Sempre ens ha cridat l'atenció, i a vegades amb certa sorpresa, la presència freqüent, en el parlar eivissenc, de l'article anomenat literari, en les seues diferents formes (el, la; els, les), devora l'article salat (es. sa; es, ets - inexistent en la parla de les Pitiüses, ses), tan característic del dialecte balear. Es tracta un fenomen que reforça intensament els arguments de la unitat històrica i literària de la nostra llengua. Hi ha molta gent que objecta l'ús de l'article literari, sobretot en la llengua escrita, afirmant-ne que és totalment estrany en la parla insular. Per poc que hi reflexionem, de seguida apareixen mots ben corrents en el llenguatge quotidià que bé admeten els dos articles o només admeten el literari. Ens molesta que algú de fora, en escriure sobre Eivissa o Formentera, parli de sa Marina o de sa Mola, ignorant del tot -o desconfiant-ne -que aquestos dos topònims, tan coneguts entre nosaltres, exigeixen, respectivament, els articles el i la.

Francesc de B. Moll, en les seues gramàtiques catalanes referides a les illes, deixa bona constància de la coexistència dels articles literari i balear, tot i que aquest domina sobre el primer. Aquest fet queda igualment exposat en les pàgines del llibre «CURS D'INICIACIÓ A LA LLENGUA - Normes gramaticals - Lectures eivissenques i formentereres», publicat l'any passat per l'Institut d'Estudis Eivissencs.

El present treball, encara que creim que és exhaustiu, altrament no pretén esgotar àmplies sèries que, sens dubte, amb temps i dedicació, podríem completar. La lectura de les rondalles eivissenques recollides per Isidor Macabich i per Joan Castelló Guasch, així com les poesies dialectals del primer, ens serviren de punt de partida per a aquesta recopilació de mots que admeten o exigeixen l'ús de l'article literari, que és el més general en el català del continent. Després donàrem mà d'un quadern d'exercicis, en el qual Marià Villangómez dictava tres llargues pàgines en eivissenc, on no apareixia ni un sol article balear. La relació inicial fou completada amb noves recopilacions, principalment de topònims, ajudats per diverses persones, a les quals volem agrair la colaboració.

Dividim el treball en quatre sèries o grups -noms, noms de caràcter religiós, topònims d'Eivissa i Formentera i locucions adverbials; altres locucions i modismes-, que en alguns casos es subdivideixen en apartats prou diferenciats, de manera especial en el grup dels noms. La paraula precedida de l'article literari és la que ens dóna l'orde alfabètic, la qual cosa s'ha de tenir present sobretot en el grup quart, en què la relació és un poc complexa.

Consideram que aquesta recopilació sistemàtica de mots acompanyats de l'article literari pot ser d'utilitat a eivissencs i formenterers en el sentit de permetre'ls aplicar els dos articles amb tota correcció. Així mateix pot interessar persones de fora que sentin curiositat per les característiques de la parla de les Pitiüses.

GRUP PRIMER (NOMS)

