Podríem dir de Marià Villangómez que és l'escriptor de la terra. Tant a la seua obra poètica com als seus escrits en prosa els paisatges i els hòmens d'Eivissa i Formentera hi són sempre presents. Marià Villangómez ens dóna, amb una gran sensibilitat, un coneixement sentit de la terra que el va veure néixer i dels hòmens que en són el suport de la història. Nascut a Dalt Vila, a la part noble d'aquesta mil·lenària Eivissa, és la ciutat que gaudeix de les preferències del poeta. En descriure-la, la converteix en un ésser viu a través d'una munió de petits detalls on hi és palesa la mà de l'home. Encara record amb admiració la presentació que de l'illa i la seua ciutat va fer en el primer número del butlletí de la Cambra de Comerç dedicat a Eivissa¹; les cases esgraonades al puig, amb balcons i finestres -com ulls oberts- mirant cap al port, anaven prenent una dimensió que fins llavors m'havia passat desapercebuda. I és que, a més d'un coneixement intuïtiu, Marià Villangómez reuneix també una gran cultura i un coneixement científic que fa que la seua obra sigui d'obligada consulta a tots aquells que vulguin realitzar estudis sobre les nostres illes, d'història, geografia o qualsevol altre aspecte en el conjunt de les ciències socials. A més de la ciutat, tres són els paisatges que més freqüentment inspiren el poeta: el Pla de Vila, amb Jesús, Sant Jordi i ses Salines, Sant Miquel de Balansat, i l'illa germana de Formentera. Tres models que, junt amb la ciutat, resumeixen tota la geografia i la història illenques.

Des del punt de vista del sentiment del país distingiríem a l'obra de Marià Villangómez dos vessants. La primera, a l'obra poètica, sempre en català, ens dóna un concepte líric de les illes, amb la visió d'un paisatge humanitzat per l'acció de l'home. La segona, a l'obra en prosa, vol donar a conèixer el país i els seus hòmens a un públic més ampli; així s'expressarà preferentment en català, però també en castellà quan les circumstàncies ho facin necessari.

Els poemes. És aquí on la personalitat de l'escriptor se'ns mostra en tota la seua profunditat. Poeta d'unes illes petites, on la mar i el vent hi són omnipresents, on les dimensions queden sempre a mesura de l'home, assoleix unes descripcions líriques en què les característiques del poble eivissenc, formant una unitat amb el paisatge, són perfectament captades i recreades per al lector. El cop a la terra, Sonets de Balansat²; Elegies i paisatges, Terra i somni³; La Miranda, Declarat amb el vent⁴, són títols que ens parlen d'aquest país con vertit en món líric i tanmateix a l'abast de tothom. Mar i vent, activitat humana reflectida en el paisatge, la ciutat, són els protagonistes, com ens indiquen els poemes reunits sota els epigrafs Entre la mar i el vent, de La Miranda; Tres sonets al vent, d'Els dies; Del vent, Terra natal, Paisatges tardorencs... d'Elegies i Paisatges; Geografia humana, de Declarat amb el vent. Moltes vegades descriptiu, d'altres evocador, en El poema d'Els béns incompartibles ens diu així:

Un silenci, una illa
atapeïda i fonda
ha volgut ésser dita.

La prosa. Aqui es manifesta la intenció de l'home solidari de donar a conèixer en la llengua parlada aquells aspectes -globalment o parcial- que considera més característics de l'illa i els seus hòmens. Així ha col·laborat en diverses publicacions balears i del Principat amb articles de gran qualitat. En el Llibre d'Eivissa⁵ sintetitza la personalitat de les illes; la segona versió, Eivissa (1974) porta l'aclaridor subtítol La terra. La història. La gent. Menció a part mereix L'any en estampes⁶ subtitulat Visions d'Eivissa, obra lírica en prosa, que ens ofereix les variacions al paisatge i a les activitats humanes al llarg de les quatre estacions; es centra en el poblet de Sant Miquel però presenta així mateix magnifiques descriptions de la ciutat i el Pla de Vila i referències a Formentera.

Així, podríem resumir l'obra de Marià Villangómez en aquest intent de comunicar el seu amor a la terra i als hòmens. Com que el principal vehicle de comunicació humana és el llenguatge, en el poeta es reflecteix també un amor a la pròpia llengua i un sentiment de solidaritat cap a tots els homens que la parlen. També queda palesa a la seua obra una voluntat de conscienciació de la nostra personalitat com a poble, amb unes arrels geogràfiques -la terra, transformada per l'acció secular del mateix home- i històriques amb uns condicionants que han contribuït a conformar les peculiaritats dels eivissencs i formenterers. Aquest triple amor a la terra, als hòmens i a la pròpia llengua queda sintetitzat en el Curs d'iniciació a la llengua, on l'estudi de les normes gramaticals va acompanyat del suport d'unes lectures eivissenques i formenteres que resumeixen els aspectes paisatgístics, culturals i històrics del nostre poble.