Són molts, tots simpàtics i atractius, els matisos de la poesia d'En Marià Villangómez. Avui ens plau fixar el nostre esguard en el matís religiós. El nostre excel·lent poeta és un enamorat de la nostra terra: l'anomana «mare i germana». La seua ben harmònica lira canta tot l'encís de les nostres valls, i de les muntanyes, i del cel blau, i de l'aire pur. I dolçament canta també M. Villangómez, la nostra mar blava, i les platges; i les nostres pinedes; i tota la bellesa i lluminositat de les nostres illes. I, amb estre vibrant, descriu la vida pagesa i la dels mariners; i els nostres costums i l'excel·lència de la nostra llengua. En tot i per tot, el fi esguard del poeta hi veu l'alè, l'empremta de Déu. Recordem el bell poema Florida, d'Elegies i paisatges, on podem llegir:

Ara et miro, primavera,
no engronsant un goig diví
entre el sol i l'aire fi,
alta joia matinera,

sinó a les flors més humils,
vives floretes menudes,
dins el verd herbei nascudes,
entre les roques, a mils,

blaves, roges o morades,
goig que encen el puig sencer.
festa dels ulls, amb plaer
al sol alegre badades,

florida d'or i de neu
al peu de les oliveres,
bell fistó de les dreceres,
innúmer somrís de Déu.

I en la poesia La paraula, d'El cop a la terra, dedicada a N'Anna Moll, podem llegir amb fruïció:

Una herència imprecisa passava de les mans,
de la ment, de la llengua del pare a les dels fills.
Amb la terra rebien uns costums i una parla;
aquesta parla pròpia per la qual eren ells,
no uns altres; una parla
de terrassans, de mariners,
que conformava el seu pensar,
no estranya als puig, als camps,
a l'ona repetida que els cenyia,
a l'aire més subtil, més íntim que alenaven.

Unes paraules amb ressons eterns,
sol, terra, mare, llavor, Déu;

I en el poema Els mariners visiten Nostra Dona de Jesús (Eivissa), de Terra i somni, hi trobam aquests emotius versos:

De genollons a l'ombra acollent i sagrada,
humiliat el cos robust, alcen el vol
de l'esguard a la Verge, commoguda mirada,
mentre fora palpiten les sabes amb el sol.

Munta el prec confiat a l'amable Senyora.
Si Ella hi és, tot és fàcil. En els destrets llunyans,
el recer dels seus volts manca als cors, com enyora
la gonella materna l'orfe puny dels infants.