La Festa de la Nit de Sant Joan s'ha caracteritzat sempre per ser una festa de bulla i alegria, on els eivissencs i formenterers demostram el nostre sentit social, la nostra essència de col·lectivitat: on demostram que les nostres tradicions i els nostres costums, la nostra cultura en suma, encara són vius, i esperam que per molts anys.

En aqueix mateix sentit, de defensa i vitalització dels nostres valors, l'Institut d'Estudis Eivissencs va elaborar l'any passat tres textos que varen ser presentats a tots els partits polítics i candidatures independents que participaven en les passades eleccions. Els tres documents feien referència a aspectes molt concrets de la nostra llengua i cultura, del nostre medi ambient i de la nostra autonomia.

Pràcticament tots varen firmar aquestos documents, mostrant-se d'acord amb l'esperit que els inspirava. A pesar d'haver parlat l'any passat, en aquesta mateixa festa, d'aquestos documents, encara que a algú li sàpiga mal, creim necessari insistir-hi.

Quins ajuntaments han normalitzat la nostra toponímia? Cap. Quin ajuntament fa ús pràctic de la nostra llengua en bans, programes de festes, anuncis, etc.? Es pot dir que cap ni un. Quin ajuntament ha organitzat cursets de la nostra llengua per a funcionaris? Cap. Quins ajuntaments han sol·licitat la nostra autonomia encara que no siga, com es va firmar, per la via de l'article 151? Molt poquets.

És cert que no tot és negatiu. Amb una mica d'interès per part de tots, les nostres salines comptaran en un temps prudencial amb un Pla Especial de Protecció. Els Consells ha col·laborat eficaçment en la formació de mestres que puguin ensenyar la nostra llengua.

El balanç, però, és encara ben pobre i escarransit.

I si els punts concrets que s'havien de complir no s'han dut a terme, el balanç és encara més depriment que veim que hi ha una falta absoluta de política cultural: que les comissions de cultura dels diferents ajuntaments -allà on n'hi ha, perque hi ha ajuntaments que ni en tenen- s'han conformat amb anar tapant forats d'una banda i de l'altra, donant sous a qui els demanava, però sense cap criteri ni cap ordre de prioritats.

En resum, volem deixar constància del fet evident que si la lletra dels documents és important, no és prou. I l'esperit no s'ha assimilat en absolut.

I és AQUEST esperit de defensa i interès per la nostra cultura, i precisament en aquesta nit tan lligada a la vida del nostre poble, l'esperit que us volem transmetre, perquè després de gaudir ara com eivissencs, demostram que TAMBÉ sabem viure com eivissencs i lluitar per tot allò que és tan nostre i que la desídia i el desinterès quan no la malvestat, ens volen llevar.

Molt bona nit a tots, molts anys als Joans i Joanes, i ara, a celebrar-ho!

Sant Rafel de Forca, 23 de juny de 1980. LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS