Literatura Poesia Eivissa

Quatre poemes Veure l'article original en PDF

Josep Planells Bonet .

Cala Mastella

El desnivell del paratge
ens era atractiu.
Pel coster del canal,
de ritme pagesívol,
pasturaven les ovelles;
llunyana, la veu d'uns pastors.

El sol, a la seua posta,
amb una flamarada gegant,
encenia de mística tot l'indret.

Teníem la mar a prop,
com tapada de pols,
reposant, davall de penyes abruptes:
una calma immensa.

Acabava la tarda,
plàstica, pictòrica, solemnial.
Ens sentíem més germans.
No debades havíem parlat
del desig de ser bons.

30.VI.69

Hivern

A Priscil·la

Ens falta el sol,
el temps és humit
i s'afina una gelor.

Pels cims de les muntanyes
pastura fumassa tan espessa
que sembla que no deixi passar el vent.

Cau un salpús;
llimacosos els camins.
Veure ara les cases escampades
té un aire de tristor.

Els vells s'arrecien vora el foc,
dins la cuina, quasi dia i nit.
Oblit, austeritat, silenci.

10.I.70


per Josep Planells Bonet

Flors del gener

Recordant l'òbit de n'Eulari Ferrer, de Can Vicent d'en Fracesc, i na Maria Marí, de Can Joanet d'en Pep Sastre, Sant Carles.

Flors d'ametller
primícies de l'any.

Flors d'una albor subtil
que es transmuten sota la mirada
amb irisacions de finíssim nacre.

Passar per la vall,
muntar pel caminoi
i mirar des del cim
el mantell blanc estès per la plana,
et reporta el secret de la calma.
La mar es perllonga dins la llunyania;
els illots resten immòbils
a l'empara de l'hora adormida.

Unes gavines vénen
amb el desfici del vent
que no pot avenir-s'hi.

Darreries del gener,
cauen les flors pures i límpides.

Ara confiam el cos mort a la terra,
dins el taüt,
semblava aureolat de flors d'ametller.

Gener 1977

Passeig amb llanxa (Costa de Corona)

A Richard i Gini

Era allí
la costa esquerpa,
alta, majestuosa,
de roques estratificades,
com un caprici arquitectònic.

Era allí,
sota l'esguard dels cingles,
plàcid i límpid,
un racó de mar;
el sol d'horabaixa
ho batia d'ombres.

El vent s'alçava
al pas veloç de la llanxa
amb vol de bromera
i gresca de gavines.

Tota la natura
era allí:
l'aire i el foc,
la terra i l'aigua.

Allí, nosaltres,
éssers conscients
dins la immensitat.

10.VIII.78