Bona nit a tothom:

Un any més, enmig de l'alegria que lògicament ha de presidir la celebració d'una de les festes més populars i ben arrelades de la nostra terra, l'Institut d'Estudis Eivissencs vol obrir amb la lectura d'aquest manifest un breu parèntesi de reflexió damunt el panorama que ens ha ofert la vida cultural a les illes d'Eivissa i Formentera al llarg d'un any.

Enguany, com l'any passat, celebram la «Festa de la Nit de Sant Joan» a Sant Jordi de ses Salines, poble de ben provada sensibilitat davant tot el que és autènticament eivissenc; i enguany, com l'any passat i altres anys endarrera, malgrat que siguem repetitius, hem d'insistir en la lamentable situació de la nostra llengua i cultura, que no acaben de trobar el camí de la seua normalització dins el marc aparentment favorable d'una democràcia, d'unes autonomies i d'una bona voluntat repetidament manifestada en públic pels representants de tots els partits polítics de les illes.

La proximitat de les noves eleccions locals i generals obliga l'Institut a recordar que el 16 de març del 79, els representants polítics dels actuals alcaldes i regidors dels nostres ajuntaments i membres del Consell signaren un document pel qual es comprometeren, entre altres coses, a:

• Incloure en el pressupost de cultura una quantitat suficient per a la promoció de la nostra llengua i cultura.
• Normalitzar immediatament la nostra toponímia, d'acord amb els treballs presentats per l'Institut l'any 78, i igualment a canviar els noms dels carrers.
• Fer ús pràctic de la nostra llengua en bàndols, programes de festes, anuncis, etc.

Vosaltres mateixos, tres anys després, podeu jutjar si han complit i com ho han fet. L'Institut ja ha tret les seues conclusions i són més aviat pessimistes. Només l'Ajuntament de Vila ha normalitzat el seu nom i, així com el de Sant Antoni, ha iniciat la nova retolació de carrers; els nostres pobles es continuen dient San Jorge, San José, San Juan Bautista, i així tots. Alguns trams de carretera han estat ben retolats, però la major part continua com sempre, en castellà. S'han publicat alguns llibres en català, però pocs, i creim que les publicacions s'han de multiplicar a fi que tothom pugui tenir a l'abast el llibre que desitgi en la seua pròpia llengua.

Algunes coses s'han fet, però creim que les nostres institucions estan molt lluny d'haver assumit la responsabilitat que els pertoca en defensa de la identitat del nostre poble, i a tots nosaltres ens correspon lluitar fins aconseguir que la seua actuació estigui en la línia del compromís acordat.

No volem passar per alt un dels fets més esperançadors de l'any: la creació i dotació de càtedres i agregacions de llengua catalana als Instituts d'Eivissa. Voldríem que aquest fet anàs acompanyat d'una més ampla i correcta aplicació del Decret de Bilingüisme a tots els nivells de l'ensenyament.

I passant a un altre camp de la cultura, hem d'esmentar la degradació de l'espai urbà i rural per la manca de planificació i d'aplicació de les lleis vigents. De la problemàtica del camp, l'Institut se n'ha ocupat en el seu darrer Curs Eivissenc de Cultura, dedicat a l'agricultura, i dels espais naturals, prou se n'ha preocupat, també, com demostra el recent manifest sobre ses Salines. Potser ara val la pena insistir en la degradació que està sofrint el nostre espai urbà, especialment els nuclis d'Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària. El seu creixement accelerat en població i superfície està creant un enfrontament entre els interessos particulars i els col·lectius que es resol en perjudici dels segons; la conseqüència és la transformació d'uns pobles abans agradables i humans, en uns pobles bruts, amb molta remor i sense espais verds, és a dir, amb una pèrdua molt considerable de la seua qualitat de vida. I tot això es pot i s'ha d'arreglar.

Acabem amb el record d'alguns fets que ens pareixen altament positius i que obren línies d'actuació. El Col·legi d'Arquitectes ha triat com a seu un important edifici de Dalt Vila; si altres institucions de prestigi segueixen el seu exemple ajudaran que el barri es conservi i recuperi el prestigi social del qual és mereixedor per la seua història. L'Ajuntament de Sant Antoni ha obert una biblioteca municipal; el Museu Arqueològic ha aconseguit millorar i ampliar les seues instal·lacions; algunes associacions de vesins demostren constantment les seues ganes de treballar; les festes tradicionals compten amb una participació popular cada vegada més nombrosa i entusiasta.

Voldríem, l'any que ve, poder omplir el manifest de fets com aquestos, i no haver-los de considerar encerts aïllats, sinó fruits esperables de la inquietud cultural que el poble d'Eivissa i Formentera hagi sabut transmetre als seus governants i representants legítims.

Molts anys i bons.

COMISSIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS

Sant Jordi de ses Salines, 23 de juny de 1982