Cultura Història Educació

I curs eivissenc de cultura. Un bon inici Veure l'article original en PDF

IEE .

Diagrama del 1r Curs Eivissenc de Cultura, del 12 al 31 d'agost 1974, organitzat per l'institut d'estudis eivissencs
Illustra la plana una reproducció del Castell del I CURS EIVISSENC DE CULTURA, original de Tur Costa.

Un bon inici

A la vista dels resultats que es desprenen de les enquestes realitzades entre els participants en el I CURS EIVISSENC DE CULTURA, no és immodèstia reconèixer l'èxit que, en línies generals, va constituir. L' opinió dels qui ompliren les enquestes sobre com consideraven aquest I CURS EIVISSENC DE CULTURA és la següent: Molt profitós (35), profitós en alguns aspectes (18): Ningú no va respondre passable o deficient. Quant a l'organització general del Curs: Molt bona (24), bona (29) i passable (1). Les respostes a la pregunta en quins aspectes us ha semblat adequada l'organització, varen ser aquestes: Programació de classes i conferències (42), elecció de professorat (31), informació prèvia donada (1) i altres aspectes (cap resposta). Això a títol indicatiu, ja que aquesta nota no pretén altra cosa que deixar constància en les pàgines de la nostra revista d'una manifestació cultural eivissenca que consideram important de cara a la progressiva identificació de la gent amb la seua pròpia cultura, de la quals, per moltes circumstàncies, ha estat sovent marginada.

El I CURS EIVISSENC DE CULTURA, organitzat per l'Intitut d'Estudis Eivissencs, es va celebrar entre els dies 12 i 31 d'agost passat, a les aules de l'Institut d'Eivissa, amb una concurrència diària de devers setanta persones. Com a manifestació visual, al costat de les diverses matèries que desenrotllava el Curs, el Collegi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics féu el muntatge d'una exposició de fotografies sota el títol CASES I CASES A EIVISSA, imbuïda d'un esperit crític, que ens posava inesperadament al davant d'una Eivissa gairebé caòtica en els aspectes urbanístic i arquitectònic. El fotògraf August Vallmitjana va intervenir eficaçment en la preparació d'aquesta exposició, així com altres cases que cediren l'ús de les seues fotografies (Bonet, Subirà, Verdera, Viñets, etc.).

Les classes sobre Geografia, Història, Llengua i Literatura de les Pitiüses estigueren a càrrec, respectivament, de: Joan Vilà Valentí; Jordi H. Fernàndez, Joan Marí Cardona, Josep Piña Ramon i Guillem Rosselló Bordoy; Isidor Marí; i Francesc Parcerisas. Hi hagué, a més a més, un torn de conferències i colloquis de temàtica molt àmplia, referits especialment a les Pitiüses o bé als Països Catalans: Arqueologia, per Miquel Tarradell; Taula rodona sobre arquitectura eivissenca; Gestió de la natura i ordenació del territori, per Ramon Folch i Guillèn; Socialogia, per Eduard Mira; Economia, per Enric Ramon Fajarnés; Art a Eivissa, per Daniel Giralt Miracle; Literatura dels Països Catalans (dues conferències), per Josep Maria Lompart; Conferència-colloqui sobre Urbanisme, per Josep Lluís Sert; El dialecte eivissenc, per Joan Veny i Clar; i Història dels Països Catalans (dues conferències), per Jaume Sobrequés Callicó.

Cal notificar també que, com a complement pràctic de les classes de Geografia, es realitzaren dues interessants excursions, dirigides pel propi Dr. Vilà Valentí, a la part Nord-est i al vell Quartó de ses Salines, d'Eivissa. I en el marc del Castell d'Eivissa, perquè el CURS EIVISSENC DE CULTURA ho reclamava, tingueren lloc dos recitals de cançó, amb representació del Principat (Pi de la Serra) i de les Pitiüses (Isidor, Joan i Victori).

La bona i fins sorprenent acollida que va merèixer la celebració per primera vegada del CURS EIVISSENC DE CULTURA ens compromet a continuar-lo en etapes successives, millorant-lo, corregint-lo i refent-lo, amb l'objecte d'obtenir-ne, per la via més encertada i efectiva, els fruits desitjats.