• l'amo (l'ama). Plural es amos (ses ames).
• la banca. O sa banca. En alguns jocs de cartes.
• el barruguet. Ex.: Si no ets bon al·lot, et sortirà el barruguet. Plural es barruguets.
• la ben'ribada. També es diu sa ben'ribada. Plural ses ben'ribades.
• la camància. Ex.: Ell avui ve la camància i tota la cort celestial (Macabich, «Historia de Ibiza»).
• el camp. Ex.: Li agrada passejar pel camp. El camp està tot florit. També es diu es camp. Plural es camps.
• la casa. Ex.: Això és de la casa. Demana-ho a sa gent de la casa. La casa, aquí, té quelcom d'institució. Altrament direm: Es fa sa casa en es Viver. Plural ses cases.
• el cel. Ex.: El cel està estrellat. Però: Hem de pintar es cel ras. Plural es cels.
• el cor. Ex.: M'han dit que pateix del cor. Té el cor fluix i no pot fer esforços. Plural es cors.
• la cort (vegeu la camància). Un altre exemple: Després d'un llarg viatge tornaven a la Cort. Plural ses corts.
• el Dr. Ex.: Us present el Dr. Riera.
• l'enhorabona. Però també s'enhorabona. Plural ses enhorabones.
• l'home (la dona). Ex.: L'home se'n feia creus. Quan avisaren es metge, l'home ja era mort. L'home s'hi va encaparrotar. Haguéssiu vist l'home com fugia! L'ús de l'article literari, en frases d'aquest estil, subratlla de tal manera la determinació del substantiu home (o dona), que fins l'imaginam entre nosaltres. Plural els hòmens (les dones).
• la infanta. Ex.: Quan va venir la infanta, tu no havies nascut. Plural ses infantes.
• la mar. En plural es sol emprar la forma masculina: es mars.
• la meitat. Però també sa meitat. Plural ses meitats.
• la moreria. Varen passar molts anys a la moreria.
• el pare. Ex.: El pare Palau vivia en es Vedrà.
• la pagesia. Ex.: Me'n vaig a la pagesia. Avui baixarà tota la pagesia.
• la pinya del cor (o sa pinya del cor) usat amb to irònic i de gresca. Ex.: Com estàs de la pinya del cor? La pinya del cor em fa mal.
• el pobre (la pobra). Com adjectiu substantivat. Ex.: El pobre està molt malalt. L'he vist: el pobre m'ho ha contat tot. El mot pobre (o pobra), en frases com aquestes, pren un intens significat de commiseració. Si hi utilitzàssim l'article balear, pobre es mantindria en el seu sentit material, ben distint, per tant, del que adopta en els exemples exposats. Plural els pobres (les pobres).
• el príncep (la princesa). Especialment en contes. Plural es prínceps (ses princeses).
• el senyor (la senyora). Ex.: Dóna això al senyor Planells. Els senyors ara diuen que no vénen. Observem com, en la segona frase, senyors expressa ironia, menyspreu, rabieta. Si hi posàssim l'article salat, senyors serien els amos de la casa.
• el rei (la reina). Plural es reis (ses reines). Però els Reis, personatges bíblics.
• la tardana. És a dir, la tardor (castellà otoño), en una accepció eivissenca, no gaire estesa, però que és ben aprofitable. Ex.:

  Ja has passat de la tardana, / mes l'ànima sempre viu (Macabich, «A la Verge Immaculada»).
  

• la vesindat. Forma arcaica equivalent a veïnat. Ex.: El buscaren per tota la vesindat i no el trobaren. No us fieu de la vesindat. Però també es pot dir sa vesindat. Plural ses vesindats.
• la vista. Referit al sentit de la vista. Ex.: Diuen que ha perdut la vista. També s'hi usa l'article balear: sa vista.

II (DANSES EIVISSENQUES)

• la curta, la llarga.

III (EQUIPS ESPORTIUS)

• l'Atlètic, el Barcelona, l'Eivissa, el Portmany, el Ràpid, el Santa Creu, el Tiger, etc.

IV (HORES)

• la una, les dos (el femení dues és absolutament estrany en la parla de les Pitiüses), les tres, les quatre, les cinc, les sis, les set... Totes.

V (HOTELS I BARS)

• el Bellavista, el Cartago, el Copacabana, l'Ebeso, el Marigna, el Noray, el Tagomago, etc. L'article balear també és aplicable en denominacions com les apuntades.
• l'Alhambra, el Dorado, l'Espanyol (desaparegut), el Roialty. Aquestos exemples i alguns més no admeten l'article balear. No obstant això, en general, els noms de bars requereixen aquest article (es Mig Terç, es Benirràs, es Rubió), o bé les combinacions Can, Ca's (Can Trui, Ca's Bagaix).

VI (INSTITUCIONS)

• l'Ajuntament. Ex.: Vénc de l'Ajuntament. Si ens referim a un altre ajuntament que no sigui el propi, podrem dir també s'Ajuntament. Ex.: Treballa a s'Ajuntament de Ciutadella (o «a l'Ajuntament de Ciutadella»). Plural es ajuntaments.
• la Catedral. Ex.: Demà visitarem la Catedral. Especialment si es tracta de la Catedral d'Eivissa. També podrem dir sa Catedral de Lleida (o la Catedral de Lleida). Plural ses catedrals.
• la Comandància (o simplement Comandància).
• la Consolació. Col·legi de les agustines.
• el Convent. És a dir, el que fou convent de dominics d'Eivissa, conegut també amb la forma Sant Domingo.
• les Corts. Ex.: Hem passat per davant s'edifici de les Corts. També es diu ses Corts.
• la Cúria. Ex.: Sa casa de la Cúria és d'estil gòtic. L'article literari sembla igualment aplicable a cúries de fora.
• la Duana. Ex.: La Duana (o sa Duana) anuncia una subhasta. Plural ses duanes.
• l'Església (o s'Església).
• l'Estat. Ex.: Aquesta obra és per compte de l'Estat. Altrament direm: S'estat (o l'estat) francès s'hi oposa. Plural es estats.
• l'Hospital. Tant si es tracta de l'antic Hospital de Dalt Vila com de la Casa Provincial de Beneficència d'Eivissa. Plural es hospitals.
• l'Hospitalet. Ex.: Hem resat davant l'Ecce Homo de l'Hospitalet.
• la moderna. On temps endarrera tancàvem borratxos i gent poc perillosa.
• la Seu. Sol aplicar-se a la Catedral de la Ciutat de Mallorca. També es diu «Això dura més que s'obra de la seu», significant que es tracta d'una empresa lenta i costosa.

