Traduït del castellà

Estem al 1798. Vivim temps conjunturals. En un ambient on ja s'havien desenvolupat els hàbits politicojurídics i els fets economicosocials del segle XVIII; i quan el clima intel·lectual havia madurat les consciències una mica insensibles de l'estat pla.

A l'Europa neoclàssica i preromàntica, heterogènia, que vacil·la entre el racionalisme i l'idealisme, que idolatra la raó i que vol construir nous estats, noves societats i religions, d'acord amb normes purament racionals, abstractes, matemàtiques..., en aquesta Europa contradictòria i desigual, s'han desenvolupat les diferents potències; ens trobem amb una Anglaterra econòmica, social i políticament més progressista i que ha assumit la direcció intel·lectual.

És l'Anglaterra que mira en principi amb agrat les idees revolucionàries de França, i que després les atacarà. En els anys 1797 i 1798 passa per moments crítics, dels quals sortirà victoriosa; conciliant, Pitt, finalment, monarquia i liberalisme.

Com a nació independent d'aquest nucli forçat al liberalisme antimonàrquic, promogut per França, es troba Espanya, la de Carles IV, de Godoy i de M.ª Lluïsa de Parma. El monarca que vacil·la entre els imperatius estratègics i les motivacions ideològiques, caurà en braços dels poders revolucionaris francesos per cooperar en la lluita contra Anglaterra, reportant conseqüències per a la nostra economia.

Des de finals del XVII es pensa que la font de riquesa d'una nació és la terra, l'agricultura, enfront del mercantilisme. D'altra banda es té molt en compte la doctrina d'Adam Smith que promulga el liberalisme econòmic, unit a aquests pensaments el desig dels països europeus de seguir l'exemple industrial anglès, que tan bons rendiments proporciona a la seva economia cada vegada més pròspera.

Espanya seguirà aquesta línia econòmica.

Don Miquel Gaietà Soler, mallorquí i home de Lleis, serà nomenat Secretari d'Hisenda (aquest títol és equivalent avui dia al de Ministre d'Hisenda).

En aquest moment Soler arribarà al cim de la seva carrera política. Anteriorment va exercir els càrrecs de «Professor de cànons de la Universitat i després advocat perpetu de la ciutat de Palma». Aleshores també l’Ajuntament palmesà el va comissionar perquè el defensés en un plet contra l’Estat. El 1775 va obtenir el càrrec de fiscal de la Intendència de Mallorca, el 1779 va contribuir a la fundació del Col·legi d’Advocats de Palma i el 1784 va ser nomenat assessor del Tribunal civil d’Eivissa i Formentera, càrrec que va exercir amb tant d’encert com de probitat. Com a recompensa als seus serveis i reconeixement de la seva competència, el 1798 se’l nomenà superintendent general d’Hisenda d’Espanya i Índies i poc després se li confià la secretaria d’Hisenda.» ¹.

Don Miquel Gaietà Soler va estar a Eivissa i Formentera en visita oficial el 1798, molt poc abans de ser elegit Ministre d'Hisenda:

1 «El Rei se ha dionado aprovar la visita
de Capbrevación de esas
2 dos Yslas executada por su Ministro
Comisionado D. Miguel Caye3 tano Soler; ...

Gaietà Soler, des que va ser nomenat assessor del Tribunal civil d'Eivissa i Formentera el 1784, no va deixar mai de preocupar-se de millorar la vida econòmica de les Illes.

Va estar recolzat en la seva obra pels Bisbes Abat i Lasierra, Eustaqui Azara i Climent Llocer successivament.

Les Pitiüses, integrades a la Península i a Europa, tenen un gran increment de la població. Al segle XVIII augmenta a Espanya el 50%. Això és degut al cessament de les guerres internes i externes i al desenvolupament del sector agrari i comercial; l'agricultura i la ramaderia ocupen el 81,58% de la renda nacional.

Fins al 1797, el seu programa va consistir a crear llocs de treball i en millores urbanes i agrícoles, i a desenvolupar a les nostres Illes aquesta naixent fórmula industrial.

triosa. La indústria espanyola posseeix el 18,35% de l'economia.

Va començar amb la construcció d'un Hospici el 1786, en què s'ensenyava a «filar en torns de la millor invenció i en la màquina de quaranta-dues filades, que l'Il·lm. Sr. Bisbe va portar de Barcelona...» ².

