Història Lingüística Agricultura
El camp de les nostres illes, avui
A. C. ↗ .

Na Rosa Vallès, en el seu estimable treball sobre el turisme a les nostres illes, entre altres problemes que ens ha dut el turisme, anota el abandono del campo. Aquest és un fenomen gairebé general, i no sempre és degut al turisme. Hi ha altres factors.
S'ha fet molta literatura barata sobre el pagès que se'n va a la ciutat; diuen que es deixa encisar, enlluernar per les llums i les seduccions de la ciutat. I això no és del tot exacte. El pagès hi busca el mínimum de comoditats i serveis que per dret i raó corresponen a tothom.
No s'ha procurat, ni es procura com cal, portar al camp els serveis, els avantatges de la ciutat. ¿No hi ha molt per fer en quant a millores tan elementals com són, per exemple, el telèfon, la llum elèctrica i bones comunicacions entre tots els pobles de la pagesia?
A Eivissa, molta gent del camp ha comprat un trosset de terreny prop de la ciutat o de poblacions on hi ha treball en el ram del turisme, en la construcció, etc., i hi han pujat una caseta. I així trobam pobles la població dels quals ha minvat la meitat en uns deu anys.
Hi ha una part de gent del camp que, en temps de més feina a la pagesia, treballen a ca seua, i van a treballar a les zones turístiques la resta del temps. Però també a tots els pobles hi ha un selecte grup de pagesos que ben orientats pel Servei d'Extensió Agrària, treballen les hisendes amb resultats ben positius, segons les tècniques més modernes. D'aquests grupets en parlà ben encertadament el bon amic Joan Calvera, en el primer número de la nostra revista.