No era fàcil d'imaginar l'èxit desbordant del grup UC al cinema Cartago, quan el 12 d'agost del 85 reapareixia davant el públic d'Eivissa, després de quatre anys sense cantar a ca nostra -el dia 4 havia actuat a Formentera-. Dos mesos abans, el dia 6 de juny, una cantant de la categoria de M.ª del Mar Bonet, tot i un suport propagandístic considerable, no aconseguia omplir el Cartago. Això era un mal averany que condicionava qualsevol pronòstic prudent i realista. Tant UC com l'Institut d'Estudis Eivissencs, organitzador del recital, tenien certes reserves quant a l'acollida que aquest pogués suscitar: si s'arribaven a cobrir gastos -altrament prou elevats- ja es consideraria exitós. Però pel bé de tots les previsions foren superades amb escreix. Si en un moment donat hom veié possible omplir el cinema Cartago, la gran sorpresa va ser que fins i tot molt de públic s'hagué de quedar al carrer. L'endemà el Cartago s'hauria tornat a omplir.

En aquest darrer recital UC va posar una nova fita important en el fet cultural eivissenc. La primera va ser la d'aquell memorable recital que sota el lema Provem altra vegada ens va oferir l'estiu del 72. En aquella avinentesa es posava la primera pedra d'un futur ple d'esperances en la recuperació d'una identitat perduda. Ara, amb l'eficaç precedent de tres discos esplèndids, quedava consolidada una feina acurada i digna, i el públic eivissenc -divers en edat, divers en idees- podia renovar les seues esperances entorn a una manera molt senzilla i profunda de sentir-se eivissenc. El dia 12 d'agost UC i espectadors eren una mateixa veu. Tothom tenia molt clar que encara podíem tornar a ser. Una emoció, una alegria, un entusiasme ompliren la bullent atmosfera del cinema Cartago. Era l'expressió nacionalista més important del segle XX a Eivissa.