La Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs acordà concedir la Menció d'Honor Sant Jordi 1993 al Sr. Cristòfol Guerau de Arellano i al Taller d'Estudis de l'Habitat Pitiús (TEHP).

El Sr. Guerau de Arellano, a part de la seua dedicació docent, ha estat membre de la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs i director de la revista Eivissa. És autor de diversos estudis sobre aspectes diversos de la Història Natural de les Pitiüses, i la seua actitud cívica és un exemple per a la nostra comunitat.

El TEHP, creat el 1984 per Philippe Rottier i una colla de gent, té com a objectiu l'estudi i conservació de la casa pagesa, de l'hàbitat pitiús, entenent per hàbitat les relacions en harmonia entre l'home i la natura. Diverses publicacions i propostes avalen la seua trajectòria.

A l'Assemblea General de Socis de gener del 1989, es proposà instituir unes mencions honorífiques que fossin públic reconeixement de la feina que han realitzat i realitzen determinades persones i institucions en favor de la nostra llengua i cultura. D'acord amb aquesta proposta, la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs creà les Mencions d'Honor Sant Jordi que aquest any, 1993, arriben a la cinquena edició.

La Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs, en reunió celebrada el dia 26 de març del 1993, prèvia presentació dels candidats i l'oportuna deliberació, va decidir concedir la MENCIÓ D'HONOR SANT JORDI 1993 al Sr. CRISTÒFOL GUERAU DE ARELLANO I TUR i al TALLER D'ESTUDIS DE L'HABITAT PITIÚS (TEHP).

Pel que fa als mèrits considerats a l'hora de concedir el premi, la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs vol fer constar els següents: El Sr. Cristòfol Guerau de Arellano, casat i amb tres fills, va néixer a Ciutat de Mallorca el 5 de juny de 1942. Estudià el batxillerat a l'Institut Santa Maria d'Eivissa. Llicenciat en Biologia per la Universitat Central de Barcelona, aviat començà a exercir a Eivissa com a professor de Ciències Naturals al mateix institut on havia estat alumne. En aquest mateix centre el podem trobar avui dia, ja com a catedràtic. Actualment és Cap del Seminari de Ciències Naturals i durant el període 1979-80 exercí la Caporalia d'Estudis i en el 1982-83, la Direcció de l'esmentat Institut. S'han de mencionar també els dos cursos passats al Centre de Professors, com a Professor de recolzament a l'àrea de Ciències.

Pel que fa a la seua activitat en el si de l'Institut d'Estudis Eivissencs, és ben coneguda de tots la trajectòria d'en Cristòfol Guerau de Arellano. Ja membre de la Comissió Executiva els anys de la represa de l'Institut (1970-78), ha anat combinant les tasques d'impuls a les feines successives de l'Institut amb la direcció compartida de la revista Eivissa. A la tercera època, des del número 1 fins al 6, el trobam com a co-director; després com a membre del Consell de Redacció i, sempre, com a col·laborador constant. I el mateix podem dir d'El Pitiús. A la seua llarga i fruitosa tasca docent, hi hem d'afegir l'activitat investigadora i de publicació dels seus estudis. La biografia és extensa i, sense voler ser exhaustius, esmentarem els llibres Aportació inicial al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera, els seus articles a la revista Eivissa, dels quals podríem destacar "Ses Salines d'Eivissa i Formentera", "L'aprofitament a Eivissa de la pita i l'espart", "El carro de baranes"; les seves col·laboracions a El Pitiús, com, per exemple, "La figuera a Eivissa" i "El garrover a Eivissa" i altres col·laboracions a diversos diaris i revistes especialitzades.

El desembre del 1984, neix el TEHP (Taller d'Estudis de l'Hàbitat Pitiús). Philippe Rotthier, home fascinat per la nostra arquitectura rural, i una colla de gent formaren un grup per a l'estudi i conservació de la casa pagesa, de l'hàbitat pitiús, entenent per hàbitat les relacions en harmonia entre l'home i la natura. La seua presentació tingué lloc el 15 de març del 1985, amb motiu de les Festes de Sant Josep, al cinema Jardín. L'any següent, per les mateixes dates, presentava la Mostra de l'hàbitat rural eivissenc a l'Ajuntament de Sant Josep. L'any 1987 participa en unes Trobades de Tardor sota el lema "Quin passat per a quin futur?" on es discutiren els orígens de la casa eivissenca i la seua habitabilitat actual i on el TEHP va oferir solucions alternatives i racionals als problemes que suscita el desenvolupament turístic massiu i desequilibrat. L'any 1990 es va presentar a Brussel·les, juntament amb la Fondation pour l'Architecture, l'exposició Raoul Hausmann: Arquitecte. Eivissa 1933-36. El mateix any 1990 va col·laborar en l'exposició Cases a l'illa d'Eivissa. Philippe Rotthier. L'any 1991, juntament amb l'Institut d'Estudis Baleàrics, va coeditar el llibre Dos casaments d'Eivissa. Can Nadal i Can Guimó. El 1992 es va presentar la traducció del llibre Eivissa. El palau pagès. Des del 1987 fins ara ha publicat, cada any, un Quadern del TEHP, que és un recull de les activitats desenvolupades i estudis sobre la filosofia del grup. L'any 1991 el grup ecologista GEN li atorgà el Premi Savina "per la seua tasca de difusió, estudi i defensa de l'arquitectura rural eivissenca". Actualment, entre altres activitats, té prevista l'exposició Arquitectura Tradicional Eivissenca, a l'Auditorium de Sant Antoni de Portmany.

Entre els objectius del TEHP creim que cal destacar:

• La salvaguarda i protecció de l'hàbitat de les Pitiüses.
• La promoció d'activitats dirigides a protegir, conservar i promoure tot allò que pugui representar una tradició del nostre hàbitat pitiús.
• La realització d'estudis, mesures, inventaris, gràfics del que puguin ser exemples de cases autèntiques, creant tota mena d'arxius.
• Estudis biogràfics, tècnics o de qualsevol classe sobre antropologia de la casa.
• Promoure i donar a conèixer els estudis i conclusions que puguin esdevenir. [^1] [^2]