Es va a la promoció i a l'enaltiment de la nostra llengua i de la nostra cultura en tots els aspectes de la vida. La nostre parla no ha de limitar-se a ser una vivència solament folklòrica o col·loquial. Aquest punt és de candent actualitat. Els "signes dels temps" ens conviden a tenir-hi una ben acurada i serena reflexió.

En tots els espais de l'àmbit religiós cal que la nostra llengua tengui el lloc honrós i just que li pertoca. Això no exclou l'ús equitatiu del castellà, allà on hi ha molts fidels, molta gent que tenen per llengua nadiua l'avantdit idioma.

Han tengut ressonància les jornades de reflexió sobre la presència de l'Església al País Valencià, organitzades per la Vicaria de forma permanent, del clergat de la Diòcesi de Segorb-Castelló; i dirigides per Joaquim Garcia i Roca, de la Facultat de Teologia de València. Entre altres resolucions es va decidir la normalització de la llengua en tot l'àmbit del ministeri. I en el Butlletí Oficial del Bisbat, el bisbe Josep Mª Cases i Deordal, amb els consells de govern i arxiprests, ha publicat un comunicat que, entre altres coses, diu: "Vos preguem a tots vosaltres, preveres i fidels del poble de Déu, que fomenteu l'ús de la nostra llengua en les vostres assemblees eucarístiques, en l'administració dels sagraments i en llur catequesi, als llibres dels vostres arxius parroquials i a les vostres publicacions".

No podem inhibir-nos. Tots hem de demostrar l'estima sincera de la llengua nadiua i del nostre ingent i excel·lent patrimoni cultural, posant en pràctica les recomanacions conciliars. Ja diguérem en el nostre article "La llengua nadiua i el ministeri de la paraula" (revista Eivissa, núm. 5) que "els fidels tenen un cert dret connatural que en la Litúrgia i en el ministeri de la Paraula, s'usi la llengua pròpia, la que ells entenen millor i que en veritat senten, i la tenen arrelada dins el cor", i que "en la llengua nadiua, (l'ús) tindrà més caràcter d'intimitat, més nervi, més vitalitat, més espontaneïtat, més eficàcia per arribar al fons del cor".