Botànica Geografia Cultura
Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera
IEE ↗ .
Una Obra Digna que fa País
FRÍGOLA VERA
Thymus capitatus (L.) Hoffmanns et Link
Tomillo cabezudo (castellà)
Planta llenyosa, baixa, d'uns 40 cm, amb la soca tortuosa i gruixuda. Les fulles, molt aromàtiques, són estretes, sense pecíol, obtuses, peludes al marge. S'agrupen molt densament superposant-se unes damunt les altres. Les flors són rosades, algunes vegades blanquinoses; surten agrupades formant capçoles rodones. Floreix els mesos de juny i juliol i té l'òptim per Sant Joan.
És espècie abundant a Eivissa i Formentera. A la Península només es troba a Portugal, Andalusia i Alacant. Molt rara a Mallorca, falta a Menorca. S'estén també per altres terres mediterrànies fins a Palestina.
COSTUMS I USOS
Bullint fulles i flors d'aquesta planta, es fa l'aigua de frígola, de gust aspre, que serveix per treure el mal de ventre. Tradicionalment s'agafa, per a aquest ús, al matí de la diada de Sant Joan.
De la frígola es fa un licor molt apreciat com a estomacal, que rep el nom de la planta.
De les seues flors, les abelles en fan la vertadera "mel de frígola". Aquesta mel, junt amb malva seca, s'empra per guarir el refredat; amb llimona i rovell d'ou, per reforçar. Aplicada directament sobre les ferides produïdes per cremades, impedeix que s'infectin.
TOPÒNIMS
Can Frígoles, Frígolar: noms d'alqueries de Santa Eulària i Sant Antoni respectivament.
Amb aquest títol el biòleg mallorquí J. A. Alcover comenta a les pàgines de la revista «Lluc» del passat mes de febrer l'aparició d'aquesta obra dels eivissencs C. Guerau d'Arellano i N. Torres, editada per l'Institut d'Estudis Eivissencs.
Entre altres comentaris Josep Antoni Alcover diu que «el llibre presenta les descripcions de setanta-cinc plantes de les Pitiüses, incloent-hi informació sobre la seua biologia i sobre la seua distribució geogràfica. S'afegeixen notícies sobre els usos i els custums que giren entorn de les plantes tractades, així com un compendi dels topònims coneguts relacionats amb les diferents espècies. Això fa que l'obra siga excepcional, car de tots és ben sabut que un dels mals més difícils d'erradicar a la cultura moderna és el divorci existent entre el que s'ha anomenat «les dues cultures», les Ciències i les Humanitats. En esser una obra equilibrada en aquest sentit consideram la «Nova Aportació» altament informativa i, en conseqüència, ben recomenable per a tot el jovent. Altrament, devora la sensibilitat refinada que acompanya l'apropament a l'equilibri, l'obra inclou moltes informacions de primera mà, particularment sobre la distribució de les plantes a les Pitiüses. Això fa que l'hàgim de considerar també com una publicació imprescindible per al coneixement científic de les illes Pitiüses. El llibre és important dintre del panorama de la divulgació científica.»
El comentarista acaba felicitant el Consell Insular d'Eivissa i Formentera, institució que ha patrocinat aquesta obra, «per la tasca de normalització cultural que ha assumit i que cal dur endavant entre tots.»
Sant Celoni, un poble de la comarca catalana del Vallès Oriental, té un carrer dedicat a Eivissa. Sempre és d'agrair que el bon nom d'Eivissa traspassi els seus límits i sigui present entre la gent d'altres indrets. Més i més si, com en el cas que ens ocupa, és tota una mostra de bon gust i de sensibilitat. Voldríem, des d'aquestes línies, que la notícia no fos estrictament aquesta dedicatòria a Eivissa, sinó també, i molt especialment, l'exemple que els nostres ajuntaments, tan mancats d'imaginació, podrien seguir en la retolació dels carrers i places. No ens podem conformar amb els rètols publicitaris de plàstic que han començat a proliferar en la senyalització de les vies urbanes. Cal recórrer a possibilitats creatives que estimulin la sensibilitat per l'art i la cultura en el vianant. Si allà és la flora del Montseny, aquí podrien ser, per què no, els peixos de la nostra mar, les plantes i els ocells de les Pitiüses.