Traduït del castellà amb Google gemini 2.5 Pro Exp

Fa aproximadament un any, més concretament el dia 16 de novembre de 1973, a l'altura del quilòmetre 21,650 de la carretera L-73-3 que condueix de Sant Josep a Sant Antoni, en obrir-se un camí veïnal a la part dreta de la carretera i a uns vuit metres d'aquesta, les pales excavadores i els barrinams van posar al descobert un orifici rectangular tallat a la roca. Va ser registrat superficialment pels obrers, recollint algunes peces ceràmiques juntament amb una gran quantitat de restes humanes. Es va donar compte de la troballa al Museu Arqueològic d'Eivissa i es va posar el material a la seva disposició; malgrat això, no es van dur a terme els treballs oficials oportuns i l'enterrament va quedar oblidat. Finalment, uns aficionats van completar el registre i, en escriure aquestes línies, tot el material recuperat es troba dipositat al Museu Arqueològic d'Eivissa.

La situació exacta de l'enterrament és de 8,3 metres a l'Est de la carretera L-73-3 i 6,2 metres al Sud de la casa anomenada Ca's Molí; tot això inclòs en els terrenys de la finca anomenada Can Portes d'es Jurat, la zona de la qual és coneguda amb el nom de Barri de Ca's Jurat (croquis n.º 1).

Es tracta d'un hipogeu, del qual el camí ha ocupat dues terceres parts. És de petites dimensions: 220 cm de llarg, 215 d'ample i 85 cm de profunditat. La cambra es trobava a uns 80 cm sota el nivell del sòl. Presentaven les parets una talla molt perfecta, conservant-se en un magnífic estat. Es desconeixen les dimensions del pou d'accés, situat al costat Nord i amb certa obliqüitat cap a l'Oest en relació amb els murs (croquis n.º 2).

Des de feia molt de temps, les lloses que amb tota seguretat tancaven el pou d'entrada, havien desaparegut, per efectuar el registre tan usual que presenten els antics enterraments de l'illa. El pou estava cegat per la terra, la qual ocupava també unes tres quartes parts de la cambra.

L'enterrament que ens ocupa no es troba sol. Sobre el petit tossal o elevació de terreny existent al costat del mateix, hem pogut constatar la presència dels talls de la porta d'accés d'altres tres hipogeus.

Aquest hipogeu, a part del material ceràmic i fragments de metall que ha proporcionat, contenia les restes d'onze persones. Conservem els cranis dels esquelets, quatre d'ells en bastant bon estat de conservació, dels quals pertanyen dos a homes i dos a dones. Els cranis restants estan en deficient estat de conservació i fragmentats; no obstant això, s'observen en les seves particularitats òssies altres dos homes i dones. Totes les restes pertanyen a persones adultes.

La presència de tantes restes humanes en una cambra de tan reduïdes dimensions, ens fa pensar que en el registre ja antic que va patir la necròpolis es van amuntegar al seu interior les restes que pertanyerien a altres enterraments. Existeix la possibilitat que aquest enterrament fos utilitzat en diverses ocasions; tanmateix, se'ns fa difícil pensar en aquesta possibilitat, ja que en cap hipogeu registrat a l'illa en les antigues excavacions s'ha presentat un tan gran nombre de restes òssies a l'interior d'una cambra. La presència d'un aixovar és contrària a la idea que fos utilitzat com a ossari. Una excavació sistemàtica i científica d'aquest jaciment llançarà sens dubte llum sobre aquestes consideracions.

INVENTARI DELS MATERIALS

1. Tassa o bol de gran mida, color ocre rogenc, pasta depurada, presenta tres estries al costat de la vora a tall de decoració, peu diferenciat i base rebaixada. Reconstruïda en diversos fragments. Diàmetre boca 259 mm. Diàmetre base 102 mm. Altura 169 mm. Guarda una certa relació amb la Forma 31 de la ceràmica campaniana de Lamboglia.¹

2. Tassa o bol, color rogenc, pasta depurada, manca de decoració, peu diferenciat i base rebaixada. Reconstruït en diversos fragments. Diàm. boca 147 mm. Diàm. base 54 mm. Alt. 72 mm. Forma 33, guardant certa afinitat amb la Forma 27 de la ceràmica campaniana.²

3. Gerro de cos troncocònic tipus olpe ventrut, coll diferenciat estret i curt, boca rodona de la qual parteix la nansa que s'uneix a l'esquena de la peça, peu diferenciat amb base rebaixada. Ceràmica grisenca, pintada en color marró rogenc. Ben conservat. Diàm. boca 44 mm. Diàm. base 67 mm. Alt. 148 mm. Relacionat amb les Formes 140-145 de Cintas.³

