Bona nit a tothom. Avui fa 16 anys que l'Institut d'Estudis Eivissencs celebrava al poble de Sant Josep la primera Festa de la Nit de Sant Joan, festa itinerant que ja ha passat per la major part dels pobles de les Pitiüses.

Aquest aniversari pot ser un bon moment per reflexionar una mica. L'Institut d'Estudis Eivissencs ha fet públic cada any un manifest relacionat amb algun tema de les nostres illes. Si repassàssim els manifestos anteriors veuríem una sèrie de temes que s'han anat repetint gairebé cada any: el medi ambient, la defensa del patrimoni, la cultura illenca i sobretot la llengua.

Avui podríem tractar altra vegada qualsevol d'ells i segur que trobariem motius de preocupació i de reflexió. S'ha avançat poc en la resolució dels problemes que a poc a poc es van convertint en crònics dins de la nostra societat: un medi ambient que es degrada de manera alarmant; cada dia tenim noticia d'un nou atemptat al ja escàs patrimoni natural de les Pitiüses. El ric patrimoni que ens han llegat els nostres avantpassats és destruït sistemàticament i sense que les autoritats responsables posin fi a aquesta destrucció; fa pocs dies tots ens sobresaltàrem amb la desaparició dels hipogeus de Can Partit i amb les notícies que ens arribaven de Formentera, on el monument megalític de Ca na Costa va caient pedra a pedra i diumenge a diumenge, davant la impassibilitat de tots.

La cultura pitiüsa és a poc a poc arraconada en benefici d'altres cultures estranyes que paulatinament alienen el poble pitiús. Ben poques coses fan en aquest camp les institucions. Una nit com avui i en un acte similar al d'aquesta nit, l'any 1974 a Sant Josep, Joan Castelló Guasch, el més important collector de les diverses manifestacions de la cultura popular, indicava la necessitat d'emprendre una recollida de materials folklòrics, abans de la seua desaparició. No s'ha fet quasi res en aquest camp, i recordem que cada vegada que enterram una persona d'edat, enterram una pàgina de la nostra història.

També podríem parlar molt sobre l'altre tema que ens manca tractar, la nostra llengua. Dels quatre punts que abans hem citat, aquest és tal vegada on s'han fet més progressos, especialment si recordam el panorama que teníem 16 anys enrera. Però no tot està fet ni podem deixar de considerar alguns aspectes encara negatius; sobretot enguany, any del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Aquesta celebració podria servir per meditar una mica sobre el futur de la nostra llengua. El català figura en els plans d'ensenyança de tots els nivells educatius, encara que el grau de compliment és molt divers i moltes de vegades no s'ha arribat als mínims que marca la llei, especialment a l'E.G.B. i pre-escolar. El Parlament Balear ha aprovat fa més de dos mesos una Llei de Normalització Lingüística que encara no hem vist publicada, però que sembla que està mancada d'assignació pressupostària.

La nostra llengua és quasi absent dels mitjans de comunicació. Ara seria un bon moment per començar una campanya que permetés l'arribada a Eivissa de TVE, l'únic canal de televisió en la nostra llengua.

Les institucions, la majoria de les quals s'han adherit al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, tenen enguany una bona ocasió per passar de la simple adhesió als fets, de manera que la nostra llengua entri definitivament en tots els àmbits de la nostra vida.

Esperam que les nostres illusions es facin realitat i l'any que ve puguem celebrar la Festa de la Nit de Sant Joan sense manifestos i amb un caràcter únicament festiu. Molts anys i bons a tothom.

Jesús, 23 de juny de 1986

COMISSIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS