ABRIL 1975: INICI D'UNA CRISI

L'Ajuntament d'Eivissa aconseguí durant la segona quinzena del passat mes d'abril acabar amb el "mercat pagès". Els pagesos de l'illa es quedaren sense un mercat on poder comercialitzar directament els seus productes i, a canvi, l'únic que ha assolit l'Ajuntament és fer descendre el seu prestigi ciutadà a un nivell poc recomanable, propiciant aqueixa politica de fets consumats tan contrària al que tothom podia pensar en aquesta illa. Perquè si no era poc que els camperols havien de desallotjar el seu mercat d'es Rastrillo en un terme de vint-i-quatre hores, la cosa realment greu del cas és que no els ha quedat, fins en el moment de conjuminar aquestes línies, cap alternativa que els tregui de l'encallador. Que tregui de l'encallador un bon nombre de famílies de l'únic sector productiu estabilitzat i en progressió qualitativa que tenim en aquesta illa, on qui més qui manco, comença ja a veure clarament que la panacea turística no serà eterna.

L'ancestral privilegi dels nostres pagesos de vendre els seus productes directament a un mercat de Vila, tradició ratificada per l'alcalde Matutes Juan fa uns sis anys en atorgar-los una concessió municipal per a instalar-se en es Rastrillo, comencà a deteriorar-se un 24 d'abril de 1975, a través d'una reunió de la Comissió Municipal Permanent, presidida en aquells temps per l'alcalde Tur de Montis. Qui més qui manco recorda la polseguera que suposà a Eivissa aquesta decisió; però recordem que el propi Tur de Montis va prometre als camperols que hom no passaria als fets, que el mercat no seria desmantellat mentre els pagesos no haguessin esgotat la via legal, si així ho creien oportú...

Ben aviat, un nou mercat de places limitades era instal·lat, també a través d'una discutible decisió de la Permanent que provocà àrdues discussions en el propi Ajuntament, a la petita plaça de Santa Creu, privant, de passada, als eivissencs d'una de les poques zones verdes que hom disposa en aquesta ciutat. Mentre s'esdevenia això, un bon nombre de camperols decidí d'interposar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament d'Eivissa, recurs que fou vist a Ciutat de Mallorca el passat 11 de març, enmig d'una inusitada expectació per part dels nostres camperols. Setze dies més tard, el 27 de març, la sentència fou feta pública. Una sentència que, segons Jesús García Varela, advocat dels camperols, venia a restablir les coses en el seu origen, "com si aquí res no hagués passat". "Quedi clar, afegiria García Varela que si per un costat el recurs ha estat declarat improcedent, això és degut al fet que en un principi la decisió de l'Ajuntament de desmantellar el mercat pagès manca de tot valor legal".

La sentència, que va arribar ja després del relleu de Tur de Montis per Cardona Tur a l'Ajuntament, va fer creure que la crisi ja havia passat. Per a major reforçament d'aquesta teoria hem de ressaltar el fet que el nou mercat ja està en construcció i que un bon nombre de pagesos ja han sol·licitat a través de la cooperativa "Es Nostro camp", un lloc a les noves instal·lacions del nou mercat.

23 D'ABRIL: DESMANTELLAMENT

No va ser així. L'Ajuntament interpretà de manera molt diferent la sentència judicial, i el 22 d'abril, a primera hora del matí, podia llegir-se en es Rastrillo un avís escrit a mà a una pissarra, segons el qual es comunicava a tots els interessats i públic en general que "a partir del día 22 estas instalaciones serán cerradas al público", per decisió de la Comissió Municipal Permanent.

El que s'esdevingué després ho tenin encara ben fresc perquè ho hàgim de repetir amb detall: confusió i indignació entre els camperols, que aquell dia varen evitar per dues vegades que la brigada municipal d'obres culminàs l'ordre municipal. Confusió i indignació que arribaren aquella mateixa nit, quasi de matinada, a la seua màxima expressió, quan, protegits per un cordó de la policia municipal, la brigada d'obres va demolir, a la fi, el mercat pagès.

La confusió pujà encara més l'endemà al matí, quan tres persones hagueren de passar per Comissaria per a explicar la seua actitud contrària a l'Ajuntament, i quan s'arribà a l'Assemblea General de pagesos que, convocada per la cooperativa agrícola "Es Nostro Camp", tingué lloc dilluns, dia 26 d'abril al Sindicat, "a Vila, davant de Can Fonoi", segons els pagesos.

Després de condemnar l'actuació municipal, els camperols optaren per canviar llur protesta en la recerca d'unes solucions concretes als seus problemes, i s'arribà al següent acord: sol·licitar, amb la major urgència possible, un nou mercat pagès, amb cent llocs per a la venda, a un indret cèntric de la ciutat.

Encara creien els pagesos en la possibilitat del diàleg amb l'Ajuntament. I bona prova d'això és que l'Ajuntament fou convidat a aquesta reunió sense que cap representant seu es presentàs al Sindicat.

En acabar la reunió, la comissió gestora de camperols nomenada a l'efecte pujà fins a l'Ajuntament per fer conèixer a l'alcalde Cardona Tur els acords adoptats, sense aconseguir el seu propòsit. "Tot lo que m'hagin de dir -els digué l'alcalde Cardona- que ho facin per escrit", cosa que els camperols compliren l'endemà.

Aquest mateix dia, dimarts 27, el "Consejo Insular de Trabajadores" feia públic un comunicat, també dirigit a l'Ajuntament, segons el qual "acordava fer costat als agricultors en relació al desmantellament

del mercat pagès", al mateix temps que lamentava "una mesura tan dràstica i impopular que redunda en perjudici d'Eivissa en general".

A ESPERAR, PERÒ SENSE MERCAT

A l'hora de tancar aquesta crònica dia primer de maig- l'Ajuntament no havia contestat encara les urgents peticions dels conreadors i és difícil predir quin serà el desenllaç d'aquest desagradable episodi on, de nou, el pagès d'aquesta illa sembla haver estat olímpicament ignorat.

Cap la possibilitat que els camperols puguin utilitzar un nou recurs que possiblement agilitzaria les seues peticions. Aquests dies hom està constituint a Ciutat de Mallorca la "Federación Provincial de Cooperativas Agrarias" i hi ha la possibilitat que la Federació recolzi les reivindicacions camperoles eivissenques, recolzament que es podria traduir en una gestió directa davant el Governador Civil de la Província.

Mentrestant, a esperar. A esperar enmig d'una incertitud en el sector turístic, incertitud no controlada des d'ací, i incertitud al nostre segon sector productiu en importància, el camp, per causes perfectament controlables des d'ací. Envoltant la situació, una por més que fundada per part dels agricultors a caure de nou en mans de comerciants i intermediaris especuladors que, com és ben sabut, són molt nombrosos.