Per tercera vegada efectiva -quarta quant a organització, puix que un dels cursos fou suspès per l'autoritat governativa- se celebrà a Eivissa el Curs eivissenc de cultura entre els dies 23 d'agost i el 4 de setembre de 1977. Aquest any, vista la importància capital que té per a Eivissa i Formentera el fet autonòmic, agreujat a més pel fet insular, hom cregué oportú de centrar el tema del Curs en l'autonomia, fent una espècie de «curs monogràfic».

El primer dia, en Bartomeu Colom va fer una detallada exposició de la història de les institucions a les nostres illes. Així veiérem que en arribar els catalans es varen adaptar al fet insular i dotaren cada illa d'un govern propi que s'anomenava «Universitat». El segon dia, Colom presentà una alternativa d'organització autònoma, on va deixar ben clar que si l'estatut d'autonomia no observava el fet insular de cada illa, l'autonomia només seria per a Mallorca.

Isidor Marí va fer una exposició sobre les Pitiüses i l'autonomia durant la segona República, molt interessant, com tots els fets històrics, i especialment per no caure en errors del passat.

La conferència de Lluís Aspiroz va donar una visió molt clara de les bases econòmiques que havia de tenir el nostre règim autonòmic per tal de deixar de ser unes illes colonitzades com som ara.

Rosa Vallès, durant tres dies i seguint l'aspecte de la geografia ja iniciat als altres cursos anteriors, va donar molt què pensar quant a les activitats econòmiques de l'illa que s'han anat deixant de banda per mor del turisme i que caldrà potenciar de nou de cara a una futura autonomia.

En Josep Maria Quintana va presentar el projecte dels menorquins referent al règim preautonòmic, a fi de posar les bases per a una verdadera autonomia.

Per acabar, hi va haver un debat autonòmic en què participaren representants dels partits politics. Finalment, es llegí el veredicte del Jurat per a la concessió dels ajuts de treball de la Fundació Jaume Bofill: en resultaren guanyadors na Rosa Vallès i un grup de mestres.

L'assistència al curs, certament, va ser baixa: encara parlam molt d'autonomia i aquesta paraula no arriba a tenir la seua verdadera dimensió dins el poble. Pot ser que el poble pensi que li és igual que tallin el bacallà els potentats de Madrid o els d'Eivissa... De totes maneres, i per als que hi assistiren -la matrícula era gratuïta—, els conceptes degueren quedar molt més clars del que no ho eren abans, i això és important perquè si volem recuperar la nostra identitat com a poble ens és necessari saber què hem d'exigir a un estatut.

Deixem constància finalment que el Dr. Vilà Valentí, que havia participat com a conferenciant a tots els altres cursos, en aquesta ocasió no va poder-hi assistir per problemes de salut. Des d'aquí li agraïm el seu interès per la nostra cultura i per l'Institut i li desitjam que el seu restabliment ja sigui un fet.

El IV curs en lloc de ser dedicat només a un tema com el III, va tractar diversos aspectes que es cregueren interessants de ressaltar.

El curs va començar el diumenge dia 20 amb una actuació de na MARINA ROSSELL i d'en JOAN MORENO; l'actuació va tenir lloc a la sala gòtica del Castell (Dalt Vila) marc incomparable, a més, per la gran actuació de na MARINA, que va entusiasmar el públic.

El dilluns, en Sebastià Serra, ens va donar una mostra molt clara amb la seua conferència, del fet que a poc a poc va havent-hi progressisme a EIVISSA, ja que ens va donar una detallada exposició de tot aquest segle, encara que, realment, tot va més lentament del que potser séria necessari.

La taula rodona sobre cooperativisme va ser força important especialment pensant en què podria ser molt necessari per a les nostres illes, degut a la funció que podria assolir.

Potser el dia de més audiència de públic va ser el que va tenir lloc la taula rodona sobre MEDI AMBIENT, ja que es va comptar en la presència del DIRECTOR GENERAL, després d'un llarg debat, només va poder dir que el que teníem de fer era exigir que es respectassin els llocs que encara ens queden, en estat verge.