Has tengut germans, Ifac,
que triaren
           la mar
            i els seus imperis
d'escuma i salabror.

Els ports sempre oberts
acolliren
           l'embat
                    famolenc
d'una basarda antiga.

I una nova saviesa
ixqué
       alenant
               de l'estómac
ferit, asserenada i nua.

Recorda, Ifac, les tempestes hagudes,
els llamps rampant sobre el negre horitzó,
la ventada aixecant-se, de sobte, enlaire
i l'esclat d'una pluja pesada que romp
el tràfec pausat de la gent nostra,
i després va minvant fins a retrobar el pols,
aquest pols secular que governa els dies.

Altres pics no han estat els déus tan benignes
i no sempre com ara els indicis de claror
han cobert d'esperança els camps de terra humida.

Recorda, Ifac, i demanem junts
que aquesta nova pluja que ara apunta
ens esquiti a tots i anegui el pedregam
i el torni pols i el sol, després, calenti.