Diuen, i dic, que baix d'es pont vell
d'es riu de Santa Eulària, a punteta de
sol d'es dia de Sant Joan, hi neix una
herbeta que també es diu «fameliar»,
que així que és nada descompareix tot
d'una; i que aquell que té prou esma
per recollir-ne un d'es seus brotets,
abans que descomparega, posar-lo
dins una ampolla negra i tapar-la tot
d'una ben tapada, té un fameliar per
tota la vida.

Aquestes paraules, tan escaients aquesta nit i en aquest poble, varen ser escrites per en Joan Castelló Guasch, eivissenc inoblidable.

En un moment com el present, en què les nostres institucions ja es troben en la possibilitat de començar a fer feina de bon de veres per la llengua i la cultura del nostre poble, hem de lamentar la mort d'aquest gran eivissenc, que ens va deixar definitivament el passat 24 de març.

En Joan Castelló ha sét un d'aquestos eivissencs que han sabut treballar infatigablement, fins i tot en temps ben difícils per aquesta feina, perquè la flama de la nostra cultura no s'extingis.

Molts d'eivissencs començaren a llegir en la pròpia llengua a partir de textos escrits per en Joan Castelló, sobretot a través dels seus reculls de rondalles, dels quals Marià Villangómez va escriure: «... Castelló, després d'un llarg aprenentatge de la seua pròpia llengua, s'ha posat amb entusiasme a l'obra. No bastava reunir els materials; era necessari donar-los forma, narrar de nou, no de paraula sinó per escrit. Això ha fet en Castelló admirablement: plasmar aquestos contes en una obra literària, amb un llenguatge popular, viu, molt expressiu, molt eivissenc...» A més, s'ha de fer memòria d'«El Pitiuso», almanac de publicació anual que aparegué des de 1945 fins a 1979, el qual assolí una notable popularitat entre la gent d'Eivissa i Formentera. En aquesta obra mostrà una vegada més la seua integritat i honradesa en defugir la publicació de supersticions i avanços climatològics incerts que, ell ho sabia, n'haurien augmentat la popularitat i la venda.

També hem de destacar la importància de Joan Castelló Guasch com a recopilador de tradicions i costums, molts dels quals probablement seran coneguts dins d'uns anys tan sols pels seus escrits. Tractà des de temes relacionats amb la música i el cançoner fins a l'arquitectura popular eivissenca, sense deixar de banda aspectes culturals com les supersticions o la cuina de les Pitiüses. Dins d'aquesta variada producció també hem de comptar les excel·lents guies d'Eivissa i Formentera, l'específica de Formentera i la de Sant Antoni de Portmany.

«Hem d'ajuntar a tota aquesta aportació a la nostra cultura -ha dit també Marià Villangómez- el valor filològic que tenen els seus escrits: són un tresor lingüístic», «testimoni -segons el propi Joan Castelló- d'aquesta parla catalana de les illes, que mai han deixat de ser catalanes.»

L'obra de Joan Castelló Guasch transcendeix l'àmbit estricte de les Pitiüses i ha passat a ser objecte d'interès fora de les nostres illes, especialment en congressos i estudis de nivell universitari.

El seu cor eivissenc el portà a ser fundador, juntament amb n'Albert Costa Fajarnés, de la Casa d'Eivissa a Palma, que en Joan Castelló va presidir des de la mort d'aquell fins a la seua pròpia mort.

L'Institut d'Estudis Eivissencs -al qual Joan Castelló havia donat tantes vegades el seu suport participant en alguna Festa de la Nit de Sant Joan o publicant les seues rondalles a la revista EIVISSA- voldria, en aquesta nit de Sant Joan, que el record emocionat d'en Joan Castelló Guasch no es reduís simplement a això, un pur record. Cap eivissenc o formenterer de llei no s'hi podria conformar. Desitjam que la memòria d'aquest home sigui un estímul, per a tots, a seguir el seu exemple. Com? Estam segurs que aquesta pregunta ja és la primera passa. Els qui el coneguérem i tractàrem sabem que en Joan Castelló es donaria per satisfet si hagués aconseguit que cada eivissenc es preguntàs què pot fer per estimar Eivissa, es donàs una resposta sincera i actuàs en conseqüència.