La nit del 12 d'abril de 1902 Mn. Alcover pronuncia una conferència al Círculo Católico d'Eivissa; Isidor Macabich assistí a l'acte i va transcriure aquestes notes:

...que Eivissa y las altres illes Balears tenen una tradició gloriosa, que no han d'oblidar; y que la tradició els ha trasmesa una llengua, y l'història els recorda l'esplendor y opulència d'ella en los segles passats; y que estam an el cas d'estimar-la amb tota l'ànima y conservar-la, y defensar-la y enaltir-la amb totes les seves forces. Y la manera més eficàs y decisiva és el fer el Diccionari, col-laborant cadascú allà ont puga en aquesta obra magna. (MACABICH, 1972, 280-281).

Així arribava la Lletra de convit de boca pròpia de Mn. Antoni Maria Alcover. I. Macabich era encara un jove seminarista que tot just rondava els vint anys. La primera resposta pública no es va fer esperar: l'any 1906 Mn. Vicent Serra i Orvay assisteix al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana per donar a conèixer la situació de la llengua catalana a Eivissa; és la primera vegada que es dóna a conèixer el parlar d'Eivissa i Formentera al món científic. Amb el títol Apreci amb què és tinguda a Eivissa la llengua pròpia. Ullada dalt dalt a algunes qüestions de gramàtica eivissenca (ACTES, 1908, 183-187).

A partir d'aquest moment Mn. Vicent Serra s'havia convertit en un col·laborador de poca son que no es cansava d'enviar fitxes a la «Calaixera» del Diccionari.

I començaren les eixides de Mn. Alcover a Eivissa i Formentera per a la recerca dels materials lexicogràfics: Una mica d'eixida filològica a Menorca i Eyvissa BDLLC, IV, (1908-1909) ps. 185-189. Dues eixides filològiques, BDLLC, XI, (1920) ps. 23-28. En aquest darrer article tracta de la visita de l'abril de 1902 i de la posterior de 1909. Una altra eixida a Eyvissa, BDLLC, XII, (1921), ps. 37-44. Els eyvissencs, BDLLC, XII, (1921-1922), ps. 49-65, conté nombrosa toponímia. Escapada filològica a Eyvissa, BDLLC, XIII (1923), ps. 27-35.

Un altre lingüista català format a les escoles de romanística alemanya investiga directament el català d'Eivissa: A. GRIERA: Notes sobre'l parlar d'Eivissa i Formentera, BDC, I (1913), ps. 26-36. El parlar d'Eivissa i Formentera, BDLLC, VII (1913), ps. 365-374. Mn. Serra i Orvay, Mn. Macabich, i Mn. Rafel Juan foren els guies durant l'estada d'una setmana de Mn. Griera; va transcriure tres mil mots a Tomàs Costa, i a Rita Escandell de Formentera més de tres-cents; aprofità per treure vint-i-cinc verbs als seminaristes. El dialecte balearic, BDCV (1917), ps. 1-33. Notes eivissenques, BDC, XVIII, (1930) ps. 139-140. Aquest article conté només la transcripció fonètica de cançons tretes de Vicent Serra i Orvay, i uns capítols de vocalisme.

MOLL, F. de Borja: La flexió verbal en els dialectes catalans, AORLL, II (1929), ps. 73-184. III (1930), ps. 73-168. IV (1931), ps. 9-104. V (1932), ps. 9-72. Contenen el producte de la recerca de les eixides de Mn. Alcover a set localitats d'Eivissa i formentera: Sant Mateu (1921), Corona (1917), Sant Jordi (1917), Jesús (1917), vila d'Eivissa (1917 i 1921), Sant Francesc Xavier de Formentera (1917).

Cal citar els materials estudiats i dibuixats per l'Arxiduc Lluís Salvador a les darreries del segle passat: Die Balearen in Word und Bild. Erster Band. Die Alten Pityusen. Leipzig, 1869. S'ha fet una traducció moderna al castellà publicada a Palma de Mallorca l'any 1982; hom ha de considerar aquesta obra com un precedent del mètode cultural representat per «Wörter und Sachen» (1909), (VENY, 1986, 132-144).

