Al meu company Antoni Costa Bonet, Mossènyer de Sant Mateu

(En la mort d'Anna Guasch Ferrer de Can Maneta - Es Figueral)

Darreria de la tarda
escassa de llum,
humida,
trista,
neguitosa,
amb tot que a l'hora de calma
no sembli importar-li el dol.

El murmuri rítmic
de l'aigua que corre,
la claror que intenten encara
els ametllers florits,
redoblen la veu de la campana
que assenyala un mort.
El toc planyívol s'ha sentit mil vegades
pels voltants de la vall,
el vent avui, potser, se l'emporti més enllà.

Passa el missatge
de casa en casa:
per demà de tarda,
i el breu comentari
recull un mot de consol.

Ara la nit s'ha tancat indiferent.
Baldament la vetla silenciosa,
i la dèbil llum
que deixa veure el cos rígid,
puguin somoure la fosca
de la casa pagesa,
la nit seguirà el seu destí.

Cent anys després
sols els papers faran memòria..

9.11.76