CRÒNICA DEL TEATRE

D'ençà que en 1973, referint-nos al Grup de Teatre Experimental de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics d'Eivissa[^1] escrivíem: "Ens alegra la notícia que el Grup de Teatre Experimental es proposa dur a l'escena noves obres, ara també en la nostra llengua", només una obra ha estat presentada al públic, El retaule del flautista, i això gairebé al cap de tres anys. Perquè aquesta indecisió, per part del grup, a tirar endavant seriosament amb allò que aleshores era voluntat unànime? Tant i tant, que hi hagué qui encarregà la traducció a corre-cuita a l'eivissenc de la comèdia d'Aristòfanes L'assemblea de les dones. L'obra es començà a assajar un poc a marxes forçades per tal de poder-la presentar al Certamen Nacional Juvenil de Teatro, que, per altra part, condiciona insospitadament tota labor teatral continuada. Aquest condicionament s'ha fet evident durant els últims anys, en què el Grup de Teatre Experimental ha hagut de participar en fases provincials, de sector i fins i tot en fases "nacionals" del dit certamen. Un compromís així no permet, almenys en un cert marc de temps, donar pas a noves obres, i això, naturalment, causa un esllanguiment del ritme renovador del grup. Malgrat les intencions inicials, que havien tingut difusió a la premsa i a la ràdio, L'assemblea de les dones s'hagué de deixar de banda, segons sembla, per falta d'actrius, i el compromís del certamen fou cobert amb una nova obra en castellà. Així, doncs, no ens arriba res en la nostra llengua fins als dies 8, 9 i 10 de gener, amb motiu de la celebració, una mica endarrerida, del X aniversari de la fundació del Grup de Teatre Experimental. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, la peça teatral catalana més celebrada d'aquests últims anys, convoca al llarg de tres representacions un públic inusitat quantitativament i qualitativa, que mostra el seu entusiasme per damunt de comprensions i elogis paternalistes, i es sent identificat, pel vehicle de la llengua pròpia, amb un món de problemes socio-polítics que l'afecten.

Després d'aquesta experiència -repetida més tard amb prou èxit a Sant Carles de Peralta i a Sant Francesc de Formentera-, seria una llàstima i un error considerable no fer unes reflexions elementals de cara a la urgència d'oferir al poble d'aquestes illes un teatre que sintonitzi plenament amb la seua personalitat, la qual es manifesta -primordialment en el teatre- en la llengua en què s'expressa i pensa. En un temps anguniós d'intents de recompondre les verdaderes estructures d'un poble i d'una cultura, mortificats i menyspreats en llargs anys d'incomprensió i d'invenció interessada de fantasmes, el teatre a les Pitiüses -i a qualsevol indret de parla catalana- té una responsabilitat irrenunciable en la nostra petita història.

Per aquestes raons, voldríem que el Grup de Teatre Experimental, que ha mostrat en ocasions la seua capacitat d'entrega a una tasca coherent i eficaç, es consolidàs, evitant temptacions individualistes, en el bon camí que es perfilà pel X aniversari. L'assemblea de les dones és un nou èxit que espera.

L'esperit d'aquestes línies, voldríem traslladar-lo també al grup de teatre Ca Nostra, de Sant Antoni de Portmany, i al Grup Amateur de Teatre, de la nostra ciutat. El teatre castellà, amb tot el respecte i la consideració que ens inspira, no és el més adequat per a promoure el ferm arrelament del teatre a les Pitiüses.