Des de la dimissió del senyor Tur de Montis com alcalde d'Eivissa, la ciutat ha vist realitzades una sèrie de projectes que en l'època anterior havien dormit un son profund. De totes maneres, el senyor Cardona Tur -primer tinent d'alcalde de Tur de Montis- arribava, encara digitat, al primer lloc municipal i, amb sorpresa, donava un considerable canvi a la política anterior que ell mateix havia ajudat a fer. Des del seu nomenament, Cardona Tur ha sabut guanyar-se l'ajuda d'una bona part del Consistori, la qual ha suposat que li resultas més fàcil el seu període a l'Ajuntament.

Si, d'una part, la política municipal actual ha "obert portes", per utilitzar un terme molt actual, com varen demostrar les actuacions del Consistori al ple en què s'aprovà la sol·licitud d'amnistia o quan un bon grup d'eivissencs li entregà un escrit en el mateix sentit, d'altra banda ha tancat les mateixes portes als pagesos del "mercat pagès" després que, en mancos de vint-i-quatre hores, se'ls desmantellassin les instal·lacions d'es Rastrillo.

Amb tot i això, la cessió de terrenys per a la construcció d'un nou Institut de Batxillerat i una Escola de Formació Professional, les obres del nou mercat i del carrer d'Aragó, ja començades, i, com a obres de no tanta envergadura però no més poc agraïdes pels ciutadans, la il·luminació de l'avinguda d'Espanya, l'asfaltat d'un bon nombre de carrers i l'enrajolat d'altres de la part vella de la ciutat, han fet que el consistori Cardona Tur tingués una actuació gairebé tranquil·la, probablement ajudat per la ineficàcia d'alguns d'anteriors que havien fet perdre la paciència a més d'un.

SANT JOSEP SES SALINES

El municipi de Sant Josep, el més gran d'Eivissa, ha estat, sens dubte, el més problemàtic en tot l'últim any. A part de ses Salines, etern problema complicat pels darrers fets que més endavant explicarem, moltes altres qüestions han tingut ben arran de pell els nervis dels administrats. Es podria comentar aquí el greu problema que planteja la manca de depuradora a la zona josepina de la badia de Sant Antoni de Portmany, o la decisió municipal respecte a concedir una llicència d'obres a l'Hotel Ibiza-Pueblo, que, encara que fa més de cinc anys que fou construït, no tenia la llicència municipal definitiva d'obres.

Però tot i això que no faria sinó allargar el comentari amb dates i resolucions per tots conegudes i no de molta importància, les platges de ses Salines i es Cavallet continuen sent el greu conflicte d'aquell Ajuntament.

PERÒ, DE QUI SÓN?

Realment, la primera pregunta que surt és: de qui són aquestes platges? Per una banda, IBIFOR S.A., escissió de SALINERA ESPAÑOLA S.A. -encara que legalment no tenen res a veure una cosa amb l'altra-, s'atribueix la propietat de tot aquell tros en virtut, segons diuen, d'una escriptura que data de 1872 i d'altres documents posteriors que, també segons diuen, la confirmen i li donen força. L'Ajuntament de Sant Josep, emperò, ha dubtat sempre d'això, especialment durant el temps que el senyor Josep Tur Serra va ocupar el primer lloc municipal. Efectivament, Tur Serra va intentar durant més d'un any demostrar el contrari, fins i tot recorrent a un Catedràtic de Dret de la Universitat de Madrid, el qual confeccionà un informe sobre la reivindicació pública de les dites platges -reivindicació emanada pel poble moltes vegades-. Aquest informe no va poder ser llegit al ple de l'Ajuntament perquè, precisament quaranta-vuit hores abans, Tur Serra va ser fulminantment cessat. Possiblement, quan aquest número d'EIVISSA arribarà al públic, l'alcalde accidental haurà convocat ja el dit ple, i aquest, fins i tot, s'haurà realitzat.

TANCAT

Allò que es temia era que ses Salines i es Cavallet poguessin ser tancats al públic, cosa que no s'ha produït, encara que en diverses ocasions s'hagi passat la veu d'alarma. La platja d'es Cavallet, de totes formes, ha estat rodejada d'un reixat de filferro i per arribar-hi, encara que ningú no ho prohibeixi, s'han de fer verdaderes "filigranes". En el proper número d'EIVISSA, després de l'informe del dit Catedràtic, podrem fer un article més complet sobre aquest problema que tan vivament està interessant el poble.

FORMENTERA I UN PLA D'ORDENACIÓ

Finalment, assenyalem la situació del Pla General d'Ordenació Urbana de Formentera, un pla que des de fa més de sis anys va en dansa. Després que l'Ajuntament esperàs pacientment el Pla Bellmunt, al cap de cinc anys fou acabat amb prou urgència, i, en vista de les incorreccions que hi havia, l'Ajuntament acordà rebutjar-lo. A continuació, el Consistori encarregà un nou pla a l'equip que, abans, havia redactat el de Reforma Interior de la ciutat d'Eivissa. El resultat ha estat extraordinari. En principi, l'Alcalde ens confessà que estava encantat amb aquest pla, encara que després, incomprensiblement, hi trobàs alguns inconvenients. Decidí que l'equip redactor introduís unes modificacions, a les quals l'equip es va negar dient que li fossin demanades per escrit; com a contestació reberen un full de llibreta amb les anotacions. Però, encara més: l'Ajuntament (o l'Alcalde) va demanar uns informes a certs arquitectes, entre ells el que va redactar el pla antic. Ara, després de més d'un mes de ser entregat el pla, encara s'espera l'aprovació inicial per part de l'Ajuntament de Formentera. Ja veurem si arriba. S'ha de tenir en compte que, com ja va dir la premsa, el pla nou és la gran solució per a la conservació de l'única reserva neta que queda al Mediterrani.