Heretàrem dels nostres passats de terres catalanes, juntament amb la nostra estimada llengua, una ferma devoció a la Verge Maria. I. Macabich, quan tracta de les advocacions amb què és honrada la Mare de Déu, recorda, entre altres, la de la Verge de Montserrat. Comenta quant arrelada estava, a les nostres illes, la devoció a la Verge Moreneta, Patrona de Catalunya. I escriu: «Y no ha desaparecido, por el favor de Dios, esta simpática devoción en nuestra Isla.»

El poble d'Aubarca fou un interessant focus de tan autèntica devoció catalana.

A Sant Mateu, cap a l'any 1886, hi havia, a la parròquia, una imatge que reproduïa ben fidelment la Verge Moreneta i la Muntanya Santa. L'havia regalada la família de Can Toni d'en Xicu (Gorra), que també regalà un retaule i una taula d'altar. Això encara hi és, però la imatge va perillar en la guerra civil.

Hi ha, a l'Arxiu de Sant Mateu, tres toms d'un llibre que es titula Año Virgíneo. L'obra sencera comprenia quatre toms. En manca el segon. L'autor és D. Esteban Dolz, catedràtic de Teologia de la Universitat de València. Fou editat a Barcelona a la impremta de Teresa Piferrer, plaça de l'Àngel, l'any 1759. En el dit llibre, hi ha molts exemples i còpia d'exhortacions. A l'Índex, hi ha miracles i favors autèntics de la Verge de Montserrat, assenyalats amb llapis; la qual cosa indica que, en la predicació, se'n serviren els rectors de la parròquia.

Ara encara, molts són els d'Aubarca que conserven aquesta devoció a la Verge de Montserrat. I, si van a Barcelona, no deixen de visitar el seu Santuari.

L'Año Virgineo, del que hem parlat, també porta la llegenda de Fray Juan Guarín, el Fra Garí del nostre cançoner. Aquesta llegenda, l'autor de l'Año Virgíneo la posa com a fet històric succeït «por los años del Señor de ochocientos ochenta y ocho, siendo Conde de Barcelona Jofre Velloso», o sigui, Guifré el Pilós.

Hi ha algunes diferèncias de detalls entre la llegenda del cançoner eivissenc i la versió del dit Año Virgineo.

La nostra llegenda diu que «el dianye el va anar a veure (a Fra Gari) -en forma d'un bon senyor-, diguent-li que li seria -bon amic i companyó». L'Año Virgineo ens en parla.

La nostra cançó de Fra Garí diu que l'alota de la llegenda «era fia d'un comte». L'autor de l'Año Virgíneo escriu que el comte era Guifré el Pilós.

En la llegenda que coneixem a Eivissa, i recollida per I. Macabich, el dimoni és qui aconsella Fra Garí que degolli la filla del comte. No així, en l'Año Virgineo.

En la versió de l'Año Virgíneo, l'infant que, per transmissió de Déu, va parlar a Fra Garí dient-li que estava perdonat de Déu, tenia tres mesos, i en la llegenda eivissenca, només tres dies.