S'Illa de Casteví està situada al sudoest de l'illa de s'Espalmador (Formentera), de la qual la separa un braç de mar d'uns 450 metres. És una illa petita, gairebé una roca, d'uns 200 metres d'amplària per la meitat de llargària. La seva altura deu ser d'uns 4 metres.

Sobre el seu nom peculiar, els mariners de les Pitiüses expliquen una curiosa etimologia popular, segons la qual la denominació hauria sorgit d'un suposat antic costum dels navegants que des de Formentera es dirigien cap as Freus i que en passar per davant aquesta illeta "obrien el vi"! Aquesta explicació del poble, com tantes altres, relaciona la similitud fonètica del topònim amb una frase més o menys homòfona, en aquest cas gasta vi, o sigui "beu vi". La interpretació popular deu ser força antiga, quan constatam que en els segles XVII i XVIII ja apareixen les grafies Gastaví, Gastavi, Gastabí i Gastabi. Però la pronúncia, almenys en l'actualitat, és sempre [kastəví], amb la primera vocal tensa i una [ə] neutra pretònica, que ens arriba transcrita com a "a" per influència de l'etimologia popular.

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae¹ (d'on he extret aquelles variants), presta una excessiva atenció a aquestes explicacions dels mariners. M'estranya bastant que el mestre no hagi defugit els cants de sirena de l'etimologia popular, tot i que s'ha de dir que són sovint ben temptadors. Es clar que sobre aquesta illa no hi ha pous ni cocons d'aigua dolça i, almenys teòricament, qualque mariner entabanat s'hi podria morir de set, cosa que tanmateix no passaria per poc que sabés nedar. Crec que l'explicació és un poc ingènua. A més a més quasi totes les illes des Freus (i moltes altres més) es troben en les mateixes condicions que aquesta.

Per a donar una resposta plenament satisfactòria ens manca (com quasi sempre que parlam de noms costaners) el suport de la documentació. L'etimologia que proposaré és només una hipòtesi. Així i tot pens que té unes certes possibilitats de transitar per vies condretes.

Som de parer que el nom d'aquesta illa pot esser d'origen antroponímic. Podria tractar-se d'una forma evolucionada del cognom Castellví. Intentem reconstruir els viaranys de la seva possible evolució.

L'articulació tensa de la primera vocal podria esser deguda a l'intent de donar transparència a un mot que havia esdevingut opac, després de la desaparició de la persona que el portava com a cognom. Cal tenir present que no és un llinatge propi de les Pitiüses. Els parlants haurien propiciat el pas de *[kəstəví] a [kastəví] en

associar-hi les paraules casta i vi, que alguns haurien transformat en gasta vi, o tal vegada el cas (casa des) que introdueix tants de topònims eivisencs. Joan Veny² ens féu observar el mateix canvi en mots com [karnəvál] "carnaval", [salpás] "salpàs", [sandəmá] "l'endemà". De la mateixa manera a Santanyí el nom de la ciutat murciana de Cartagena es pronuncia sovint [k,artəʒénə] i no [k,ərtəʒénə]. El cognom mallorquí Campins [kəmpíns] ha passat a esser [k,ampíns] en un nom de lloc santanyiner. Una velleta que vaig entrevistar, fa anys, as Llombards deia sempre [terragónə] per Tarragona. Els emigrants mallorquins menys il·lustrats canviaven el nom de la capital de l'Uruguai per un Montifideu més entenedor. I a Artà l'antic topònim *es Caló des Camps va passar a *(es) [kəloskáns] i després a [kaloscáns]. Els usuaris degueren arribar a interpretar-lo com si fos *Ca los Cans (a Mallorca, ambdós plurals, camps i cans, tenen la mateixa realització fonètica). (Crec que molts de parlants actuals més tost relacionarien el Caloscamps d'avui amb els "cans" i no amb els conradissos³). Cal assenyalar encara que l'evolució de Castellví pogué veure's afectada per una pronúncia ieista *[kəsteiví], produïda al marge de la iodització dels coneguts grups llatins, com en el cas de Vallgornera > [vaigoɾnérə].

A Eivissa hi va haver un governador anomenat així que d'alguna manera està involucrat en afers referents a s'Espalmador. Efectivament, el 1625 el rei escriu al governador d'Eivissa Joan de Castellví, el qual l'havia informat dels danys que se seguien perquè no hi havia cap torre al port de s'Espalmador que impedís l'entrada de naus enemigues⁴. No és possible -em deman- que aquest governador hagués recalat en aquesta illeta per algun motiu? Les visites oficials a llocs de la ruralia sempre han estat impactants i propícies per a generar noms de lloc (Cf. es Mollet del Rei, a Llucmajor).

Observem finalment com el llinatge Taltavull, en la toponímia eivissenca, ha estat deformat en Taltavuit (es Pont d'en Taltavuit) per etimologia popular⁵.

Santanyí, 30 de gener de 1993