Les zones més importants eren Catalunya, que des de 1720 posseeix bons fonaments per alçar el seu edifici industrial, País Basc, València; és a dir la perifèria —com passa amb l'agricultura—, enfront de la Meseta molt menys pròspera i més tradicionalista.

Es va seguir amb altres establiments:

Fàbrica de Terrisseria, teules i maons. Fàbrica de Bescuits i «altres masses a l'ús de Mallorca» ³. Fàbrica d'Adobats. Fàbrica de Cordeleria. Fàbrica de Fideus. Fàbrica de Ferreríes i Serralleria. Fàbrica de Barrets. Fàbrica de Teixits. Escola de Veterinària.

Gaietà Soler va proposar ensenyar als pagesos el cultiu del cotó i la cria del cuc de seda (per això es van plantar tantes moreres). La seva intenció era fomentar una nova indústria a l'Illa.

El 1791 es va establir un magatzem que subministrava matèries primeres fins que «el bon arrelament dels fabricants els constituís en disposició de fer per si mateixos els aprovisionaments de primera mà» ⁴.

A Eivissa capital es van realitzar els següents avenços:

Magatzem públic de llenya i carbó. Alfòndiga pública per a la compra i venda de grans. Casa de posades. Col·legi d'Educació pública. Construcció de la Drassana. Construcció de cases en solars abandonats. Font pública i safareig. Habilitació de carrers. Projecció d'un nou Cementiri. Es va escollir l'emplaçament de l'Escorxador i la Carnisseria.

Es van habilitar una plaça a la Ciutat i una altra a la Marina per al mercat setmanal, «que es pensà situar a la Carrossa i havent aixecat l'Enginyer el plànol d'una mansana de cases en aquesta plaça de la Marina, per permetre-ho la seva extensió i necessitar-ho el veïnat» ⁵.

En el Sector Agrícola, també es van realitzar millores. El Bisbe Azara ⁶ va determinar l'agrupament, al costat de cada Església, de les cases que constituïen la Parròquia, organitzant-se així la disposició dels 18 pobles.

Pel que fa a l'organització civil, va estar a càrrec de Soler, que per Reial Ordre de 15 de setembre de 1789 va instituir «un poble formal al costat de cada parròquia, amb Batlle i Ajuntament, compost aquest d'aquest oficial reial (el Batlle), dos Regidors, un Diputat del comú i un Síndic Personer...» ⁷.

Els agricultors eivissencs van ser instruïts en tots els camps de l'Agricultura, i es van millorar els diferents cultius (olivera, vinya, figueres, garrofers, etc.) per aconseguir així un major rendiment a fi d'incrementar l'objectiu comercial. Es van importar planters de tarongers, moreres, llimes, llimoners, presseguers, etc. Fins aquí hem tractat de presentar, a grans trets, les millores, recollides per don Isidor Macabich ⁸, que va promoure Gaietà Soler, l'últim Inventari del qual està datat a Eivissa, el 20 d'agost de 1797. El nostre document de 1798, que al·ludeix a aquest d'agost del 97, disposa que segueixin vigents les ordres donades per Soler i el seu compliment:

3 ... y manda la rigurosa observancia
asi de los pactes con4 tenidos en los nuebos titules, y establesimientos que consedio de las
5 Providències acordades en Auto de 25 Agost
del any pròxim
6 passat, que es publicà per bàndol en la forma
acostumbrada,...

El document segueix amb una sèrie de disposicions administratives:

6 ...para pre7 cervar al Real Patrimonio de los fraudes que la
malícia o icnorancia po8 dian causar en lo supcesivo con las adiccienes,
de que todes los Notaries
9 de esa Ysla, pasen en fin de' cada afio
al Eselentisimo Mayor del Real
10 Patrimenie, certificacien en ferma de las
Escrituras que hayan an11 visade, y contengan sus protocolos sobre
bienes del Real Modio
12 tode o en la mas minima parte, baxo la pena
de 50 peses por ca13 da contravenion, y de que en el caso dec venderse
algun inmue14 ble embargado por el Jusgado Real ordinarie
deten zesar las
15 funciones del Eselentisimo de la Cúria
con el remate de la finca del
16 Real Modio, en tode e en la mas minima
parte, y dirigir testimo17 nio de el al Eselentisimo déí Patrimonio
para el otorgamiento de la co18 rrespondiente Escrituras en Cartas Reales.
19 Asi mismo en vista de los «xpedientes
y puntes / /
20 tades à S.M. por el Juez de comisien,
y per la ju/ /
21 Ministres de la Certe se ha dignado resolverlos
en la forma siguiente

