La desaparició imminent de la vela llatina, substituïda paulatinament per altres modalitats, feia urgent l'estudi i fixació del lèxic relacionat amb l'aparell del llaüt a Eivissa. Al nostre vocabulari recollim les definicions de les paraules tal com apareixen al Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover-Moll) en la seua accepció nàutica, quan aquesta coincideix exactament amb l'accepció de la paraula a Eivissa. Quan no coincideixen les accepcions, a manera d'ampliació i aportació al Diccionari, recollim en primer lloc l'eivissenca (EIVISSA) i a continuació la que es dóna com a general o més estesa a l'àmbit lingüístic català (ALCOVER-MOLL). Les paraules no registrades al Diccionari o mancades d'accepció nàutica, apareixen únicament en la seua accepció eivissenca (EIVISSA).

ARRIDAU (Eiv. ARRIGAU), m. Aparell format per un cap que passa per dins un ull de la pena i va fixat a l'estrop; serveix per a separar en sentit longitudinal les antenes. (EIVISSA).

AMANT, m. Corda gruixada que, fermada o fixa per un cap i amb un botó a l'altre cap, serveix per suspendre qualque cosa amb poc esforç; cast. amante. Hi ha amants de diverses classes: a) En els llaüts l'amant és una corda que, passant pel cap de dalt d'un arbre i baixant cap a coberta, serveix per hissar i arriar l'antena (Empordà, Costa de Llevant, Barc.. Vinaròs, Mall., Eiv., Val.), (ALCOVER-MOLL).

ARMATGE, m. Peces de metall que serveixen com a frontisses per a donar moviment al timó del llaüt. Consta de dos mascles i de dues femelles, fixats dos al codast i dos al timó. (EIVISSA). Corda que forma una vorera de la xarxa, i que duu els suros o els ploms (Mall., Eiv.), (ALCOVER-MOLL).

BADAFIÓ (Eiv. BATAFIÓ), m. 1. Cap de corda prim i curt, cosit [^1] a la rellinga de la vela i que serveix per lligar aquesta amb la seva antena; cast. matafión.

2. Tros de corda prima que, junt amb altres, cosits a la faixa de rissos, serveix per aferrar un tros de vela llarga, és a dir exposada al vent (Barc.). (ALCOVER-MOLL).

BOCELL (Eivis. BOIXELL). m. Botó que, fixat al bragot, serveix per a arridar els davants. (EIVISSA). Corriola composta d'una caixa ovalada de fusta, les cares laterals de la qual (les galteres) deixen un freu (la groera) per on passa la corda que volta la politja, que gira damunt un eix de metall o de fusta; cast. motón. Sí té més d'una groera es diu especialment quadernal. (ALCOVER-MOLL).

BRAGOT, m. Forro, normalment de pell, que protegeix la part dels davants que té fregadís amb la roda. (EIVISSA). Anella de corda que serveix per subjectar el car a la barca (ALCOVER-MOLL).

CAR, m. La perxa inferior més gruixada de les dues que formen l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. car. (ALCOVER-MOLL).

DAVANT, m. Corda que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. (ALCOVER-MOLL).

EMBROLL, m. Figura o posició en què queda una vela del llaüt, quan, per haver cobrat la tirada del senalet, queda hissat el pujamen de la dita vela cap amunt, o sia, cap al botó del senalet (Mall.). (ALCOVER-MOLL).

EMBROLLAR, Hissar cap a l'antena el pujamen de la vela mestra d'un llaüt (or., mall.). (ALCOVER-MOLL).

ENFERIDOR, m. Gasses del puny de car i del puny de pena. (EIVISSA). Enferir: Envergar una vela; posar-la a punt d'esser hissada (Costa de Llevant, Mall.). (ALCOVER-MOLL).

ENGINYA, f. Cadascuna de les cordes que lliguen el cap del car amb la pena de l'antena d'un llagut (Empordà, Costa de Llevant, Mall., Eiv.). (ALCOVER-MOLL).

ESTRELLERA, f. Ormeig que va fermat al cap de l'arbre mestre i que per l'altre extrem es lliga un poc més a popa que la trossa, i serveix per a evitar que l'arbre mestre vimegi (Port de Mallorca). (ALCOVER-MOLL).

ESTROP, m. Anella de corda que subjecta un pal, una antena, verga, etc. (ALCOVER-MOLL).

FER EL CAR. Canviar la vela d'amura. (EIVISSA).

FORCA, f. Suport de fusta, en forma de i grega, que serveix per a descansar-hi l'antena. (EIVISSA).

GASSANELL, m. Peça de fusta de forma romboïdal estrengulada per enmig, que forma part de la trossa i serveix per a fixar la corda d'aquest aparell. (EIVISSA).