VII (JOCS)

• el bull, la corda, les dames, el dòmino, l'escambri, el gall corregut, la gallina orba, la manilla, el marro, el peixet, el set i mig, el tuti, la xinga (però, «dibuixar sa xinga»), etc.

VIII (PUNTS CARDINALS)

• el nord, el sud, l'est, l'oest; l'orient, l'occident. Ex.: Aquest camí duu cap al nord. Països de l'orient.

IX (VAIXELLS)

• l'Avenir, el Cala d'Or, el Ciutat d'Eivissa, l'Illa de Formentera, el Joan March, el Mallorca, la Tànit, etc.

X

• l'amor. Ex.: Diuen que l'amor és traïdor. No facis això, per l'amor de Déu.
• l'enteniment. Ex.: Just pareix que has perdut l'enteniment. Li surten es queixals de l'enteniment.
• l'espai. Ex.: Estudien geometria de l'espai. Sa conquista de l'espai ja comença a ser un fet.
• l'estranger. Ex.: Se'n van de viatge a l'estranger.
• l'eternitat. Ex.: No voldràs que em quedi tota l'eternitat!
• la fi. Ex.: Allò pareixia la fi del món.
• la guerra. Ex.: Aquells hòmens venien de la guerra.
• l'infinit. Ex.: Projectau una línia a l'infinit.
• l'interior. Ex.: En Llorenç viu a un poble de l'interior (o de s'interior).
• el món. Ex.: No heu vist res igual en el món.
• la mort. Ex.: S'hora de la mort arribarà a tothom.
• la pàtria. Ex.: Han mort per la pàtria. Confiau en la pàtria. La pàtria no els movia.
• la por. Ex.: Estava tot espantat, com si hagués vist la por. Altrament direm: Sa por no us deixava avançar.
• la terra. Ex.: A la terra, només es ve a patir. La Terra (amb majúscula) significa també la nostra terra. Ex.: Cantam cançons de la Terra.
• la veritat. Ex.: Contau-me la veritat (o sa veritat).
• la vida. Ex.: No s'ho hauria imaginat mai en la vida.

GRUP SEGON (NOMS DE CARÀCTER RELIGIÓS)

• l'absolució. Però també es diu s'absolució.
• l'altar. Ex.: Posen flors davant l'altar. Sa missa és a l'Altar Major. També es pot usar l'article balear.
• l'ànima. Ex.: Tenia l'ànima negra. Tenc l'ànima en es peus. Plural ses ànimes.
• l'Apocalipsi, llibre de.
• l'Ascensió.
• l'aurora, rosari de.
• l'avemaria. Ex.: Toquen l'avemaria.
• la «bendició». Però, també, sa «bendició».
• la Biblia. Ex.: Llegirem la Biblia (o sa Biblia). Hi havia la bíblia. És a dir, desgavell; de tot i estrany. Plural ses bíblies.
• el Bon Jesús.
• el Calvari. Ex.: Tots tres varen ser crucificats en el Calvari.
• la Candelera. Tot i que s'ha estès molt la forma la Candelària, calc evident del castellà.
• el cel. En el sentit de paradís.
• la comunió. Ex.: Durant la comunió cantaven salms.
• el Cor (de Jesús, de Maria).
• el cor. Lloc d'una església, on es canta.
• el Corpus.
• la cuca. Ex.:

  Cavalcant Sant Jordi avança, / tot cobert de plata i or; / ferint «la cuca» amb sa llança, / li ha traspassat el cor (Macabich, «De romiatge»).
  

