Traduït del castellà amb Google Gemini 2.5 Pro Exp

La ciutat vella ofereix tres places, com descansillos, al que puja des de la Marina. La primera és la Plaça de Vila, que s'aconsegueix una vegada pujada la costa del Rastrillo i passat el pati d'armes. El baluard de Sant Joan la desenganxa del raval mariner. La limiten petites cases, vestigis de muralles, la comba d'una torre empotrada, els baixos de la sala d'armes, que no fa gaire estava encara remorosa de cavalleries.

Allí els escorxadors de la ciutat, homes bevedors i bravis, que a la plaça folgaven, renyien i corrien vedells. Una fotografia de principis de segle mostra un grup de tipus populars, on destaquen xiquets d'aire revoltós i alguna camperola amb un càntir a l'anca. Tots expectants davant el fotògraf, que els enfoca des del Piló.

Aquesta expectació sembla ser nota constant de la plaça. Pel seu cap del ponent s'aprima en la costereta que porta al barri del Portal Nou. Però, per l'extrem oposat, passen les gents que transiten d'una ciutat a l'altra: l'alta i baixa. Un mur amb una bola de pedra a l'extrem, el Piló, avançat a la plaça, obliga a entrar-hi per abandonar-la de seguida, a mostrar-se, successivament, de pit i d'esquena. Algunes dones, esverades, torcen el Piló amb pas insegur...

En algun altre punt de la ciutat, on s'imposa una volta, hi ha aquestes esferes de pedra. La de la Plaça de Vila va rebre les mans de vint generacions, gairebé com relíquia. No solen, però, arribar-li mans blanques. Però és lloc de trobades, salutacions i xerrades. En ell es creuen els que pugen a la ciutat alta amb els que baixen d'ella. —Els vaig trobar girant es Piló. Quantes vegades hem dit aquesta frase els eivissencs?

Allí s'aprenen viatges, festeigs, dolències, renyines, prenyades, bogeries, ascensos, naixements, trasllats, casaments, mudances, rumors... En l'acadèmia peripatètica del Piló molts adquireixen el coneixement mundà que els basta. Antany podia barrejar-s'hi un tipus exòtic en aquella ordidura humana i la plaça es desfullava mirant-lo. Però avui s'hi entreteixeixen totes les races. I arribat l'estiu, el viu tapís té, com els que representen les estacions, fruits i despullats...

(de «La Ibiza de nuestro tiempo»)