És un dissabte de matí. Les aules són buides i els estudiants aprofiten per fer una volteta, escriure a la família o -qui sap! - per fer les compres de la setmana i les escurades endarrerides, si viuen a un pis tot sols..

Avui hem destorbat aquestes ocupacions per seure tots plegats i fer una xerradeta sobre els problemes dels universitaris eivissencs que resideixen a Palma de Mallorca. Entorn de la taula, dos estudiants de Geografia, dos de Literatura, un de Medicina i un de Magisteri.

La conversa hauria pogut ser més variada si haguéssim comptat amb gent de Ciències, Dret, o altres centres. De totes maneres, els assumptes que els preocupen són semblants, i no es pot parlar de tot la primera vegada.

Revista EIVISSA: -Com va ser, venir a estudiar a Palma? -En principi, perquè tots es altres eivissencs hi venien. Tothom sol venir aquí, ara. -Sí. Vaja, tots es qui estudien, perquè encara n'hi ha molts que se'n queden amb ses ganes, per molt intel·ligents que siguin: no tots es pares tenen a prou... -Teniu raó. En es meu curs n'hi va haver més de la meitat que ja no varen poder seguir estudis. Sa universitat encara és un privilegi d'es rics.

E.: -I venir a Palma, surt més barat que anar a altres bandes? -Home, sí. La vida en general, no és tan cara com a Barcelona, i es bitllets per anar i venir no costen tant. Sa residència o es lloguer d'un pis també estan a més bon preu. Sí, és una mica més barat.

-E.: -Perd mai tant com per a aquells que viuen aquí. -No, això no. Ells no han de pagar viatges ni residència. -Jo havia sentit a dir que farien un col·legi major subvencionat per a's eivissencs i es menorquins, però per ara no han passat de ses paraules.

E.: -I quins altres motius us dugueren a Palma? -Alguns pares s'ho estimaven més, perquè no és un lloc tan conflictiu com altres... -...ni tan massificat. Com que no hi sobra gent, encara no fan proves de selectivitat.

-Naltros vàrem aprovar es COU per setembre, i ja no podíem anar enlloc més.

E.: Bé, i ara que hi sou, us ha sabut greu no haver anat a una altra banda? -Veuràs... Aquí no hi ha professors tan bons com a Barcelona, i ses biblioteques són més petites perquè encara no hi ha tradició universitària. -I segons quina especialitat vulguis fer, no pots, perquè encara no hi és. A més, no hi ha es mateix ambient cultural que a Barcelona.

E.: -I de conflictivitat, n'hi ha? -Si ho comparam amb Barcelona, aquí és més tranquil, però es problemes són es mateixos, i també han de sortir. -Es mal és que no s'arreglen mai. -No, però així mateix sa gent cada vegada els té més presents. Algun dia s'arribaran a resoldre!

E.: -No estau contents d'haver vengut, idò? -Jo sí. Quan trobes un departament amb bons professors, els pots aprofitar molt més, perquè no han d'atendre massa gent... -Sí. A Barcelona hi ha bons professors, però no hi pots parlar gaire sovent! Es com si no hi fossin.

(323) 11

PROBLEMES DE RELACIÓ

E.:-I es mallorquins, com us han rebut? Heu notat cap actitud en contra vostra, p'es fet de ser eivissencs? -Ca! Es mallorquins i es eivissencs formam una mica grupets a part, igual que es menorquins, però és lògic, perquè ja mos coneixem més. -Jo crec que es mallorquins no tenen ràbia an es eivissencs, com diuen alguns. Més aviat som naltros que no els podem veure a ells. Es mallorquins simplement, no se'n recorden d'Eivissa, no pensen que existeixi...

E.:-Però això també ho feim es eivissencs amb es formenterers. -Sí. És inconscient. Jo diria que es eivissencs tenim mania an es mallorquins per culpa d'es centralisme provincial: sempre depenem de Palma, tot ho hem de demanar a Palma... -Això també els passa an es pobles de Mallorca, en part.

E.: -I en tornar a ca vostra, formau un grupet a part dins de sa gent jove? -Un poc. No tenim es mateixos interessos, no mos acabam d'entendre. No hi ha tanta relació com hi hauria d'haver. -Bé, tot depèn. En es meu poble això no passa, perquè només som dos universitaris, i per força mos hem de fer amb es altres!