• el diable. Ex.: El diable volgué temptar Jesús. Tens el diable! Plural es diables.
• el dianye. Ex.: És del dianye tal envit? (Macabich, «Miratges»).
• el dimoni. Ex.: No caigueu en mans del dimoni. El dimoni que ho entengui! Plural es dimonis.
• l'Esperit Sant.
• l'Eucaristia (o s'Eucaristia).
• la fi. Ex.: Avui han tocat la fi.
• el Fill. Amb la particularitat que aquesta ll es pronuncia com a tal i no com ll en la forma comuna corresponent, fill.
• la Glòria. Ex.: Hem de tenir-ſe en la Glòria. Aquí s'està a la glòria.
• l'infern. Ex.: Molta gent no creu en l'infern. Vés-te'n a l'infern. Plural es inferns.
• la Magdalena.
• la Mare de Déu (dels Dolors, de les Neus, del Roser, etc.).
• l'obra, casa de. Dependència que serveix de magatzem a les esglésies del camp.
• el Papa. Plural es papes.
• el paradís. Ex.: Es Bon Lladre va merèixer el paradís.
• el Pare Etern.
• el purgatori.
• el Redemptor.
• els Reis (celebració religiosa).
• el rosari.
• la Sagrada Família.
• la sagristia. Plural ses sagristies.
• el Salvador.
• el Sant Crist o Sant «Cristo» (de l'Agonia, de la Sang).
• la Santíssima Trinitat.
• el Senyor.
• la Vera Creu.
• la Verge (del Bon Aire, del Socors, etc.).
• la Verònica.
• la vida eterna.

GRUP TERCER (TOPÒNIMS D'EIVISSA I FORMENTERA¹)

• l'Alga, Torrent de. Cap de Barbaria. Formentera.
• l'Anguila, Punta de. Cap de Barbaria. Formentera.
• les Animes. Ca. Finca de Sant Jordi. Eivissa.
• la Barra. Barra existent al Port d'Eivissa.
• la Bassa (o Cala Bassa).
• la Bomba. Barriada de la Ciutat d'Eivissa.
• la Bomba, Porta de. Castell d'Eivissa.
• la Bóta. Escull pròxim al Vedrà. Eivissa.
• la Cagarria. Casa de Sant Josep. Eivissa.
• el Calvari. A migjorn de la Ciutat d'Eivissa.
• la Catedral d'es Vedrà. Cova del Vedrà. Eivissa.
• l'Esponja. Illot situat al Sud de la Ciutat d'Eivissa.
• l'Estància (de dins i de fora). Sa Conillera. Eivissa.
• la Fernanda. La Mola. Formentera.
• la Ferradura. Voltants de s'Estanyol. Eivissa.
• la Flota. Barriada de Sant Josep. Eivissa.
• la Fona. Cala Pada. Santa Eulària. Eivissa.
• la Foradada. Costa Nord-oest. Eivissa.
• la Gavina, Punta de. Costa de Ponent. Formentera.
• la Granada. Contrada de Sant Rafel. Eivissa.
• l'Horta, Vénda de. Jesús. Eivissa.
• la Marina. Barriada de la Ciutat d'Eivissa.
• la Mar Loca, Punta de. Ciutat d'Eivissa.
• la Miranda. Indret de sa Penya. Ciutat d'Eivissa.
• la Mola. Formentera.
• l'Oliva. Voltants de Cala d'Hort. Sant Josep. Eivissa.
• l'Oro, Can Nadal de. Sant Josep. Eivissa.
• la Pi. Finca de Sant Josep. Eivissa.
• el Pilar, Parròquia de. Formentera.
• la Plaça. Ciutat d'Eivissa.
• la Plaça de Vila (o sa Plaça de Vila). Ciutat d'Eivissa.
• la Punta (o Punta de la Ratjada). Ciutat d'Eivissa.
• la Punta, Moli de. Es Viver. Eivissa.
• el Ram, Punta de. La Mola. Formentera.
• la Rama, Punta de. L'extrem més meridional d'Eivissa.
• la Ratjada, Punta de (o la Punta). Ciutat d'Eivissa.
• el Rei, Jardí de. Finca de Jesús. Eivissa.
• el Rei, Pla de. Formentera.
• la Revista (o sa Revista). Agrupació de cases a ses Salines. Eivissa.
• la Savina. Formentera.
• la Xanga. Costa de llevant de ses Salines. Eivissa.
• la Xapa. Costa de llevant d'Eivissa, enfront de l'illa de Tagomago.
• la Xemena (però s'usa més amb l'article personal: Na Xemena). Contrada de Sant Miquel de Balansat. Eivissa.
• la Xíndria, Punta de. La Mola. Formentera.

GRUP QUART (LOCUCIONS ADVERBIALS; ALTRES LOCUCIONS I MODISMES)

I

• a l'acte. Ex.: Ha mort a l'acte.
• a l'aire. Ex.: Aixeca sa mà a l'aire.
• a l'aguard. Ex.:

  Mos calarem a l'aguard / que es pastoret prest vendrà (romanç popular de ses germanes captives).
  

• un dia l'any, l'any passat, l'any que (o qui) ve.
• a la babalà (o babalà).
• a les bones.
• per les bones.
• a la canesca. Ex.: Si feim ses coses a la canesca, no anirem enlloc.
• al car diner. Ex.: Això de casar-te et surt al car diner (M. Villangómez Llobet, d'un quadern d'exercicis).
• a la cara. Ex.: L'hi han dit a la cara.
• a les carreguetes.
• a la carrera.
• a la coix-coix.
• a la comsevulla. Ex.: No ho coloqueu a la comsevulla.
• a la deriva.
• a la dreta.
• a l'emprompte. Ex.: L'home, tot sorprès, a l'empromte es trobà que no sabia lo que havia de respondre (Joan Castelló Guasch, «Sa barseta sense tapadora»).
• de l'endret.
• a l'entretant. Ex.: Na Maria, a l'entretant, havia desaparegut (Joan Castelló Guasch, «Es Pinxo»).
• a l'esquerra.
• a l'estaqueta. Ex.: No us penseu que em quedi a l'estaqueta.
• a la fi. Ex.: Us hem buscat mig matí i a la fi us hem trobat. Notem així mateix la locució a's cap i a la fi (o al cap i a la fi).
• al fil de. Ex.: Se l'emportaren al fil de mitjanit.
• a la força.
• a les fosques.
• a l'hora. Ex.: No es podia valer ni tan sols per portar a l'hora ses feines de sa casa (Joan Castelló Guasch, «Sa barseta sense tapadora»). Noti's la diferència de significat entre a l'hora (enllestit puntualment) i alhora (a un mateix temps), paraula que en eivissenc no s'usa.
• a les hurtes.
• a l'instant.
• a la junta.
• a la lletra. Ex.: Li recordà s'encàrrec de s'altra volta, que na Joana complí a la lletra (Macabich, «La fada Morgana»).
• a la mala hora. Ex.: No arribis a la mala hora.
• a les males.
• a la nit. Però a la pagesia es diu en sa nit.
• al «pairo».
• a la primeria.
• al punt. Ex.: Al punt, un missatger venia a avisar-los.
• al rem.
• del revés.
• a la ronsa. Ex.: Vénen a la ronsa, sense pressa.
• tot el sant dia.
• el sendemà (o també l'endemà).
• al sol post.
• a la sort.
• a la tarda. Però a la pagesia es diu a sa tarda.
• amb el temps. Ex.: Amb el temps oblidareu aquesta desgràcia.
• del tot.
• a les totes.
• al trot.
• a l'una. Ex.: M'han passat tres rebuts a l'una.
• a la vegada.
• a la vela.
• a la ventura. Ex.: Se'n van a la ventura.
• a la vergonya. Ex.: M'heu fet quedar a la vergonya.
• al vol. Ex.: L'han agafat al vol.
• a la volta.

II

• fer l'abrer. Ex.: Fer l'abrer a un animal. Matar-lo.
• fer de l'amic. És a dir, mostrar una falsa amistat.
• com l'anell al dit.
• cridar l'atenció.
• anar al baix. Ex.: Diuen que aquell negoci va al baix.
• cantar la barreta.
• jugar al bàsquet, al futbol, al rugby, al tenis. Però es bàsquet, es futbol, es rugby, es tenis.
• esperar la bona.
• anar-se'n o enviar algú a la bufa.
• cantar la canya. Dit d'un vaixell en un temporal.
• al carall. Amb la ll pronunciada l.
• si al cas (o si de cas).
• saber del cert (alguna cosa).
• fer la col.
• fer la cort.
• fer del cos.
• a la cubana, a l'espanyola, a la francesa, a la italiana, etc. Diferents estils en la gastronomia o en la conducta dels individus.
• picar el dos. Ex.: De seguida que el veren, varen picar el dos.
• tirar a l'eixut. O a «qui l'agafa és seu».
• anar a l'encontre.
• «Per la fat i ja que ma mare m'ha dat...»
• a la merda.
• sortir amb la meua, la teua, etc.
• cagar-se en l'olla.
• Valer la pena.
• a la porra.
• a la punyeta.
• fer-se la punyeta.
• fer la sesta (o sa sesta).
• fer la traveta (o sa traveta).

Notes: