Encara avui, amb tot i que el pas del temps ha ocasionat molts de canvis en la nostra manera de viure, sense exceptuar naturalment la faceta religiosa, es troben formes de resar que demostren la bona formació doctrinal, fins i tot el bon gust lingüístic, del nostre poble d'antany.

Aquestes formes de resar i altres expressions, que mossèn Macabich defineix amb el nom «Mots de bona cristiandat» (Costumbrismo), han passat de pares a fills, transmeses de viva veu, com una herència, indici de quanta era la intensitat amb què vivia el seu moment.

El recull que faig sols presenta aquelles oracions destinades a fer una jornada santa i el seu complement, sense mencionar les pròpies del Rosari. Tres voltes toca la campana de l'església: al mití, al migdia i al vespre.

La pervivència d'aquestes oracions (hi caben petites variants de forma d'un lloc a l'altre de l'illa) queda ara reduïda al sector devot de la gent de més edat. Les he apreses de les següents persones: Pepa Bonet Serra, 83 anys, Can Negre, Sant Rafel; Antònia Planells Cardona, 81 anys, Can Negre, Sant Rafel; Antònia Cardona Ribas, 74 anys, Can Batlès, Sant Rafel; Maria Torres Riera, 84 anys, Can Joan d'en Marc, Sant Carles.

QUAN COMENÇA EL DIA

Bendit siga aquest sant dia
i el senyor que mo'l envia,
bendit serà el que el saludarà
diguent sa Salve i sa Santa Maria.
Déu mos do un bon dia,
bona alegria,
bona mort,
bona vida,
la glòria del cel
quan hora siga.
Bendita siga sa vostra puresa,
alabada eternament;
tot un Déu omnipotent
se recrea en tal bellesa.
Vós, celestial Princesa,
Verge i Sagrada Maria,
jo us ofereix en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor,
mirau-me amb sos ulls plens d'amor,
no em deixeu mai, mare mia.

(Oració de Sant Bernat)

EN SORTIR DE LA CASA

Bon Jesús, pensau en mi
que jo també pens en Vós,
Bon Jesús, passau davant
i jo vendré darrera Vós.

AL MIGDIA

I

Oh do de l'Esperit Sant
Vós que sou divina esposa
mentre vostro Fill reposa
per això vos amen tant.
En aquell mateix instant
de la major agonia,
Vós que sou del cel aguia
i filla del Pare Etern,
lliurau-mos d'anar a l'infern
ara i qualsevol dia.
Per la bona amor que us tenc
us diré l'Ave Maria.

II

Maria, mare de gràcia,
mare sou de Déu lo Fill
lliurau-mos de tot perill
i de morir en desgràcia.
Estam en vostra assistència
emparau-mos aquell dia
i per la sabiduría
que Déu del cel vos ha dada
Tenguem l'ànima salvada
ara i qualsevol dia.
Per la bona amor que us tenc
us diré l'Ave Maria.

III

Sobirana Protectora,
quan estem agonitzant,
es vostro poder que és tant,
sigueu nostra intercessora.
Imploram vostra assistència
emparau-mos aquell dia
Vós que sou del cel aguia
i filla del Pare Etern,
lliurau-mos d'anar a l'infern
ara i qualsevol dia.
Per la bona amor que us tenc
us diré l'Ave Maria.

EN TOCAR L'AVE MARIA AL VESPRE

Bona nit, Verge Maria
tot el món en Vós s'inclina [^1]
de sa llum que Vós portau
tot el món iluminau,
feis-mos llum, Verge Maria,
i us direm l'Ave Maria. (Tres vegades.)

¹

EN ANAR-SE'N A DORMIR

Aqueixa casa té quatre cantons
i la guarden quatre barons
Joan, Lluc, Marc i Mateu,
quatre evangelistes davant Déu.
Nostro Senyor prenc per pare,
Maria Santissima per mare,
l'Angel per companyia,
Sant Josep per padrí;
la Mare de Déu saludaré
resant-li l'Ave Maria.
Bon Jesús a dormir em pos,
si la mort em pervengués
que no pogués dir Jesús
ni de boca ni de cor,
perdonau-me, Bon Jesús,
que ho dic ara per llavò.
Tant de mal me toqui avui
com demà per tot el dia
com tengué el Fillet de Déu
dins el ventre de Maria.
Bon Jesús a dormir em pos,
si m'adorm i no em despert,
confii que em perdonareu
com perdonàreu el bon lladre,
enclavat de peus i mans en una creu.
Creu de Déu, descansa sobre mi,
i el Senyor que morí en ella
parli i dispongui per mi
a l'hora de la méua fi.
En aquest llit me som posat,
set àngels hi he trobat:
tres, als peus, i quatre, al cap;
la Mare de Déu que enmig hi està
diu: bon cristià, dorm i reposa,
no pensis en cap mala cosa,
que si cap mala cosa ve
vendré i et despertaré.

Bon Jesús a dormir en pos.
Es llit és sa semblança de sa sepultura,
sa son es sa figura de la mort,
a s'orella em diuen que he de morir.
Si anit hagués de morir
sense confessar ni combregar
amb Vós me confés, Bon Jesús de la Creu,
que sou sacerdot de tots els sacerdots;
i confii que em perdonareu
així com perdonàreu el bon lladre
enclavat de peus i mans en la creu.
Creu de Déu, descansa sobre mi,
i el Senyor que morí en ella
parli i respongui per mi
a l'hora de la meua fi.