Poesia Literatura catalana Art
Quatre poemes del Cançoneret d'amor
Francesc Parcerisas ↗ .
Des de fa dos o tres anys carrego amb una carpeta retolada amb el títol d'un manuscrit de poetes catalans del segle XV citat per Riquer a la seva Història de la literatura catalana: Cançoneret d'amor. Temo que la major part dels papers inclosos a la carpeta haurien acabat al foc si la meva paternitat no fos tan excessivament benèvola; dels pocs que avui crec salvables d'una mida tan rigurosa com improbable em plau poder donar a conèixer aquesta petita tria. Petit gravat nocturn és quasi-còpia i comentari poètic a unes paraules d'Octavio Paz tot parlant de l'època dels Ashikawa, al Japó, a un assaig del 1954 titulat Tres momentos de la literatura japonesa.
És matí d'estiu i quatre pardalets grisos s'han parat,
abandonats pel llevant que hem tingut tota la nit, a
cercar repòs en l'aigua clara dels teus ulls. Jo els he
espantat perquè dormies.
gener 1971
EBRI DE TU SÓC
Begut del teu cos
ara el foc
en tu l'amor
amida.
Dels teus ulls begut
nina avara
tot jo
en fóra.
Així begut
de tant beure,
ebri de tu sóc,
beguda d'amor.
gener 1971
ORAT CAÇADOR
Orat caçador
flairejo un bosquet,
una presa cerco
i no duc llebrer,
una caça espero
que esperant la tenc.
Orat caçador
del morir més prest
disparo sagetes
en un dolç turment,
cada tir que erro
n'augmenta el lament.
Orat caçador
que l'amor encén
tots els bancals corro
encalçant-ne el vent,
si torno amb mans buides
el cor duc ben ple.
Orat caçador
del caçar més vell
escapço les branques
per veure on ets.
T'he de prendre, llebre
que el seny em tens pres!
març 1971
PETIT GRAVAT NOCTURN
Espectacle de lluita,
nit d'embriacs,
jovenetes que ens reben
als establiments de banys,
despertar joiós
en la geometria absent
d'una cambra que a penes reconeixes...
A l'empedrat del carrer
fumegen, tebis, els fems
en la rosor lletosa
de l'alba ixent.
felicitat
hivern 1972