Traduït del castellà amb Google Gemini 2.5 Pro Exp

Cytinus hypocistis pityusensis ssp. nov.

i observacions complementàries a Cytinus ruber (FOURR.) KOMAROV de l'illa d'Eivissa, Pitiüses, Espanya.

INTRODUCCIÓ

Membres de l'associació científica a Bremen hem realitzat cada any, des de 1969, excursions a les Pitiüses (a Eivissa, i més tard -1972-, també a Formentera), en les quals van prendre part la Dra. MARTHA NORDKEMPER i els senyors GÜNTER FINSCHOW, MICHAEL FINSCHOW, Dr. HERBERT HOHMANN, HEINRICH KUHBIER i FRANK SCHRODER. Les despeses de viatge i estada van ser majoritàriament costejades pels propis participants, si bé el senador d'Educació, Ciència i Art de Bremen va aportar ajuda econòmica.

La meta d'aquests desplaçaments a les Pitiüses era i és investigar el món de les plantes i segons les possibilitats també el món animal de les illes, ja que el seu coneixement és, en algun aspecte, només parcial. Donada la situació geogràfica dels llocs investigats, era d'esperar la troballa d'una flora i fauna de caràcter especial, cosa que va quedar confirmada en els anys successius a partir de 1969. D'altra banda, sembla indicat realitzar un inventari per recollir, divulgar i evitar en la mesura del possible les successives intervencions de l'home cada cop més freqüents en l'àmbit de la natura i les conseqüències que d'això poguessin derivar-se.

D'aquests treballs que es venen realitzant des de fa quatre anys, resulten publicacions sota diversos aspectes i temes. La primera d'elles, en llengua alemanya, es presenta a les pàgines següents.

L'abril de 1969, vaig trobar per primera vegada, amb motiu d'una excursió a l'illa d'Eivissa, un hipocist paràsit del Cistus clusii Dunal. (sin. Cistus rosmarinifolius Steudel, Cistus libanotis Desf.). Durant una nova i més llarga estada a Eivissa el 1970 vaig examinar nombrosos exemplars de Cytinus hypocistis en una quantitat de més de sis-cents. Com sigui que a més del Cistus clusii es presenten igualment en diverses localitats el Cistus monspeliensis L. i Cistus albidus L., es va poder comprovar que aquest Cytinus hypocistis parasita a Eivissa exclusivament sobre el C. clusii. En casos de dubte les arrels de la planta parasitada van ser desenterrades i examinades. En molts casos, en treure la planta completa del substrat es va poder comprovar el mode de vida parasitari del Cytinus hypocistis pityusensis sobre l'arrel de C. clusii.

Com que el Cytinus hypocistis ssp. pityusensis s'aparta en una sèrie de característiques del Cyt. hypocistis (L.) L., aquest paràsit de les estepes és considerat com una nova subespècie.

1. Cytinus hypocistis (L.) L., subsp. pityusensis ssp. nov.

Altitudo herbae: 4-12 cm. parasitans in radicibus Cisti Clusii, color bractearum et prophyllarum: miniatus, color florum: aureus, flores masc. 18 mm. fem. 25 mm., petala acutae, 8-10 mm. longiora quam bracteae et prophylla, bractea et prophylla pari longitudine pollen album: 21/21/15µ, 8 stigmata in uno stylo, semen 0,16 mm. longum, 0,12 mm. latum; bracteae 8 mm. latae, prophylla 4 mm.; numeros florum 13-14 (18); tota herba glanduliferis vestita; tempus floris: martius-aprilis, fructus: bacca flava, crescens ad 1 cm. diametro; in maturitate exarescens ad 0,5 cm.; semen pulvereum.

Hàbitat: Torre de sa Sal Rossa. Eivissa, Balears. Espanya. Holotipus: FINSCHOW N.º col. 643 in Herbario Übersee-Museum, Bremen (BREM).

2. Cytinus hypocistis (L.) L., subsp. pityusensis FINSCHOW formato solaris f. nov.

Differt a typo (subsp. pityusensis): Tota herba aurea. Hàbitat: Torre de sa Sal Rossa. Eivissa, Balears, Espanya. Holotipus: FINSCHOW N.º col. 642 in Herbario Übersee-Museum, Bremen (BREM).

És sorprenent la riquesa de flors de la subespècie pityusensis , amb una mitjana de 13 a 14, màxim 18. A «Flora Europaea» I, es dóna per a totes les subespècies de Cytinus hypocistis un nombre de 5 a 10 flors. Els pètals s'eleven notablement de 8 a 10 mm. sobre les bràctees i esquames carpel·lars, aquestes dues últimes d'igual longitud entre si .

Les flors són de color groc daurat. La seva longitud és de 18 mm. —masculines— i 25 mm. —femenines— en l'estadi de floració òptima. Periant de 12 mm. tant en les flors masculines com en les femenines. Durant el seu òptim de floració es pot apreciar una olor semblant a la de la flor de jacint. Les bràctees tenen una amplada de 8 mm., són molt còncaves i, com tota la planta, densament poblades de pèls glandulars.

Bràctees i esquames carpel·lars són d'un color que va des del vermell cinabri al vermell taronja. En l'estat de capolls, vermell cinabri, i en el seu òptim de floració, un pàl·lid cinabri taronja.

La floració assoleix el seu òptim a finals de març i es prolonga fins a mitjans d'abril. Coincideix amb la floració del Cistus clusii, que és la primera de les estepes que floreix a Eivissa.