ELS PROBLEMES D'EIVISSA I FORMENTERA

E.: -Passant a un altre tema, quins problemes tenen ses nostres illes en es camp d'es vostros estudis? -En es aspectes de geografia humana i concretament econòmica, molts: es primer, que fa falta estudiar sa situació actual. Es imprescindible, perquè es puguin planificar bé ses coses. -Sí; s'ha de racionalitzar s'economia i evitar aquest monocultiu turístic i caòtic. Ara amb sa crisis hi ha gent que se n'adona i torna a cultivar sa terra.

E.: -I es de literatura, què trobau? -Home, no és que sigui satisfactòria, no, sa situació cultural! Hi ha poc interès per sa literatura, i per altres coses. Tot són petites minories... -Sí; sa revista EIVISSA mateix, hauria de tractar temes que atraguessin més gent. És massa minoritària. -I es altres mitjans de comunicació, que tenen més influència damunt sa gent, encara podrien fer més... -...però sa seua mateixa mentalitat ho impedeix. I s'hi mesclen interessos.

E.: -Així, sa nostra cultura no està ben atesa? -Per ara, no.

E.: -I sa nostra llengua, s'hauria d'usar més? -I tant! Jo crec que sa ràdio podria fer tota sa programació en català, pràcticament. -És que hi ha una inèrcia mental enorme. Molta gent ja ho troba normal, que no es facin ses coses en sa seua llengua! -Ara que jo, encara que no sigui de lletres, pens que ses coses s'han de fer en eivissenc, tal com es parla, i no en català...

E: -Alerta: hi ha diversos nivells de llenguatge. Una notícia important, un estudi o un reportatge no es fan en llengua col·loquial o dialectal. No es fan en andalús castís, sinó en una llengua depurada i unitària. -Sí, és ver; però estam tan poc avesats a fer servir sa nostra llengua com a vehicle de cultura, que, si ho fas, t'acusen de catalanista i coses rares d'aquestes.

E.: -I tu, que estudies Magisteri, creus que es mestres que s'estan preparant ara poden contribuir a desfer aquesta alienació? -Una mica. Però molt a poc a poc. Pensa que naltros estudiam tres cursos de català, però encara mos costa explicar en sa nostra llengua. Tenim falta de pràctica i de vocabulari. I s'escola té altres problemes, també. Només es pot avançar lentament.

E.: -Sense aturar-se. I d'es problemes sanitaris, què me'n dius, tu que fas Medicina? -Mare meua! Seria cosa de no acabar mai. Es cas mateix de s'oculista ja demostra com van de malament, aquestes qüestions.

E.: -Amb aquest panorama, pensau anar a Eivissa i Formentera en acabar, per arreglar-ho una mica? -Sa intenció ja hi és, però no depèn només de naltros: Hi ha molts de condicionaments. -Es mateix fet de ser una illa petita. No s'hi pot investigar ni fer segons què. --Jo crec que és convenient estar fora uns anys. Si un se n'hi va tot d'una que acaba, es queda estancat. Ara: també som conscients de ses nostres responsabilitats.

E.: -Seria una solució que es creàs algun centre universitari a Eivissa? -No ho crec. Una universitat necessita bones biblioteques i mitjans d'investigació que han d'estar concentrats. I es necessita ambient d'intercanvi cultural. -No vol dir que sa universitat no hagi d'organitzar cursets i coses de cara an es eivissencs. -I s'hauria de donar més orientació universitària a s'Institut. No coneixem a prou bé ses diverses possibilitats que tenim.

E.: -Però en s'aspecte formatiu, estau més mal preparats que es vostros companyons de curs? -En general, no. Estam aproximadament a un mateix nivell. -Sí, pot ser que mos costi fer treballs, o que anem fluixos d'una matèria, però no estam endarrerits en relació amb es altres.

No va acabar aquí la xerrada. Tampoc la podíem reproduir íntegrament: quan els eivissencs es troben tenen corda per estona. Molts de temes -o tots, segons com es miri- queden tan sols apuntats. Un altre dia estirarem més el fil, a veure on anam a parar. Ara és tard. Els estudiants se n'han d'anar a dinar: menús de restaurant barat o residència, cuina casolana... Tots tenim una cita: -Ja mos veurem a Eivissa!