Dos historiadors eivissencs afeccionats a l'arqueologia tractaren aspectes lingüístics dins les seves obres:

J. ROMAN I CALVET: Los nombres e importancia arqueológica de las islas Pythiusas, B. 1906; dóna nombroses explicacions etimològiques referents a la toponímia pitiüsa. Arturo PEREZ CABRERO: Ibiza, Arte, Arqueología, Agricultura, Comercio, Costumbres, Historia, Industria, Topografía. Guía del turista. B. (1909). Aquesta obra conté un capítol titulat Vocabulario de las dicciones del léxico ibicenco que no tienen analogía ni semejanza con el castellano y su significación, que han servit de base a Joan Coromines per als seus reculls lexicogràfics.

Isidor Macabich, encomanat també d'aquella passió lingüística, anava escorcollant els antics documents dels arxius eivissencs, i ara i en tant, girava els ulls a aspectes de la llengua: d'una part l'interès per l'ensenyança de la llengua i de la història d'Eivissa als seus alumnes del Seminari i de l'Institut d'Ensenyament Secundari durant els anys vint i trenta; per un altre costat cada vegada s'interessava més per la literatura popular oral i així l'any 1918 apareix l'opuscle Mots de bona cristiandat, publicat per la Secció Filològica Ca Nostra, Eivissa, 1918. Abans de la Guerra Civil també s'havia ocupat de l'onomàstica, tant de la toponímia com de l'etimologia i anys més tard dels llinatges. Toponimia románica (MACABICH, 1966, I; 74-82), Etimologías (Id. ps. 83-91) i Nuestros linajes (Id. ps. 92-114).

A través de Mn. Antoni Griera dos joves estudiants alemanys s'interessaren per la llengua catalana d'Eivissa; el contacte a la nostra illa fou naturalment I. Macabich (MACABICH, 1967, IV, 328-333). Walter SPELBRINK pretenia fer un estudi de la cultura material en la línia de «Paraules i coses»; el resultat de la investigació fou la monografia escrita en alemany: Die Mittelmeerinseln Eivissa und Formentera. Eine kulturgeschichfliche und lexicographische Darstellung. BDC, XXIV (1936), 183-281. BDC, XXV, (1937), 1-147.

L'altre estudiós alemany era Hans Jacob NOEGGERATH, que morí ben jove a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) on residia, l'any 1935; el seu interès era sobretot la llengua, però ben aviat s'ocupà de la literatura oral: romanços, gloses, rondalles, etc. Dominava amb perfecció la llengua catalana i el seu record encara és ben present entre els qui el conegueren; popularment era En Jaume Pagès. La seva obra fou publicada amb el títol Balearische Volkmärchen aus Ibiza, a «Atlantis» (1935), 3, ps. 161-162. Part dels seus materials fou publicada a Mèxic per J. ROURE-TORRENT: Contes d'Eivissa, amb un pròleg de Josep Carner. (Mèxic, Talleres gráficos «Editorial Intercontinental» 1948. 110 pàgines).

Entre el silenci dels anys immediats a la guerra civil dues veus testimonials mantendran el caliu de l'estudi de la llengua: Joan Castelló Guasch i Isidor Macabich; el primer, resident a Mallorca en condició d'exili, a partir de 1946 començarà a publicar l'almanac «El Pitiuso», que aparegué anualment fins l'any 1979; «El Pitiuso» ha estat durant tots aquests anys l'única oportunitat que han tengut els eivissencs de llegir en català un gènere de literatura popular tan important com són les rondalles, obres que més tard foren publicades dins llibres. Val a dir que des d'«El Pitiuso» Joan Castelló cada any venia reivindicant que s'ensenyàs la llengua catalana a les escoles d'Eivissa.

I. Macabich, que ja treballava a Diario de Ibiza abans de la guerra civil, ara signarà uns articles d'aclariments i curiositats lingüístiques, dins un espai anomenat «De la Tierra» (MACABICH, 1967, VI, 349-428). Els records de les eixides de Mn. Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Coromines, donen resposta als nombrosos dubtes filològics que els lectors dels articles de Macabich plantegen.

Marià Villangómez i Llobet l'any 1944 treu un article sobre l'eivissenc a les pàgines de la revista «Ibiza» (juny, 1944) «La lengua hablada en las islas de Ibiza y Formentera», article que conté una breu descripció de l'eivissenc.