L'expedient instructiu número 1, presenta dos punts distints:

22 Sobre la primera duda del expediente
instructive Numero 1°
23 substanciade con el reverendo Obispo, y
Cabildo de la Santa Yglecia de
24 Yviza relativa àla regalia de los Molines,
aguas Publicas, y demas que
25 se distinguen con el nombre demeneres,
compreendidas en les territeries de su dominio directe, les declara S.M.
à fabor del Reverendo
27 Obispo, y Cabildo en la parte respectiva
a los Quartcwies de su
28 privativo dominio, y à fabor del Real
Patrimonio en quanto al
29 Quarton del Llano de Villa Yla de Formentera,
y Arraval de
30 la Marina: por el territorios indivisos
i en que S.M. como
31 condominio mayor posee todas las regalias...»

Al Bisbe d'Eivissa, com a successor de l'Arquebisbe de Tarragona (i aquest ho era de Montgrí), li van correspondre els dos «quartons» que havien recaigut en Montgrí per conquesta.

El Capítol d'Eivissa era successor del Capítol de Tarragona (Ardiaca de Sant Fructuós), com a successor de Montgrí en el «quartó» que aquest havia adquirit per compra (Portmany).

El Pla de Vila va aparèixer, de sobte, com a «quartó» en què cada senyor tenia la seva porció. Formentera va estar indivisa des del seu despoblament, que va començar aproximadament un segle i mig després de la Reconquesta.

Allò de territoris indivisos no és exacte. Estaven dividits. N'hi ha prou amb llegir el «Memoriale divisionis» de 1235, en què es veu claríssim que el Pla de Vila —Alhaueth— serà dividit en 4 parts i cadascuna d'aquestes parts s'afegirà al «quartó» amb què limitava; per això se'ls va anomenar «quartons». Aquests, al llarg del temps, van ser cinc.

32 La segunda duda del expresado expediente
es relativa al
33 Servicio de los Cavallos, y demas cargas
conque gravaron los con34 quistadores sus respectivos territorios,
por la indispensable nese35 cidad de su defensa y sin mbargo de que se
estiman por fundadas
36 las rasones conque el Reverendo Obispo
y su Cabildo escusan al
37 pago; contodo la benavolencia y Santo zelo
conque el piadoso Rey
38 Carlos 3° prosedio en la memorable ereccion
de esa Silla Epis39 copal y la continuada protección que S.M.
la ha dispensado
40 para su aumento, an movido en Real
animo a libertar al
41 Reverendo Obispo y Cabildo del paga
de dichas cargas, man42 dando que para concervar su memòria
satisfagan uni43 / /ammente al Real Patrimonio
a saber; el Reverendo Obis44 / / n peso sencillo por cada uno de los
7 Ca / / con
45 el hombre armado, y 2 pesos por las demas
cargas. Ygual can46 tidad el cabildo en cuanto à las 4 Cavallerias
à que estaba
47 obligado, y un peso por las restantes cargas ;
quedando incorpo48 rado àla Corona el dominio directo de las
dos terceras par49 tes de las cargas de la Ciudad que antes
correspOTidia al
50 Reverendo Obispo, y Cabildo, y pose aora
pasifícamente el Real
51 Patrimonio, y debolviendose à ese jusgado
el expediente ins52 tructivo original para la correspondiente
execusion con
53 cargo al Yngeniero comisionado Dn Pablo
Ordobas, de que sa54 que 3 Copias del Plano delos apeos,
y deslindes de Yviza
55 y Formentera, y de las tablas de distancias
unidas a los
56 expedientes, y remitíendo un exemplar
a la vida reser57 vada de Hasienda por mano del Ministro
Superintendente
58 de los establesimientos ; Otros à la Contaduria
Provincial dd Exer59 cito, y Reyno de Mallorca, y otro
al Ajichivo publico
60 de la Ciudad para su Custodia supuesto
que el original
61 debe custodiarse en el del Real Patrimonio
de esta Ysla...

