De tots és sabuda la importància que té l'educació de la joventut. Un dels moviments pedagògics més coneguts i estesos arreu del món és el dels «boy scouts», mètode educatiu instituït a l'Anglaterra per Lord Robert Stephenson Smith BADEN POWELL (1857-1914) l'any 1907. Vint anys després havien pres ja carta de naturalesa a totes les nacions; eren ja alguns milions els que vestien el pintoresc uniforme. L'any 1920 deu mil d'ells, procedents dels més llunyans països, celebraren un «Jamboree» a Londres; la representació espanyola, formada per cinquanta exploradors, entre els quals n'hi havia dos de mallorquins, obtingué alguns dels premis en competència amb els representants d'altres vint-i-nou estats. No és aquí el moment ni el lloc oportú d'explicacions o comentaris i encara menys de fer un panegíric de la Institució; basti saber que tot el sistema es fonamenta en tres sòlids puntals: la Fe, la Pàtria i el Servei.¹

L'escolta ha de tenir una fe, sigui la que sigui, ha d'estimar la seva pàtria (i dins aquesta paraula cap tota la gamma de matisos i consideracions) i ha de treballar en favor del seu país i del seu proïsme. La tasca de l'Associació és complementària a la del sacerdot i a la del mestre, impulsa el nin a practicar una Bona Acció diàriament, l'acostuma a ajudar els febles i desvalguts, a mirar els altres allots com a germans seus i a sacrificar els seus capricis i comoditats en favor dels altres. La seva humanitària labor en favor de les víctimes de la Primera Gran Guerra va atreure l'atenció dels governants dels països belligerants i va fer que la Institució fos objecte de consideracions i preferències. A l'Estat Espanyol aparegueren diversos grups; un d'ells, el dels «Exploradores de España», fou instituït l'any 1912 pel capità de cavalleria Teodoro de Iradier Herrero i l'escriptor Artur Cuyàs Armengol. Aquesta associació aviat va esser considerada oficial i per Reial Decret de 26 de febrer de 1920 el rei Alfons XIII la declarà nacional, i la llavors vigent Llei de Reclutament i Lleva concedia als escoltes espanyols una important reducció en el temps de servei en files. Així mateix aconseguiren importants avantatges dels ministeris d'Instrucció Pública i de Governació.

L'escoltisme menorquí, afiliat a «Exploradores de España», aparegué el març de 1913, dos mesos abans de la creació de l'independent grup d'«Exploradores Mallorquines». L'agost de 1920 el cap dels Exploradors de Barcelona, el llavors capità JULI MESTRE MARTÍ,² passà destinat a la vila d'Eivissa i intentà, molt entusiàsticament, crear una tropa de «boy scouts», però donada l'apatia i el desinterès dels eivissencs, res va aconseguir.³

Set anys més tard, l'agost de 1927, les seves gestions aconseguiren interessar un grupet de senyors molt atrets per la idea d'aconseguir la fundació d'un grup d'«Exploradores de España». Per aquells dies es demanava als eivissencs que hi volguessen ingressar en tenir deu anys o complir-los abans del 31 de desembre i manco de 17 el 30 de setembre. Havien de saber llegir i escriure, les quatre regles matemàtiques i el text del Reglament intern de l'Associació. Al mes següent la premsa eivissenca deia: «Estando ya organizados en todos los países no lo está en el nuestro, siendo así que ninguna razón -como no sea nuestra proverbial indiferencia y apatía se impusiera para dejarla también implantada en Ibiza hace años. Pero según el adagio nunca es tarde cuando llega y debemos congratularnos de que, por fin, se piense llevar a buen puerto». El seu cau va esser installat en el «Casino España», lloc freqüentat pels militars i presidit per en VICENT TUR BONED (a) «Solaies», farmacèutic de professió. A finals de novembre continuava oberta la inscripció, puix encara no eren a bastament per a constituir un grup. Havien començat a assajar l'himne «Auras y Brisas» i les classes de dibuix a càrrec de JOSEP TARRÉS PALAU i de francès a cura del Sr. MEDINA, tenien ja recaptada una petita quantitat de «sous>> i havien format una bona biblioteca. El president del Consell era VICENT PEREYRA MORANTE⁴, el qual s'inscrigué, a més, com a soci protector i va fer inscriure la seva dona, MERCÈ SANDOVAL, com a dama protectora; així mateix es comprometé a convidar-los a un dinar anual i els obsequià amb cinc-centes pessetes, quantitat igualada pel Municipi.

Els allots procedien de les classés més baixes i de la mitjana; molts pocs eren de família acomodada. El Consell sufragava totes les despeses de vestuari, equip, etc. a un considerable nombre de nins pobres i s'esperava que en el futur, amb l'augment de les proteccions, l'ajut es podria estendre encara més. Alguns nins, massa petits per a ingressar, jugaven a esser exploradors i des dels terrats de llurs cases s'intercanviaven missatges amb el semàfor de banderes; per a ells poc després es crearia una secció de llobatons.

A causa del poc temps que existiren a Eivissa, mai no es conegueren els «Rovers», o sia els escoltes arribats a la maduresa dins la Institució, però ja es parlava el desembre de 1927 de constituir una escolta militar per als «boy scouts» que, havent complit devuit anys, començassen a preparar-se per a gaudir els avantatges que el Reglament de Recluta concedia als exploradors que demostrassen llurs coneixements pràctics. Per aquells dies sols eren dues dotzenes enquadrats en tres patrulles: la del «Jilguero», «La Abeja» i «La Mariposa». El Nadal d'aquell any obsequiaren els pobres de l'hospital amb una gran peça de massapà.

Adquiriren els atuells i els vestits al «Ropero Escultista», a Madrid. A mitjan gener de 1928 reberen la tenda i un carretó desmuntable per portar-la a grans distàncies, puix s'ha de considerar que les tendes de llavors eren veritables «tendes de campanya», procedien de l'Exèrcit i hi cabia una bona porció de gent. Dia 8 de febrer el «Mahón» els dugué els uniformes i la resta de la impedimenta. Quatre dies més tard, diumenge, a les 9'30, amb un autocar i els cotxes dels senyors PEREYRA, IGNASI WALLIS LLOBET, JOSEP PALAU i TUR TARRÉS marxaren tots els exploradors i els seus caps: ALEXANDRE LLOBET FERRER⁵, JOSEP SERVAT ADUA⁶, el tinent MENA, el capità JOSEP LOSADA i el professor de l'Institut JOSEP ABEJER cap a Can Mala Costa, a Santa Gertrudis. Després de dinar marxaren a Santa Eulàlia per visitar allò més notable d'aquesta localitat; allà reberen l'obsequi del propietari del nou café-fonda «Can Ribes». L'11 de març anaren a sa Sal Rossa; allà feren una petita pel·lícula filmant les activitats del campament.

SANT JORDI

Dia 16 d'abril, convidats pel comandant del creuer anglès «Calipso», notablement distingit a la batalla de Jutlàndia, recorregueren durant tot el dia les installacions d'aquest vaixell. L'oficialitat els obsequià amb abundosos bombons i altres llepolies. Dos dies més tard entregaren al batle el producte d'una qüestació que havien organitzat per ajudar les famílies dels nàufrags del llaüt d'en Josep Escandell «Begot». Per celebrar la diada de Sant Jordi, patró dels «boy scouts>> de tot el Món, tengueren una missa comunitària i després marxaren a les tradicionals festes que cada any es celebren en el lloc del mateix nom. El 16 de maig va fer la seva entrada oficial el nou bisbe d'Eivissa. A les 9'30 i des de les Cases de la Vila les autoritats i corporacions oficials presidides pels Exploradors i seguits de la banda municipal es dirigiren al moll obrint-se pas amb prou feines entre la gentada que omplia els estrets carrers de Dalt Vila. Pujaren a bord les autoritats per complimentar el nou vingut; aquest posà peu a terra i donà a besar el seu anell a l'element civil i militar, corporacions i societats, entre les quals es comptaven els Exploradors. Acte seguit s'organitzà el seguici, que, d'un en altre arc triomfal, l'acompanyà primer a Sant Domingo i després a la Catedral. Un mes després participaren a la processó del Cor de Jesús.

EL FESTIVAL

Diumenge, 15 de juliol, tengué efecte el merescut homenatge al veterà mestre Joan Mayans i Marí; entre les societats i persones adherides es rebé la del President del Consell dels Exploradors. El 8 d'agost, conmemoració de la Conquesta cristiana de l'Illa d'Eivissa als moros, aprofitant la petita esplanada del Soto que servia de camp d'instrucció als soldats, plantaren una estacada adornada de banderetes. Arribaren les autoritats, senyors del Consell i nombrós públic per presenciar un interessant festival consistent en una manifestació gimnàstica-esportiva orquestrada als compassos de la banda municipal.⁷ Acte seguit jugaren un partit de voleibol «que por ser juego desconocido en esta isla no interesó tanto como los otros actos». El secretari del Bisbe, en representació d'aquest, entregà els ben guanyats premis als exploradors ΑΝΤΟΝΙ HERNÁNDEZ MOLINA, CARLES COSTA COLOMAR, JOAN FERRER (a) «es Francès» i VICENT FERRER VIÑAS. A les acaballes d'aquell mes la Diputació els concedí una subvenció de cinc-centes pessetes i altres tantes als de Maó gràcies als bons oficis del diputat Sr. Hernández. Arribats aquí hem de dir que malgrat no haver-se federat mai amb els de Menorca duien la mateixa insígnia distintiva dels «Exploradores de España». Els de Mallorca, que s'havien federats amb els estatals el desembre de 1918, desaparegueren el 1923.

VOLTA CICLISTA

El 30 de setembre en el seu local del carrer de Bartomeu Vicent Ramon núm 1, per celebrar l'onomàstica de dona MERCÈ SANDOVAL, foren obsequiats per aquesta senyora amb un deliciós berenar de llepolies i refrescs. El 6 d'octubre un grupet de vuit exploradors començaren una volta en bicicleta a l'illa; partiren cap a ses Salines, Sant Josep, sa Talaia, Sant Agustí i Sant Antoni, lloc on pernoctaren. A l'endemà continuaren el camí per Sant Mateu i Santa Gertrudis i arribaren a la nit de dia 8 a Sant Miquel; allà els reberen el senyor Felip Pineda i Mn. Miquel Guasch. Dia 9 el dedicaren a conèixer Sant Joan i al matí de dia 10 passaren per Sant Carles i visitaren les seves mines i Santa Eulàlia, lloc on feren un pont de tres cordes pel qual passaren el riu. Després de dinar tornaren a «Vila» passant per Jesús, acompanyats dels llobatons que havien sortit al seu encontre. El 2 de desembre anaren a Cala Llonga i mal devien anar ja les coses quan llegim a la premsa que tenien pensat fer una campanya de captació de membres.

BADEN POWELL A MALLORCA

Tal volta pensant amb aquesta captació es projectà la fundació d'una secció de «Scouts de Mar>> promoguda pel mestre nacional JOAN RIBAS MARÍ. L'any 1929 Lord Robert BADEN POWELL féu un viatge d'inspecció a les tropes «scouts>> de la vorera del Mare Nostrum. El fundador del Moviment Escolta Internacional tenia anunciada la seva arribada al port de Palma per a dia 4 de febrer. Allà havien d'anar representacions de Barcelona, Tortosa, Girona, Badalona, l'Hospitalet i Terrassa entre les de Catalunya i els de Maó i Eivissa entre les de Balears. El 27 de gener es reuní el Consell per tractar aquest afer; es decidí pagar totes les despeses a quatre dels designats per anar-hi, els de família més modesta; perquè no resultàs aquest gest tan gravós a les arques del Consell també s'acordà demanar a la Transmediterrània passatge gratis per als més humils. Els designats foren en JOAN FERRER MARI,⁸ LLUC PLANELLS TORRES, ANTONI i HERNEST HERNÁNDEZ MOLINA, JOSEP SERRA SERRA, HORACI PRATS CARDONA, NARCÍS PUGET FACUNDO⁹, GASPAR COSTA i NORBERT TORRES TUR. La Transmediterrània concedí els passatges que li foren demanats, però quan ja totes les dificultats pareixien superades, es mogué un fortíssim temporal que féu que el «Bellver» arribàs amb un gran retard al port d'Eivissa i haguessen de suspendre el seu viatge. Unicament els menorquins i dues de les representacions catalanes pogueren acudir a la cita. Per a l'estiu d'aquell any esperaven la visita dels maonesos. Amb el revd. RAFEL OLIVER COLOMAR assistiren al Corpus de la Catedral i després al de la Marina.

DARRERES NOTÍCIES

El 17 de juny arribà des de Palma l'explorador alemany WERNER von BOLTENSTERN. Aquest xicot feia comptes de donar la volta al Mon sortint de Berlín el 10 de maig de 1925 i tornant a la capital alemanya l'any 1934, i sempre confiant amb l'hospitalitat i generositat dels seus germans escoltes! Certament no sabem la data de la desaparició d'aquest grup «scout» però ja no degué durar molt de temps. No he pogut trobar cap notícia durant la resta de l'any 1929, i això que a l'agost fou la festa de la patrona d'Eivissa; així mateix a l'octubre es celebraren unes grandioses maniobres navals amb assistencia del rei Alfons XIII, president nacional dels Exploradors. Ens confirma la suposició que abans del setembre ja no existien el fet que dia 13 d'aquell mes visità la ciutat sa Altesa Reial l'Infant en Jaume de Borbó, que era explorador, acompanyat del general Primo de Rivera, membre del Consell Nacional «Scout», i en LLORENÇ CONFORTO, del Consell de Maó. Idò bé, malgrat la visita de tan altes personalitats escoltes, els antics exploradors eivissencs no donaren cap prova de llur existència.

RECORDS PERSONALS

L'uniforme, adquirit a preus de l'any 1927, costava 14 duros, dues pessetes i 14 «canets» (un «canet» eren cinc cèntims). Abans de desaparèixer organitzaren una «Fiesta del Arbol»; per celebrar-la dignament plantaren una mala fi de moreres des de la fàbrica de licors Marí Mayans (principi de la carretera de Sant Josep) fins a ses Figueretes. Cada allot tenia l'obligació de fer-se càrrec de dos arbres; per complir el seu deure anaven pels carrers replegant fems de cavall. Sabem que també foren «boys>> en DOMINGO GUASCH SERRA, LAUREÀ PINEDA LLOBET, ANTONI TORRES ARABÍ, JAUME BONED FERRER, JOSEP JUAN BONED (a) «Castelló>> i en JOSEP Mª. BONET TORRES, que ens ha ajudat amb els seus records. De totes formes, tal vegada fos una sort la seva desaparició, puix uns tres anys després de desfer-se l'associació, a l'hora en què solien reunir-se, s'esfondrà completament l'edifici.