4. Gerret de cos troncocònic, tipus d'olpe ventrut, coll diferenciat estret i curt, nansa lateral que partint de la vora de la boca s'uneix a l'esquena de la peça, peu diferenciat i base rebaixada. Ceràmica groguenca rogenca amb pintura marró a la meitat superior de la mateixa. Presenta trencament antic del coll i nansa. Diàm. boca 36 mm. Diàm. base 52 mm. Alt. 124 mm. Relacionat amb les Formes 140-145 de Cintas.⁴

5. Plat pla, una mica rebaixat, amb estria a la vora interior del mateix, peu diferenciat i base rebaixada, color rogenc. Ben conservat. Diàm. 207 mm. Base 82 mm.

6. Petit ungüentari fusiforme, fang groguenc, amb estries marcades de torn. Presenta trencament de la boca. Alt. 95 mm. Forma 30 Almagro.⁵

7. Dos fragments ceràmics de vernís negre pertanyents a una tassa o bol de la Forma 27 de Lamboglia.⁶

8. Fragment indeterminat de ceràmica on s'observa la pressió dels dits del terrisser sobre la seva superfície. Alt. 52 mm.

9. Quatre fragments d'àmfora acanalada color gris, de tipus indeterminat.

10. Quatre fragments de ceràmica fina, color ocre rogenc, tipus indeterminat.

11. Petit fragment de ceràmica fina gris amb decoració espatulada.

12. Collar de tira plana de bronze de 6 mm que presenta trencament. Porta dos comptes inserits de pasta vítria en color blau de diferents tonalitats i blanc. Diàm. 104 mm.

13. Fragment de podadora de ferro, molt oxidada. Llarg 100 mm. Ample 43 mm.

14. Fragment atípic de ferro, potser part de la peça anterior. Llarg 37 mm. Ample 21 mm.

15 i 16. Mànec i part superior de la fulla d'un ganivet de ferro, molt oxidat. Llarg 85 mm. Amplada màxima 20 mm. Porta adherida per oxidació una agulla de coure fragmentada. Llarg 88 mm.

CONCLUSIONS

Les característiques d'aquest enterrament i el tipus de material ceràmic integrant de l'aixovar, on les peces de forma de tassa o bol recorden les imitacions de ceràmiques campanianes, l'abundància de les quals és notable a Eivissa, i la presència d'un tipus poc abundant a l'illa com és el d'aquests gerrets troncocònics (n.º 3 i 4 de l'inventari), de tradició púnica, dels quals només es coneixia un exemplar procedent d'Eivissa i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona —recentment estudiat per M. Font de Tarradell,⁷ que el classifica dins de la Forma EB-29, i indica que si bé la seva producció se centra en el segle IV arriba al III a.C.—, així com la troballa d'aquest tipus de formes en un forn destruït a Cartago el 146 a.C.,⁸ fan pensar que arribin al segle II a.C. Creiem que la troballa d'aquestes peces, acompanyades així mateix de petits fragments de ceràmica campaniana (n.º 7 de l'inventari), de ceràmica gris i de comptes de collar de pasta vítria, ens porten a considerar aquest enterrament com de transició del món púnic ebusità a noves formes de vida, en una època de finals del segle III a.C. al segle II a.C.

(Gràfics de les pàgs. 32 i 33 reduïts a 1/2)

NOTES

FE D'ERRATES

En el n.º precedent de la nostra revista aparegueren algunes errates de consideració que desitjam esmenar:

1. En la pàg. 6, la nota titulada «En la mort d'Antoni Ribas» ha de dir «En la mort d'Antoni Mari Ribas».
2. En la pàg. 19, la 5.ª línia començant per baix («Antoni «Gibert» hubo de buscarse nuevos socios:») ha de traslladar-se a la pàg. 20, 1.ª columna, 5.ª línia començant per baix.
3. En la pàg. 26, el títol «Cytinus hypotcistis...» ha de dir «Cytinus hypocistis...».
4. En la pàg. 32, rondalla «Es fameliar», línia 7.ª, allà on diu «...compromès a fer-la tot sol» ha de dir «...compromès a fer-ho tot sol».
5. En la pàg. 32, 2.ª columna, rondalla «Sa nit de Santa Esperança», les quatre línies darreres corresponen a l'acabament de la narració.

Demanam disculpes als nostres lectors i col·laboradors per aquestes irregularitats absolutament involuntàries.