D'ençà que en Assemblea General de l'Institut d'Estudis Eivissencs, pocs dies després de la mort d'Isidor Macabich, es va acordar erigir un monument a la seua memòria, havien passat set anys llargs. Finalment, però, el dia 5 d'agost de 1980, festa de Santa Maria, gràcies a les aportacions d'organismes i persones d'Eivissa i Formentera, fou possible la culminació d'aquella iniciativa amb la inauguració del monument. No seria just, a hores d'ara, amagar la tenacitat i la perseverança que l'arquitecte eivissenc Elies Torres dedicà a aquest fi. Ell mogué tots els fils —o quasi tots— que havien de permetre la realització del projecte. Encerta, sens dubte, en el propòsit d'immortalitzar la presència acollidora i càlida de Macabich entre les nostres generacions presents i futures. Concebé un monument d'expressivitat planera i quotidiana, sense tòpics enlairaments: una obra que gairebé reclama la companyia, només que sigui breu, de tot qui passa per sa Carrossa. Aquesta concepció de conjunt troba en el prestigiós escultor madrileny Francisco López les mans que venien a perfer i sensibilitzar el monument. Arquitecte i escultor harmonitzaren admirablement la simplicitat de la pedra com a suport i la complexitat del bronze, l'espai que aquest ocupa i les agradables proporcions horitzontals d'aquella.

Amb ocasió de la inauguració del monument a Isidor Macabich, l'Institut d'Estudis Eivissencs edità una "Antologia breu" de la seua obra. Davant un públic atent, Isidor Marí, obrí l'acte. El seguí Emili Benavides amb la lectura d'uns poemes de Macabich. L'Alcalde d'Eivissa parlà en nom dels alcaldes pitiüsos i el President del Consell, Cosme Vidal, va tancar els parlaments. En descórrer les múltiples teles de colors suaus que ocultaven el monument, la societat colombòfila va escampar per damunt els eucaliptus, plens de llum i de festa, una ardada bellíssima de coloms.