A Francesc Riera i la seva família, que em revelaren l'Eivissa estimable

EL VIATGE

Fugia del silenci aferrissat
que en el si de la vall aletejava
entre pits plens de boires i horabaixes
sense niu ni hemorràgies ni fulgor.
El somni em precedí, va fer tirany
com un crit dins del mar, sols una estela
que menava les passes del desig
cap al broll del misteri més remot:
la negrura inconcreta de la nit
entre milers d'estrelles que brunzien
sobre el quadre del cel i de l'onatge.

Cercava la innocència primitiva,
aquell primer somriure, aquell ressò
d'una besada antiga contra el món.
Volia recollir el plany del vent
baldat contra el vaixell que navegava
sens petges i a les fosques, com un cor
palpant una paret amb les mans brutes.

L'alba em desembarcà sense cap cendra
davant l'escut marró que aquella història
refeia damunt segles plens d'oblit.
Perquè algú va parlar contra el silenci:
contava l'empedrat d'una llegenda
resseca de no ploure i no plorar,
i el sol cremava com l'alè d'un forn
a cel obert dins tombes saquejades
-ossos i joies, ombres adormidescontra una vella història que s'esborra.

DALT VILA

Remunta la ciutat el fantasma d'un somni,
però el condol roman al clos de la murada,
on descansa la veu d'un ahir que agonitza:
la vida contra el mal, marès contra el pillatge,
quan rodava la mar un càstig de la història.

Ja cap rosa als carrers: sols passes adormides
entre badalls del sol i parets dessagnades,
oratge desmembrat d'espases que s'aixequen
i tallen el perfum d'avenc i pedra viva.

Cos a cos, la ciutat i el puny que guarda un calze
llagat d'escuts malalts al niu de la muntanya.

LES MURADES

La pedra roman encara
com un himen que vigila
el son etern de la història:
la paraula que recorda
el ressò d'una llegenda
i encén el rostre ja mut
d'aquesta terra malalta;
la paraula ara adormida
entre els llavis d'unes pedres
plenes d'udols i laments
pel que foren i no són,
sense cap cisell que excavi
el pergamí del seu somni.
Ara cordes de futur
fermen el cor palpitant
que aixecaren altres braços
contra el sabre i el punyal.

Però el grunzir d'una altra alba
alça el vol d'una gavina
des del cim d'aquella història
cap al pany de mar endins
amb una clau i un missatge.