Carles III va donar el 1782 el títol de ciutat a la vila d'Eivissa, per poder establir-hi el Bisbat. El Bisbat era un organisme que només es creava en ciutats, mai en viles. Els expedients 2n, 4t i 5è es refereixen als impostos de la cavalleria que havien de pagar al Reial Patrimoni els Religiosos Dominics, els quals posseïen els territoris d'Alcúdia —aquesta paraula significa mont petit (puig petit) i s'identifica amb el que avui anomenem Puig d'en Valls, on existia una fita de la divisòria entre els «quartons» de Santa Eulària i Balansat—, de Labritja (Sant Joan) i de Peralta (Sant Carles):

62 El segundo expediente consultado por
el Juez de Comicion, es
63 sobre la cabrevación del territorio en la Caballería
64 de Alcudea que poseen los Religiosos Dominicos
de esta Ciudad,
65 ocurriendo en el, y en los expedientes
de Nimieros 4° y 5°
66 substanciados con los posehedores de las
Cavallerias de la Brícha
67 y peralta la duda relativa al Servicio
del Cavallo con el
68 hombre armado: Y S.M. en vista deia
resultancia de dichos
69 expedientes se ha dignado mandar
que los posehedores

70 de las 3 Cavallerias Enunciadas, satisfagan
anualmente
71 al Real Patrimonio por rason del servicio
que estan obligades
72 a prestar, 6 pesos, 6 rreales plata antigua,
y 40 y 2 maravedis vellon que
73 fue la equivalència de las 40 Unidades
de esta moneda has74 ta el ano de 1715, segun resulta plenamente
justificado, enten75 diendose el referido pago desde el dia
de la demanda fiscal...
Todos los hienes de los eclesiàsticos tenían que justificarse al rey.
Las ordenes religiosas debían pagar a la corona unos
impuestos. Solicitan al rey, en los expedientes 6.", 7."
y 8.", se les indulie de su pago, y Carlos IV acepta:
76 El otro expediente substanciado
con el Combento de
77 Padrós Dominicos es relaiivo a los demas
bienes raises que po78 see, del mismo modo que la Cavalleria,
contra la leyes
79 lundamentales de esa Ysla, y sin la
correspondiente dispen80 sa o privilegio de S.M. hallandose en cl
propio caso la
81 recidencia de la Santa Yglesia
Catredal, el Combento de
82 Monjas Agiístinas, y el Ayuntamiento
de la Ciudad con
83 quicnes se substanciaron los expedientes
Niimcros 6
84 7 y 8 en todos los que se justipreciaron
los capilales de
85 llis hienes, y sensos, y procediu el .luez
i'l su cleciivo em34 (ir.K)
86 bargo en poder de las comunidades
poseedoras por via
87 de deposito con arreglo à la Real
instruccion. Y S.M.
88 en vista de estos expedientes y de las
consultas que ha favor
89 de las expresadas comunidades han ccho
el Juez de Comision, y
90 la Junta de Ministres de la Corte se ha
dignado dispensar las
91 el Real indulto que solicitan. y la particular
gràcia de redu92 cirla pena legal del comiso de los bienes
adquiridos contra
93 su soberana regalia, al pago de lamitad
de los legitimos de94 rechos de amortizacion y sello que satisfacen
las manos muertas
95 en la Ysla de Mallorca, à cuyo fin se comunica
con esta fecha la corres9(S pondiente Real Orden à su intendente para
que pase al Juzgado del Real
97 patrimonio de Yviza, las instrucciones con
que se gobierna en aque98 lla Ysla esta esta regalia y testimonio
de los derechos que se exigen
99 por su razon en todos los casos, sugelando
S.M. para lo subsesivo
100 las mismas manos muertas de Yviza àlas
rcglas preescriptas
101 en la Real cèdula de 20 de Dicicmbre
de ano proximo pasado,
102 que dirijo àVS. adjunta, para que disponga
su publicacion y
103 tumplimicnto en las dos Yshis. con encargo
de la Oficina
104 de este ramo al Escrivano mayor del Real
Patrimonio, y de
105 contratos Reales Dn. José Sala Bened y Castelló.
106 Teniendo S.M. en Concideracion la pobreza del
107 Con vento de Religiosas Agustinas de esta
Ciudad, se ha dig108 nadó indultarlas del pago de la metad
de derechos que / /
109 gràcia especial deben satisfacer las otras manos
muertas, man110 dando que los bienes de todas queden
por esta Real Orden desembar111 gados y amortizados, librandolas el
correspondiente testimonio
112 para que les cirva de privilegio y puedan
acreditarlo en to113 dos tiempos.
114 El mismo indulto y gràcia que ala comunidad de
l i s Dominicos, recidencia y ciudad, se ha
cervido hacer el Rey
116 à los curas de las parroquiales Iglecias
de Formentera,
117 de S>ta. Eulàlia y demas, que posean
inmuebles de realen118 go, y todos, con sugecion para lo
subcecivo alacitada Real
119 cèdula. "

