Biografies Literatura Cultura
Mestre Josep M. Llompart
Jean Serra ↗ .
Llorenç Riber, 18
El vaig conèixer, primer, a través de la seva literatura, la millor manera de conèixer un escriptor. Llegia els seus treballs a la premsa de la terra i em creixia, endins, el fervor per una pàtria deslliurada del dogal opressor. Eren articles, pròlegs, poemes on traspuntava l'amor a la llengua, la fidelitat a un poble, el compromís amb la Història. Ell va escriure, d'un altre mestre de noble i profunda actitud cívica, mots que també li escauen amb justícia.
Bescanviàrem unes cartes, tot albirant uns temps més clars, reconeixent-nos companys de travessia, passatgers d'un vaixell rumb al futur.
L'illa germana se'm va fer acollidora a partir d'una vetllada de memòria inesborrable. Era al número 18 del carrer de Llorenç Riber, un poeta de l'Escola. L'adolescent de casa bona havia superat la tradició per la via de la modernitat més absoluta, tostemps recolzat per una muller de porcellana. Hi eren presents, aquell vespre, un jove poeta d'inquietuds ciutadanes i el poeta de Burjassot amb la seva dona pacient i comprensiva.
Vaixell xinès
Feia fred, molt de fred. Un fred que pelava, d'aquells d'abans de la guerra, descendia de la serra nevada...
Per carrers de Ciutat caminàvem l'un vora l'altre. Elles ens acompanyaven. L'alt poeta guiava els passos per una ciutat nocturna on havia nascut abans d'una guerra.
Ens volgueren obsequiar, de pura gentilesa. I si vàrem acceptar va ser per sentir-nos una altra vegada prop de qui és exemple civil i model literari... Ja a l'interior del restaurant/teatre i asseguts sense protocols, com la fraternitat de l'ànima dicta, la conversa, a quatre veus, aprofundia en la vida i en la joia. La literatura era no una pugna, sinó la salsa que fa saboroses les menges. I si destorbava, per sobrera, la música ambiental, cap martell impedia, en canvi, l'audició d'una més pregona melodia.
A fora, el fred de la serra nevada; a dins, l'escalfor de l'amistat... Lúdic vaixell xinès, a l'hora de les postres, culminava de llum acolorida i simbòlica, el meu acostament cap a un mestre.