La dècada dels cinquanta compta amb destacades aportacions lingüístiques, a més del Llibre d'Eivissa (1957) de Marià Villangómez. Aina MOLL inicià la recerca de materials per a la seva tesi doctoral damunt el dialecte eivissenc; l'obra no ha estat continuada i només es publicà part del seu estudi referent a la flexió nominal: Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco, RFE, LXI (1957), 341-371. Joan VENY I CLAR: Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes, REF, LXII (1960), 117-202; fa un estudi comparat dels elements lèxics dialectals, aplicant la teoria de les àrees de Bartoli, i assenyala tota una sèrie de trets importants de l'eivissenc.

I encara tenim un altre estudi de M. Villangómez: Algunas observaciones sobre el habla de nuestra isla, «Ibiza», núm. 3 (1956), ps. 1-3.

Els anys seixanta tenen com a fita més significativa la publicació de la Historia de Ibiza d'I. Macabich (1966-1967) en quatre volums. Recull tota l'obra anterior, molt dispersa i sense índex, però resulta d'interès i de consulta obligatòria per a qualsevol estudi referit a les Pitiüses. D'aquesta obra, a més dels treballs esmentats de Macabich, des d'un punt de vista lingüístic cal assenyalar les Notas costumbristas (IV, 278-304) que tracten del naixement, les comares, defuncions, festeig i casament, encerrades, matances, carnestoltes, supersticions, etc. sense oblidar tots aquells articles referents a la literatura popular i tradicional, cançons i romanços (IV, 147-220 i 473-481) i encara el refranyer (IV, 429-472). Cal assenyalar també la tesi de llicenciatura de Joan MARÍ TUR Terminologia Marina de Ibiza, Barcelona (1966), traduïda al català i publicada l'any 1991.

La següent dècada s'estrena amb tots uns aires nous que ben aviat donaran el seu fruit; a més de nombroses i importants publicacions, s'inicia tota una tasca d'organització i d'infrastructura cultural que aglutinarà tots els homes i dones engrescats en la tasca del redreçament cultural de les Pitiüses. El primer fet significatiu és la nova etapa de l'Institut d'Estudis Eivissencs, ara totalment catalanitzat, des del nom de la institució als títols de les revistes i publicacions; emprèn iniciatives com són ara les classes de català impartides per Marià Villangómez, la publicació de la revista «Eivissa» 3a època, la convocatòria dels Premis de la Nit de Sant Joan, la publicació de dues col·leccions de llibres, Illes Pitiüses d'història, i Nit de Sant Joan de temes de divulgació tan variats com les ciències naturals, la història, passant per la cultura popular: cançons, endevinetes, refranys; i encara el premi Baladre que ha donat a conèixer joves escriptors de les Pitiüses. No podem deixar d'esmentar l'obra de VILLANGÓMEZ Curs d'iniciació a la llengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques i formentereres (1972); es tracta de la primera gramàtica per aprendre la nostra llengua escrita a les Pitiüses.

L'any 1975 Joan VENY publica Aproximació a l'estudi del dialecte eivissenc, «Randa», núm. 5, (1-75). És el treball més complet que s'ha publicat fins ara, referit a l'eivissenc; per a aquest article l'autor es basà en les dades de l'ALDC, els qüestionaris del qual passà el propi autor a Eivissa.

L'any 1977 apareix el setmanari d'informació general «UC», que també inclogué una secció de «Notes de Llenguatge», amb col·laboradors com Marc Arabí, pseudònim de Marià Villangómez. Tot seguit oferim un buidat dels articles de Villangómez:

• Sobre el mot que serveix de títol a aquesta publicació núm. 1, p. 32.
• Les platges d'Eivissa, núm. 2, p. 34.
• Article literari i article baleàric, núm. 3, p. 32.
• Formentera, núm. 5, p. 33.
• Mots primitius i derivats, núm. 6, p. 33.
• Sobre alguns cognoms de les Pitiüses, núm. 7, p. 33.
• Paraules oblidades, núm. 9, p. 35.
• Mapes i topònims: Ses Salines, núm. 11, p. 32.
• Sobre Cap Nunó i dos noms més, núm. 13, p. 34.
• Sobre l'accent, núm. 14, p. 32.
• Gentilicis de les Pitiüses, núm. 15, p. 32.
• Ciutat, venda i vénda, núm. 17-18, p. 58.
• Els gentilicis de les Pitiüses, núm. 19, p. 33.
• Alguns sinònims del verb adonar-se, núm. 20, p. 33.
• Els diftongs i la mètrica catalana, núm. 21, p. 31.
• Doncs, do, idò, perquè, puix, núm. 22, p. 34.
• Aquesta vegada en eivissenc, núm. 24, p. 36.
• ¿Heu sét valtros es que heu comprat ses tomates?, núm. 25, p. 36.
• ¿Com podria ser una llengua literària a les Pitiüses?, núm. 26, p. 35.
• La bisectriu passa pel vèrtex de l'angle i el diàmetre pel centre del cercle, núm. 27, p. 33.
• Noms de lloc no catalans, núm. 28, p. 37.
• Els pronoms personals febles proclítics i la llengua literària eivissenca, núm. 29, p. 35.