GONGO, m. Peça de metall, rematada per una anella, que va fixada a la roda de proa i que serveix per a enganxar i treure el llaüt. (EIVISSA). Femella dins la qual passa l'agulla del timó (Empordà, Mall., Mequinensa). (ALCOVER-MOLL).

GRAMPOLA, f. Peça de metall, a manera de pinça, que fixa dalt coberta la part interior del botaló. (EIVISSA).

GUINDERESSA, f. Corda grossa, de cinc i fins a set ulls amb les corresponents politges, que serveix per a hissar i arriar l'antena de la mestra d'un llaüt o d'una barca de mitjana. Guinderessa de dalt: corriola de cinc rodes que va a la part de dalt de l'arbre. Guinderessa de baix: corriola de cinc rodes que va a un pam d'alçada damunt la coberta. Pl. Conjunt de les dues corrioles indicades i de llurs respectives cordes, que serveixen per a guindar l'antena. (ALCOVER-MOLL).

LLAMA, f. Part plana de l'extrem superior del car i de l'inferior de la pena, per on aquestes dues peces s'ajunten i subjecten (or., val., bal.). (ALCOVER-MOLL).

MENA, f. Aparell compost d'una corda i una vigota, que, lligat a l'amant, serveix per a fixar les antenes a l'arbre. (EIVISSA). Aparell compost d'una corda, dos bocells i una lligada, que serveix per a lligar la vela al pal en les barques de pesca i de mitjana (Costa de Llevant, Mall.). (ALCOVER-MOLL).

NAVEGAR A LA BONA. Se'n diu quan l'antena i la vela van a sotavent de l'arbre. (EIVISSA).

NAVEGAR A LA MALA O SOBRE L'ARBRE. Se'n diu quan l'antena i la vela van a barlovent de l'arbre. (EIVISSA).

ORSAPOP, m. Cap de corda que té una anella o baga a un extrem i serveix en les embarcacions de vela llatina per a tirar cap a popa el car de l'antena quan van amb vent llarg o es vol tombar; cast. orza a popa. (ALCOVER-MOLL).

OSTA, f. Cada un dels caps que s'encapellen al pico d'una vela de pailebot o a l'antena d'una vela llatina per a subjectar les dites perxes en les brandades; cast. hostaga. (ALCOVER-MOLL).

PARAMOLA, f. Peça de fusta fixada horitzontalment damunt les quadernes a popa i a proa del llaüt, amb un forat [^2] a cadascuna per ficar-hi el pal corresponent de mitjana o de trinquet (Blanes, Canet de Mar, Mall.). (ALCOVER-MOLL).

PELLET, m. Forro de pell que protegeix del fregadís la part de proa del gràtil d'una vela llatina. (ALCOVER-MOLL).

PENA, f. Perxa llarga que forma la part superior de l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. pena. (ALCOVER-MOLL).

QUIMELĆA, f. Reforç de fusta que cobrix tot el creuer del car i de la pena. (EIVISSA). Peça de fusta dura col·locada en sentit vertical i adherida a un pal d'embarcació mitjançant caps o anelles de ferro, per a reforçar-lo; cast. gimelga. (ALCOVER-MOLL).

SAGOLA, f Cordeta curta, i especialment la que serveix per a hissar una bandera, passant per una politgeta que porta la galeta o la punta del pal o antena; cast. driza de bandera. (ALCOVER-MOLL).

SALPADOR, m. Part més gruixuda del cordó d'un llaüt, situada a les aletes, per a protegir-lo del fregadís quan se salpa. (EIVISSA). Cilindre instal·lat a la part anterior de la barca per a cobrar el ruixó. (ALCOVER-MOLL).

SENALET, m. Ormeig de corrioles amb una corda que passa

per la punta de l'arbre de la barca i serveix per a tirar el bot, per a treure l'ancora, per a aplegar la vela; cast. cenal. (ALCOVER-MOLL).

TOQUINO, m. Peça triangular de fusta que va adherida per un cantell a una peça de vaixell per a reposar-hi una altra peça (Palma de Mallorca). (ALCOVER-MOLL).

TROSSA, f. Aparell format per dos boixells, fixat per un cap a la mena i per l'altre a un cadenot del llaüt. Serveix per a arridar la mena. (EIVISSA). Corda folrada de cuiro i doblegada formant com una anella, que manté unida amb l'arbre l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. troza. (ALCOVER-MOLL).

TUMADOR, m. Corda fina que serveix per a mantenir la vela plegada. (EIVISSA).

VIGOTA, f. Anella de fusta que està unida al dogal i serveix per tenir subjectes les antenes i l'arbre d'una barca. (Canet de Mar, Manacor). (ALCOVER-MOLL).