En arribar-vos a les mans el present número de la revista EIVISSA, potser us hi sorprendrà una pretesa renovació, no només de forma, sinó també de fons. No és ben bé això. Diguem, per lligar caps, que els nostres propòsits d'ara són exactament els que propugnàvem arran de la publicació del número 1. Per aquell temps -darrers del 72-- escrivíem: "Els qui ara ens abocam a la labor, si voleu, modesta, de la revista EIVISSA, tractarem de fer-ne una institució cultural activa i operant, dotada d'un criteri prou sòlid per tal de definir-hi actituds concretes a favor de la nostra personalitat de poble". I afegíem: "Cal que encaminem el nostre esforç cap a un públic majoritari, sense perjudici d'utilitats culturals més restringides. Amb això volem manifestar el desig que les diverses aportacions a la revista EIVISSA assoleixin un nivell regular d'interès, amenitat i mesura".

Què ha passat, doncs? Per què EIVISSA no ha aconseguit, ni de lluny, allò que era, per començar, la seua principal raó de ser? El lector, que, en general, desconeix la problemàtica material d'una publicació com la nostra, encara modesta, s'haurà pogut sentir enganyat. Seria injust i poc delicat, de la nostra banda, no reconèixer l'autèntic sentit d'aqueixa decepció, assentida en moltes ocasions pel lector. Allò que en ell és un dret esdevé un deure ineludible per a tots els qui feim la revista. I és ara quan, tanmateix ben conscients de totes les nostres limitacions -som una empresa més aviat deficitària en l'economia, i, el que és més greu, amb un marge prou just de col·laboradors-, intentam de materialitzar el difícil camí dels propòsits inicials.

Per això, EIVISSA se us ofereix avui amb un contingut més vital, més cultural i no tan culturalista, presidida per uns planers i eloqüents articles monogràfics dedicats a la nostra joventut.

Serà aquest el bon camí? El lector hi té la paraula; el col·laborador, la ploma.