Bona nit a tothom.

L'Institut d'Estudis Eivissencs amb la celebració itinerant de la Festa de la Nit de Sant Joan per tots els pobles de les nostres illes, enguany s'atura a's Cubells, un indret de llarga tradició eivissenca que conserva encara avui un entorn natural amb l'harmonia que sempre havia caracteritzat la nostra terra.

El Manifest de la Nit de Sant Joan ha estat una constant d'aquesta festa; a través seu hem intentat fer sempre una crida per esbrinar les causes que posen en perill la nostra llengua, cultura i entorn. Creim que aquests tres apartats globalitzen el conjunt de signes d'identitat que ens han caracteritzat a través dels temps com a poble.

Així, a principis dels 70 ja denunciàvem l'expansió urbanística incontrolada, el poc respecte per les formes arquitectòniques populars, l'oblit dels monuments històrico-arqueològics, la degradació i desaparició de la nostra llengua. Ara, quinze anys després, quina és la situació? La resposta és frustrant.

Enguany es celebra l'Any Internacional del Medi Ambient. Aquest hauria de ser un punt de partida decidit cap a una conscienciació i respecte per al nostre entorn. Deploram la manca de mobilització popular per exigir i reivindicar espais naturals protegits. Des del 1976, quan en una manifestació multitudinària demanàvem «Ses Salines, parc natural» no hem assistit a un clamor popular, exceptuant dignes iniciatives d'associacions de vesins, grups ecologistes i d'altres entitats per intentar frenar destrosses ecològiques a diferents punts de les nostres illes.

Tots sabem que les Pitiüses han patit en un espai molt curt de temps transformacions impensables i difícils d'assumir. Se'n ressentí també la llengua oprimida pel desprestigi i la implantació del castellà sense contemplacions. Una immigració cada vegada més nombrosa i no integrada ha aconseguit que al carrer sentim parlar més poc en eivissenc cada dia que passa i d'això en tenim culpa també nosaltres mateixos.

Enguany, però, hem de parlar també del desè aniversari de les primeres eleccions democràtiques. Després d'uns anys de fosca, aquestes eleccions portaren a la Constitució de 1978, de la qual en sortiria el nostre Estatut d'Autonomia. D'aquell moment ençà tots posàrem grans esperances en la recuperació i normalització de la nostra vida com a poble a les Illes, sense oblidar els vincles que ens uneixen a tots els altres pobles de la nostra mateixa llengua i cultura.

Passat el temps i esgotada ja una legislatura autonòmica hem de manifestar que han estat aconseguits molt pocs objectius. Ara, davant una nova etapa institucional on pareix que poca cosa canviarà, esperam així mateix la collaboració dels nous equips municipals i autonòmics en una tasca que hauria de ser comuna i primordial: la recuperació de la nostra cultura i identitat nacional. Per això manifestam i demanam:

• Atenció especial a la nostra cultura amb pressupostos adequats.
• Normalització lingüística a tots els àmbits: això implica complir i fer complir la llei aprovada pel Parlament Balear el 29 d'abril de 1986. Per tant s'ha de potenciar la preparació i reciclatge en la nostra llengua tant del professorat com de la resta del personal administratiu de les institucions públiques i privades i exigir, a més a més, el coneixement oral i escrit de la nostra llengua en les proves d'accés a aquestes administracions. Hem d'aprofitar totes les activitats i manifestacions oficials, culturals, recreatives, esportives i polítiques per fer-les en la nostra llengua. Hauria d'incentivar-se la retolació en català de comerços, transports, institucions públiques i privades. La cobertura total de TV 3 a les Pitiüses ha de ser un fet, així com també la desconnexió del programa estatal del segon canal de TVE per tenir més programació en la nostra llengua. Per altra banda, s'ha de promoure i afavorir que l'ensenyament sigui en català i dotar del material didàctic necessari les escoles i centres culturals, instituts...
• Demanar a l'església la col·laboració en la tasca normalitzadora. És un deure del clergat i dels seglars respectar els drets lingüístics i culturals dels feligresos ajudant en aquesta empresa de dignificació i autentificació del poble.
• Fomentar les publicacions: llibres, revistes, diaris, programes de ràdio, teatre, etc., en català.
• Aprofitar al màxim i potenciar les possibilitats d'acords i relacions culturals entre les comunitats d'arreu dels Països Catalans per arribar a actuacions conjuntes.
• Respecte, protecció i millora del nostre patrimoni històric, artístic, monumental, paisatgístic i de tots aquells aspectes culturals que havien configurat al llarg de segles la nostra identitat.

Però en una nit màgica com aquesta recobrem la simbologia de la foguera per al nostre poble i esperem que aquesta allunyi els mals esperits i ens preservi de les bruixes i que les seues cendres escampades pels nostres camps allunyin els insectes i afavoreixin les nostres collites.

Moltes gràcies a tota la gent d'es Cubells, que ens ha ajudat en la preparació d'una Nit de Sant Joan més, i a tots vosaltres per acompanyar-nos. Bona nit.

Es Cubells, 23 de juny de 1987 COMISSIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS