(A Pius Tur Mayans)

Des de sempre
veig a l'horitzó l'illa
que sembla com un navili gegant
ancorat amb una immobilitat eterna.
A banda i banda del freu
que la separa d'Eivissa
es forma una rada
que resguarda les barquetes dels vents.
Aquest mar pitiús,
esmaltat de puntes, illots i esculls,
es queda a redós de Formentera.
Les ones van i vénen,
rompen i s'encrespen a les roques.
Un vol de gavines
porta un missatge de fraternitat
amb la profusió de notes
que entona la cançó del mar.
Beethoven haguera escoltat
la simfonia d'una ventolina
als boscos de la Mola.
Mozart s'hauria extasiat
davant la placidesa dels estanys
per articular
les límpides cadències d'una sonata.
Un motet de Palestrina
suscità un dia
les esglésies de Sant Francesc, el Pilar
i Sant Ferran.
Les aspes dels molins
mouen el motor d'una vida oberta a l'infinit.
El llampec dels fars avisa
i il·lumina el pas dels vaixells.
Formentera és l'harmonia del cosmos,
és encara el paradís, la síntesi del tot.
El músic, el pintor i el poeta hi tenen el bressol,
hi munta l'altar el sacerdot
al lloc del camperol i del mariner.
Quan el sol s'apaga
un mantell d'estrelles
conjura aquesta terra i aquest mar.

(9 juliol 1992)