L'alçada de la planta és molt variable i s'acomoda totalment a la profunditat en què es trobin les arrels de l'estepa. L'alçada oscil·la entre 4 i 12 cm., amb una mitjana de 7 cm. Pol·len, 21/21/15µ . Llavor, 0,16 mm. de longitud, 0,12 mm. de diàmetre .

Indiquem a continuació entre parèntesis les altres espècies d'estepes que habiten en llocs immediats al Cistus clusii, no atacades per paràsits, la qual cosa demostra la rigorosa especialització d'aquest paràsit.

Platja des Cavallet, 23-3-70 (C. monspeliensis, C. albidus).

Entre Sant Rafel i Sant Antoni, 28-3-70 (C. monspeliensis, C. albidus).

Jondal, 4-4-70 (C. salviaefolius, C. monspeliensis, C. albidus).

Cap Martinet, 7-4-70 (C. monspeliensis).

La forma solaris es diferencia per les seves bràctees i esquames carpel·lars d'un net color groc daurat. Pel que fa a la resta, la planta correspon a la subespècie pityusensis. Aquesta forma groga va ser trobada, a més de a la Torre de sa Sal Rossa, a la platja des Cavallet, i al costat de la carretera Eivissa-Sant Antoni, al quilòmetre 11.

En el treball de R. v. WETTSTEIN (1917), es diu que no es pot fer cap afirmació relativa al parasitisme en el Cistus clusii.

És de suposar que l'àrea de distribució de la subespècie pityusensis s'estengui també, fora de les Pitiüses, per la zona nord d'Àfrica.

Cytinus ruber (Fourr.) Komarov (sin. Cytinus hypocistis subespècie Kermesinus Guss.).

A Eivissa es presenta el Cytinus ruber exclusivament sobre Cistus albidus. Atès que en la bibliografia consultada no es va trobar cap il·lustració característica d'aquesta espècie i que R. v. WETTSTEIN escriu en el seu treball «Eine gute Abbildung von Cytinus Kermesinus fand ich in der Literatur noch nich...» (Una bona il·lustració del Cytinus Kermesinus encara no l'he trobada en els textos), i ja que des de WETTSTEIN fins a l'actualitat no ha canviat res pel que fa a aquesta espècie, em sembla útil afegir-ne una il·lustració per completar la descripció feta anteriorment .

En la bibliografia existent no es troba cap indicació que el Cytinus ruber, també durant el seu òptim de floració, tingui un suau aroma de jacint.

Per completar el coneixement d'aquesta espècie pot servir també la fotografia del pol·len del Cytinus ruber. Mesures 18-20/18/13µ . Igualment la fotografia de la llavor de Cytinus ruber . Longitud 0,18 mm., diàmetre 0,12 mm.

Localitats on van ser trobats exemplars de Cytinus ruber:

• A un quilòmetre de Jesús, direcció Santa Eulària 13-4-69.
• Puig de s'Olivera, 13-4-69.
• Proximitats Cap Llibrell, 30-3-70.
• Cas Calero, 14-4-70.

Les llavors de les espècies i subespècies de Cytinus estan incloses en una massa viscosa i dolça.

Els fruits de Cytinus ruber (baies de color blanc) i del Cytinus hypocistis ssp. pityusensis (baies de color groguenc) es desenvolupen fins a la mida d'un centímetre. Durant aquest temps les llavors de color blanquinós es troben incloses en la mucositat viscosa i dolça. En desenvolupar-se posteriorment, els fruits es van assecant i prenen una forma desfigurada, de color bru d'una mida de 5 mm. de diàmetre com a màxim. Les llavors madures són groguenques i apareixen com de color bru a través d'una parda mucositat seca. El periant sec es desprèn amb una part de les baies i les llavors fines com pols queden en una coberta.

En el camp de la investigació dels paràsits de les estepes queden encara pendents una sèrie de preguntes l'aclariment de les quals està reservat a posteriors estudis, com ja va indicar LAIBACH el 1955.

El meu agraïment a la Dra. med. MARTHA NORDKEMPER de Bremen, i al Sr. CRISTÒFOL GUERAU DE ARELLANO TUR d'Eivissa per la seva col·laboració pràctica a l'illa, i al Sr. ALFRED HANSEN de Copenhaguen per la seva descripció llatina de la planta. Igualment el meu agraïment al senador d'Ensenyament, Ciència i Art de Bremen.

RESUM

Es dóna la primera descripció d'una subespècie del Cytinus hypocistis (Rafflesiaceae) que viu com a paràsit exclusivament en el Cistus clusii a Eivissa, Balears. S'inclouen gravats de la subespècie pityusensis ssp. nov., de la seva forma solaris f. nov. així com del Cytinus ruber, per a la seva comparació.

SUMMARY

A sub-species of Cytinus hypocistis (L.) L (Rafflesiaceae) living as a parasite exclusively on Cistus clusii Dunal on Ibiza, Baleares in described for the first time. Added to the description are pictures of Cytinus hypocistis, ssp. pityusensis, ssp. nov. and the forma solaris, f. nov. as well as Cytinus ruber Komarov for comparison.

BIBLIOGRAFIA

Fournier, P.: 1961. Les quatre Flores de la France.

Laibach L.: 1955, Ein Wurzelparasit der Cistrosen. Natur und Wolk, S5:349-353, 4 Abb., Frankfurt a M.

Tutin, T. G. et al.: 1964, Flora Europaea. I

Wettstein, R. v.: 1917, Studien über die Systematische Gliederung von Cytinus hypocistis L.-Ber. dtsch. Bot. Ges. XXXV.

(Original en llengua alemanya publicat a les «Veröffentlichungen aus dem Überseemuseum Bremens». Reihe A. Band 4. Nr. 12 und 13)