Passen els dies de gener...
Matinades xopes
amb un sol emperesit
que no pot desentendre's de la boira
per il·luminar el dia.

Una calmúrria
sobre els camps erms
deixa com inerta la terra.

Dormen els arbres del bosc
que han tapat la seua ufana
amb el baf de la rosada.

Dins aquesta quietud hivernal,
envoltat de penombres,
arriba el febrer amb cantarella:
Si la Candelera plora
l'hivern ja és fora;
si la Candelera riu
ja ve l'estiu.

Un desig bo neix tot d'una
que, aquí i allà, esbadella la flor de l'ametller.

Els dies brillen
amb iridiscències de nacre.
Hi ha una festa de planes i fondals.
S'allarga la tarda amb el carisma del sol
que a la seua posta
busca ara la presència dels ametllers florits.

A Cati Costa, des Pujol Blanc de Santa Agnès.