En aquesta època és evident la protecció a l'agricultura; aquesta i la ramaderia són els dos puntals de l'economia de finals del XVIII, enfront de la incipient indústria. Això es veu clarament en l'expedient número 9, en el qual Soler —home del seu moment— tracta de posar en cultiu les illes de l'Espalmador, Vedrà, Vedranell, Espardell, Plana i Grossa.

Si d'una banda el Superintendent General d'Hisenda d'Espanya i Índies acreix i crea noves fonts econòmiques, també és veritat que, d'altra banda, protegeix les velles i tradicionals Salines: «... i tot sense perjudici de deixar el Posseïdor de l'Illa Plana el terreny necessari per a la construcció dels Magatzems de Sal començats sempre que S. M. tingui a bé manar la seva continuació, amb cases per a empleats, i altres que convinguin al Rl. servei; ...», i la indústria pesquera: «... al mateix temps que la de no poder impedir el Posseïdor de la referida Illa (Espalmador) en temps algun la construcció de cases Magatzems, i tot el que sigui necessari per a l'Almadrava que s'acostuma a calar en aquella Costa.» ... L'Almadrava és una instal·lació de xarxes fixes destinades a la pesca de la tonyina.

En aquest mateix expedient hi ha un fet curiós, i és l'interès —per part de D. Carles Tur, veí de Formentera—, a unir aquesta illa amb la de l'Espalmador, encara que ha de renunciar-hi per les greus dificultats que l'experiència ha convingut...» Per la qual cosa se li va concedir l'establiment de la dita illa de l'Espalmador:

120 El ultimo expediente consultado por el Juez
de comi121 cion, distinguido con el num" 9 es i^elativo
al establecimien122 to de la Ysla de Espalmador à
Dn. Carlos Tur, vecino
123 deia de Formentera que habia propuesto lo union
124 de hamas Yslas, y no asi podido cumplirlo
por las gra125 bes dificultades que la experiència
à convenido: Y en
126 vista de todo, se ha servido S.M. conceder
al citado Dn.
127 Carlos Tur el establecimiento de la Ysla del Espal128 mador satisfaciendo à su Real Patrimonio amas del
129 Diezmo en la forma acostumbrada en la Ysla de
130 Formentera eí cànon Enfiteutico de 1/5 decu131 anto se coja, y ose en la del Espalmador, sin excep132 cion alguna y el seso Modial de cuatro reales
133 de plata antiguos en la pascua de Navidad
134 de cada ano, otorgando el Juez del Rl.
Patrim" à su fabor
135 la correspondiente Escritura en que se
continuaranlas refe136 ridas obligaciones, y las demàs propias
de este contrato,
137 al mismo tiempo que la de no poder impedir
el Poseedor
138 de la referida Ysla entiempo alguno la construcci139 on de casas Almacenas, y todo cuanto sea necesario
140 para la Almadrava que se acostimibra à calar
141 en aquella Costa
142 Ygualmente se ha servido S.M. conceder a
143 Dn. Maríano Tur el establecimiento de las dos Ys144 las despobladas continuas àla de Yviza en la
145 parte de Poniente denominadas el Vedra y el
146 Vendraneli y de otra si el mediodia denominada
147 el Espardell, y à Dn. José Taltowull igual es
148 tablecimiento de las dos Yslas situadas al la entra149 da dePuerto, y distinguidas, la una con el nom150 bre de Llana, y la otra con el de grande, baxo la
151 obligacion de ponerlas enteramente fractiveras
152 dentro de tres anos en la parte apta para
153 ello, ocupando los demas en ganado, para
que inbuten
154 de continuo al Publico, y al Rl. Patrimonio
al correspon155 diente beneficio de satisfacer el diezmo à S.M. y la
156 primícia à la Yglecia en la forma acostumbrada,
157 y el censo Modial de 4 reales dePlata anticuos por
158 cadauna de dichas cinco Yslas, al Rl. Patrimonio
159 en la Pascua de Navidad de cada ano entendiendose
160 al efecto de dichos Rl. Patrimonio establecimiéntos
161 despues de concluidos los afios del arrendamiento de
162 dichas Yslas que acaso haya selebrado la Junta de
163 Gobiemo, y todo sin perjuicio de dejar el Poceedor
164 de la Ysla Llana el tereno necesario para
la construc165 cion de los Almacenes de Sal empezados siempre
166 que S.M. tenga abien mandar su continuación, con
167 casas para empleados, y demas que
conbenga al Rl.
168 serbicio; y baxo el pacto de que en el
caso de descuidor
169 los poceedores el aprovechamiento de las referidas
170 Yslas en su peijuicio y del ri. Patrim" pro171 ceda su Juez con acuerdo delaJunta de Gobiemo à
172 otorgar nuebo establecimiento à otro becino que
173 se obligue a c u m i ^ las mismas condiciones.
El expediente general consta de cuatro puntos, todos
ellos relatives a impuestos:
174 En expediente General de la Rl. vicita
175 dejo recervado el Ministro comicionado varios pun176 tos ala Rl. decicion de S.M. y el uno es rela177 tivo al pago delos Laudemios devengados en
178 los contratos adeudativos, y que no se habian
satisfech al tiem179 po de otorgamiento de las Escrituras por el
absoluto abando180 no en que se hallaba este ramo en estàs
Yslas; y S.M.
181 se ha dignado conceder perdonar todos
los Laudemios ven182 cidos hasta el dia del cabrevacion.
183 El otro punto es sobre el restablecimiento de los
184 sensos alodiales a que estaban sujetas las casas deia
185 de la Ciudad y su Arabal en el ano de 1475 ; y S.M.
186 se ha dignado restablecer los expresados
sesos senalados
187 vor via de reconocimiento en cuanto àlas casas,
188 cuyo valor en venta llegue ò e^ceda de / /
10.300 pesos, tres su189 eldos Mallorquines de cens Modial alas de menor
190 valor però que llegue a 1.000 pesos dos sueldos de la
191 misma moneda, y alas restantes un sueldo, cuyos
192 censos Modiales satisfaran los posehedores
delas Casas
193 al Recaudador del Rl. Patrim" enla Pascua
de Navidad
194 de cada ano, y se anotaran al margen de
cada Cabre195 vacion para que conste asi en todos
tiempos, pasando196 se testim" desu Resultancia àla Contad" del Exercito,
197 afin de que formalice el correspondiente
cargo al Recauda198 dor. El otro Punto es sobre latasacion delos
199 trabajos que han prestado entodos los expe200 dientes deia Rl. vicita el Abogado y Procurador
201 Fiscal, el Eselentisimo; y el Aguacil,
f altando en aque202 lla Ysla el Correspondiente Arancel. Y S.M. se
203 ha servido mandar que se comunique or204 den^ como lo cumplo con esta fecha al Yntendente
205 deMallorca para que con la mas posible
206 brevedad remita ala via reservada
207 deHacienda, copia Certificada del Arancel
208 delos Derechos senalados, Asi al Eselentisimo
Mayw ^
209 del Rl. Patrim" àlos deia Yntendencia al Abo210 gado y Procurador Fiscal, y al Alguacil; como
211 al Eselentisimo de Cartas Reales por el otorgamiento
212 delas Escrituras que le corresponde, y que pa213 sandose todo al Ministro Superintendente pro214 seda à extender con el devido conocimiento, y
215 consulte àS.M. el Arancel que estime mas
216 conforme, para resolver ensuvista lo que
217 sea mas desu superior agrado.
218 Y el ultimo punto es sobre el pago de Laude2189 mio en los de censos, sus ventas ó cenciones ; y
220 atendiendo S.M. à el ningun perjuicio que
221 se sigue à su Rl. Patrim" con el metodo que ha222 sta aqui se ha observado en esa Ysla una
223 vez que en las ventas ó transportaciones delos inmu224 ebles hipotecades no se baxa de su valor el importe
225 del Capital del Censo, pagandose
el Laudemio del todo;
226 seha servido mandar que ne se haga novedad alguna
227 en este punto. ...
Termina el documento con una sèrie de disposiciones administrativas:228 El Ministre Superintendente delos
establesimientes de
229 esa Ysla dirigirà à V.S. en primera ocasion seguro,
230 el expediente original de la Rl. visita,
y los demas que
231 quedan enunciades para que se coloquen
en el mismo
232 Archivo del Rl. Patrim", y V.S. pasarà
al Yntendente de
233 Mallorca la copia integra de la Rl. Cabrevacion
234 que dejó en el mismo Ministro, para su custodia en
235 aquel Archive.
236 Ygualmente dispendrà V.S. la publicasien
de esta Rl.
237 orden en la forma de estilo para que llegue à noticia
238 de los vesino» de ambas Yslas, lo que
S.M. sehadic239 nadó resolver, y mandar sobre cada uno delos pun240 tos comprehendidos en la Rl. vizita. Y todo lo co241 munico à V.S. de su Rl. orden para su exacte cum242 plimiento. Dios guarde à V.S. muchos anos.
Aranjues 27 de
243 Marzo de 1798 —Saabredra— Sr. Subdelegado
244 de Rentas de Yviza —Doy fee el infrascripto.
Essno como
245 en este dia se ha publicado la antecedente Rl. Cedu246 la por los lugares acostumbrados de esta Ciudad
247 Y su Arraval, en la forma regular y de esti248 lo. Y paraque conste lo continuo por diligència
que firmo
249 en la Ciudad de Yviza; à 19 de Mayo
de 1798 —Josef
250 Sala Bened y Castelló. Notario y Eselentisimo
del Rl. Patrim"
251 En vista del aviso à mi comunicado
por Dn. Pedró Juan
252 Blay Bayle del Pueblo de Formentera,
por Dn. Josef Ferrer
253 Bayle del Pueblo de Sn. Fernando; y por D. Visente
254 Ferrer Bayle del de la Mola; doy fée cdmo los 2
255 primeros publicaron la antesedente Rl. Orden en
256 el atrío de su Parròquia el dia 3 del que rige, y
257 el ultimo dia 7 del mismo. Y para que conste
258 lo continuo por diligència que firmo enla Ciudad
259 de Yviza ; à 8 de Julio demil setesientos nobenta, y
260 ocho = Josef Sala Bened y Castelló.
Notario y Eselentisimo
261 del Rl. Patrim,".»

