Tot un rest de desventures ha provocat el trist crepuscle de la revista EIVISSA, i, en un temps molt concret, del propi Institut d'Estudis Eivissencs. No hi ha dubte que, això, molta gent ho ha celebrat i que bé els plauria un ocàs per sempre més. Per començar, l'escassa salut de qui habitualment s'ocupava de la confecció dels diferents números de la revista. Després, la necessària dedicació de la Comissió Executiva de l'Institut a la complexa organització del II CURS EIVISSENC DE CULTURA, que s'havia de celebrar del 14 al 31 d'agost, i que per raons absolutament imprevistes no fou autoritzat. Simultàniament, unes absurdes i incongruents manifestacions públiques sobre l'Institut per boca de Joan Mari Tur, i, al cap d'uns dies, la seua dimissió com a vocal de la Junta i com a director de la revista EIVISSA, davant la unànime perplexitat dels seus companys, desencadenaven unes repercussions clarament tendencioses, impròpies de tot joc net. Era el moment propici perquè algú encetàs una irada i lamentable polèmica entorn de la nostra cultura, des de les pàgines de DIARIO DE IBIZA, convertint l'Institut d'Estudis Eivissencs i la nostra revista en un pacient "mac de fer trons". Fórem víctimes d'acusacions tan greus com infundades, per part de persones poc amigues d'un diàleg honrat i directe amb l'Institut i la revista. Però en cap moment no volguérem sortir a la defensiva, perquè seny i consciència els teníem ben diàfans. D'altra banda, la delicadesa extrema de la nostra supervivència en aquell mes d'agost ens decantà a treballar de portes endins, sense donar senyals de vida, fins que tot —l'Institut que existia, però no existia (!) i la revista EIVISSA sense director— retornàs a la normalitat anhelada.

I en un capítol de gratitud i reconeixement, volem deixar constància de significades mostres de comprensió i adhesió, tan a nivell personal —l'Excm. Sr. Josep Manuel Casas Torres, Secretari del Patronato "José M.ª Quadrado" i il·lustres membres de l'Institut—, com a nivell corporatiu —l'Ajuntament d'Eivissa i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas—. Sense ells, amic lector, difícilment podríem seguir el camí. I tampoc sense tu. Gràcies.