ADVERTIMENT

Em permet de dubtar del verdader interès d'aquests poemes, però també, davant el dubte, em plau d'oferir-vos-els perquè els jutgeu amb el màxim rigor. Arreu d'aquests versos l'encert formal, si existeix, és purament fortuït. Només Paisatge es cenyeix a un esquema altrament molt elàstic, de composició. Com a cosa curiosa, vull assenyalar que els poemes Potser amb grafismes, els versos sortien i Racó del port constitueixen una experiència per a mi nova, en la meva precària funció de poeta: es tracta de dues composicions íntimament vinculades amb un aparell plàstic —la pròpia lletra, com a grafisme grotesc—; un dibuix improvisat, lluminós, —uns vaixells—, que estimula i reforça l'acció creativa, i la concentra. Podem suposar que pintor i poeta —per entendre'ns d'alguna manera— s'han compromès deliberadament a una tasca comuna? No crec que aquesta sigui, en el meu cas, la primera vegada; però reconec que mai no fou tan evident. Almenys en el fet material d'escriure.

POTSER AMB GRAFISMES EL VERSOS SORTIRIEN

Potser amb grafismes els versos sortiren
més feliços que mai;
l'esplendorosa i blanca fulla guillotinada

de paraules tallades en mil instants dispersos.
Era ahir que pensava sols podré escriure, uns versos?
La nit m'acompanyava
i asserenava, així, esgarriats desigs.
Grafismes o lletrotes —tant se val— se m'exalten,
boten entre els meus ulls, ballen, belluguen, salten
la línia acostumada del poema,
els rectilinis límits del rectangle.
Les paraules no són més enllà d'aquests límits,
envelleixen els murs ja blancs per massa tòpics,
i no volen dir res.
Imaginar horitzons,
aire, matèria, escuma,
en la rugosa pell d'aquesta plana
em plau i m'enalteix, i fins em sembla
que puc no escriure més, que puc ser un altre.

PAISATGE IRREAL

Sembla talment que això és una figuera
o un animal estàtic,
—mar i núvols confosos—, on l'espera
és fins i tot plaent.
Diminut món selvàtic!
Entre parets i camps la llum degota,
càlida i dolça mel definitiva,
que assaona la tardor.
El temps s'enfonsa sota cada element,
mes no temo l'avís
d'aquesta esvelta solitud que em brota,
per bé que et sobrevisc
esplèndid figurant, desfer la línia horitzontal.
Paisatge míser, inicial ventura
del no-res entranyable que pastura
més incid que irreal. X 24-VI-74

RACÓ DEL PORT

Les vermelles carenes dels vaixells, adormides,
ocultaran la nit que els esperava
sota la lenta, pensarosa vela.
Amb la posta rodona exacta, assequible,
l'aigua abelleix-la en la rotunda fita
i assaja amb nets pinzells profunds
que els antics mestres d'això ja esculpiren un dia.
Petit racó del port, talment un hàlit
d'il·lusió recull la teva estampa
vertical i severa i que s'ofrena,
invertible pintora tremolosa,
per espirals salten.

Matinada del 8-I-74