Març de 1798, data final de la Reial Ordre. Les dues diligències que van a continuació són de maig i juliol del mateix any. L'Ordre està firmada a Aranjuez —lloc reial— i les dues diligències, a Eivissa.

Miquel Gaietà Soler és un home il·lustrat que té consciència del moment crític que viu i tracta de donar solucions, com ja ho van fer Floridablanca, Campomanes, Aranda i Jovellanos (que precisament en aquest període de 1798 a 1808 roman en el seu forçat retir mallorquí, per les seves idees contra Godoy).

Soler va donar la mesura de la seva capacitat en el seu lloc. Va ser un reformador. Va tractar d'omplir aquell buit econòmic soscavat per la guerra anglo-espanyola, que va ser, en el fons, el resultat del renaixement industrial d'Espanya.

D'altra banda va intentar reorganitzar l'administració pública; va crear llocs de treball i va tractar de no augmentar els impostos, a fi d'afavorir aquest sector de la societat més necessitat i descontent.

Encara que algunes de les seves mesures no van ser del grat de tothom. Ens referim a la nova contribució sobre els vins, que perjudicava moltes comarques.

Ara és el moment del terror a Europa, provocat per la Revolució Francesa: la gran oportunitat de Bonaparte i l'expansió a gran escala de la idea revolucionària a Europa.

Quan arriben els francesos el 1808 a la nostra Península i comença la guerra, l'exèrcit augmenta amb voluntaris. Soler es presenta al general García de la Cuesta oferint-se a defensar la seva Pàtria.

A causa d'una inversió de fons públics, va ser detingut juntament amb altres alts funcionaris, i van ser processats pel Consell Suprem.

El Ministre Soler, innocent, va ser posat en llibertat amb tots els pronunciaments favorables.

El 1808 arriba Murat a Madrid. Soler ha dimitit del seu càrrec —després de deu anys d'exercir-lo— i el Govern s'ha descompost. Marxa a Andalusia i en arribar a Malagón (Ciudad Real), per passar-hi la nit, és confós amb un general francès. En donar-se a conèixer, per apaivagar els ànims, se'l va identificar com a autor d'aquells impostos sobre el vi; i sent aquest poble castellà un dels més perjudicats, es va aixecar contra Soler, que va ser assassinat.

Final trist d'un gran polític espanyol que va viure el seu present, i en ser aquest tan transcendental, es va projectar amb ell en el futur..

Notes