS DE VENT A FORMENTERA

Molins de s'Estany

Encara que no es tracta de molins destinats a moldre grans, cal deixar constància dels dos següents:

St. Ferran

1. Molí d'es Carregador o d'en «Marroig». - No es recorda la data de la seva construcció. S'emprava per moldre sal. Deixà d'usar-se a finals del segle XIX. Fa poc més de mig segle que se li quitaren les moles, de les quals una es quarterà i l'altra fou portada a un altre molí. La torre i casa que la rodeja es conserven bé, ara emblanquinades.
2. Molí d'en «Ferrer». - Anomenat simplement Torre d'en «Ferrer». S'usava per a transvasament d'aigües als estanys. Queda la torre esquelètica i bastant erosionada. No es recorda ni el seu principi ni el seu fi.

La Mola

1. Molí Vell. - Vénda d'es Torrent Fondo. - La Mola. - Fou inaugurat un vuit de setembre, cap al 1893. Deixà de moldre fa uns nou anys. Es creu que és l'últim que deixà de fer-ho a Espanya. La torre, adaptada per a habitatge, conserva en perfecte estat les antenes.
2. Molí d'en «Botigues». - Vénda de s'Església. - La Mola. - Fou inaugurat un vuit de setembre, cap al 1893. No mou des de fa onze anys. Torre ben conservada amb la caperulla i diverses peces més. No té ja les antenes.
3. Molí de ses Roques. - Vénda d'es Molí. - Sant Ferran. - El 1797 estava ja edificat. No es recorda exactament el seu final. La torre, algo rebaixada, s'ha adaptat últimament per a habitatge.
4. Molí d'en «Teuet». - Vénda d'es Pi d'es Català. - Sant Francesc de Formentera. - Encara que el molí està al lloc indicat, la casa del moliner es troba enclavada a Sant Ferran. Edificat el 1760, és considerat com el més antic dels de Formentera. Fa uns deu anys que no mou. No obstant això cal anotar que és l'únic, entre tots els d'ambdues illes, que es conserva íntegre i que el seu amo té el lloable propòsit de posar-lo novament en funcionament normal dins de poc temps.
5. Molí d'en «Mateu». - Vénda de sa Mirada. - Sant Francesc de Formentera. - Aquest i el següent s'anomenen es Molins de sa Mirada. Tenen a més en comú que fa uns 16 anys foren desarborats per un vendaval, i des d'aleshores no han tornat a funcionar. Aquest té una antiguitat de 180 anys. Cap al 1963 se li tornaren a col·locar les antenes, però com a motiu ornamental, adaptant el seu interior per a habitatge. Les moles es conserven junt a la torre que, naturalment, llueix també la seva caperulla.
6. Molí d'en «Jeroni». - Es diu que fou construït cap al 1773. Ja hem vist quin fou el seu final. Torre ben conservada, caperulla, arbre i roda. Les moles estan desmuntades fora de la torre. La majoria de les peces es conserven també.
7. Molí d'en «Simon». - Vénda d'es Cap. - Sant Francesc de Formentera. - Sembla que havia estat edificat en els últims anys del segle XVIII i deixà de moldre cap al 1930. La torre fou derruïda cap al 1940 i no queden ni tan sols restes de la mateixa que poguessin indicar el lloc exacte en què es trobava.

Així hem acabat el nostre llarg recorregut per Eivissa i Formentera, per conèixer els seus molins, moltes vegades només les seves ruïnes o, simplement, els punts en què es trobaren emplaçats en temps ja llunyans. Ens ve bé recordar uns versos de Llorenç Riber, que tenen, quasi, el valor d'una oració:

Jo estim la torre tota sola
del vell molí que està eixalat;
és un colom que ja no vola,
és un cor gran que ja no bat,
és un gegant que al vent dansava
i amb sos llargs braços menaçava
la minyonia qui jugava
i se menjava tot el blat».

⁷

Notes

L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS comunica que ha obert un despatx a la Via Púnica, 2, entresol-D, telèfon 30 26 11.

Tothom que s'interessi per la nostra Institució, o bé ens vulgui fer alguna consulta, serà atès adequadament.

Hores d'oficina:

De 5 a 7 de la tarda.