Aquesta revista porta articles referents a la llengua signats per altres autors com són ara Josep MARÍ, Enric RIBAS, Aina MOLL i Jaume CORBERA I POU.

Els darrers anys vénen marcats per la presència d'un grup de joves universitaris que van publicant articles referents a diversos aspectes de la llengua catalana, articles apareguts sobretot a les revistes «Eivissa», 3a època, «Quadern» i a «La Paraula». Marià TORRES tractà l'anomenada vocal neutra en la seva tesi de llicenciatura Aspectes sociolingüístics de la cançó popular i tradicional eivissenca: la vocal neutra, Barcelona, 1980 (inèdita), i ha publicat diversos treballs damunt el vocalisme eivissenc i la toponímia: Aspectes del vocalisme tònic, «Eivissa», núm. 14 (1983) ps. 22-23. Algunes variants del parlar d'Eivissa i Formentera, «Quadern», núm. 4/5 (1984) ps. 6-8. Aportació a la toponímia de les Pitiüses: es Broll de Buscastell i es Pla de Portmany, «Eivissa», núm. 17/18 (1987) ps. 22-27. Bernat JOAN I MARI s'ocupa de la sociolingüística i cal destacar el llibre Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l'illa d'Eivissa, Palma de Mallorca, 1984. Felip CIRER I COSTA ha publicat un interessant article sobre antroponímia: Els noms de família a un poble d'Eivissa: Sant Mateu d'Aubarca, Miscel. MOREU-REY, II, 1988, ps. 41-52. Enric RIBAS ha estudiat aspectes de la història de la llengua: Notes sobre el parlar mossarabic d'Eivissa, «Eivissa» (1981), núm. 11, ps. 42-43; i també la lexicografia: Sabíeu que...? Paraules d'Eivissa i Formentera, «Eivissa», 1986.

S'ha d'esmentar la tesi doctoral del professor Joan MIRALLES: Un llibre de cort mallorquí del segle XIV, en 2 vols. Palma de Mallorca, 1983, que aporta dades importants per a la història de la llengua catalana a les illes, amb moltes referències a l'eivissenc.

MAX WHEELER ha estudiat amb atenció les analogies del paradigma verbal balear al XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques: Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia verbal balear, (Actes, 1985, II, ps. 557-566).

Tanca aquest recull bibliogràfic la important aportació que ve fent Cosme AGUILÓ en el camp de la toponímia de les Pitiüses: Sobre els mots «Estell»»; «Espalmador» en la toponímia de Cabrera, S.O.B.I. 1985. Primera aproximació a la Toponímia d'Es Vedrà i Es Vedranell, «Estudis Baleàrics», 20 (Palma, 1986). Mapa toponímic dels illots de les Pitiüses, 2 làm. 100 x 70 (Inca, 1989). Quatre topònims de les Balears, S.O.B.I. 36, juny 1989, 78-80. Mostra toponímica del litoral de les Pitiüses (I); «El Mirall», 25 (Palma, 1989), Id., Id., (II) 26, 1989. Una nova via d'escalada cap a l'etimologia d'Es Vedrà, S.O.B.I., XLII. Desembre 1990, 76-86.

Les darreres aportacions a la filologia pitiüsa són els llibres d'Enric RIBAS: Aportació Pitiüsa al DCVB (Eivissa, 1991) i Noms de lloc (Eivissa, 1992). Tancam aquest treball amb la Tesi Doctoral de Marià TORRES: «Reals Ordinacions de la Universitat d'Eivissa» (1663). Introducció, Estudi lingüístic i transcripció; un estudi de la llengua catalana a Eivissa al segle XVII, tot comparant-la amb la situació actual.