L'Horta de Jesús

Quan passava pel camí sempre em fixava en la casa pintada de groc que semblava un oratori. Un dia em digueren que s'hi havia refugiat un capellà i que pogué escapar-se de les mans dels perseguidors sortint per una finestra. Es tractava d'una de tantes cases que es dispersen per la gran esplanada que comprèn des de lses feixes, banda i banda de la sèquia Llevanera, fins als terrenys de secà a l'indret de la Creu dels Magres. A la finca dels Porxos, dins aquest ample recinte, sí que anys passats hi hagué un oratori que havien obert al culte molt abans, segons pareix, del que es donà darrerament. Durant l'hivern, a penes podies evitar els camins fangosos per tota aquesta zona baixa. Eren pocs els camins empedrats.

Els molins de treure aigua alçaven la roda d'antenes i donaven el to a la terra de regadiu. Amb tot, encara funcionaven les sènies mogudes per un animal de feina que havia de fer diverses tandes per omplir el safareig. Aquella aigua clara, reposada, del safareig ple, accentuava més i més la contrada de l'horta. Els conreus eren semblants per tot el pla amb les diferències, emperò, que l'extensió de la hisenda permetia. Trobaves cria de vedells a ses Camarones, hortalisses de tota mena a can Mosca, camps d'ametllers a la torre dels Xebel·lins. Els arbres fruiters i el reïm abundaven a cas Rimbaus i a ses Torres, les collites de blat a cal Doctor Martí.

Algunes cases tenien senyes ben característiques per identificar-les: Uns pins de jardí assenyalaven la finca de sa Figuera Dindi. Una estàtua com una ninfa, tal volta Dione, procedent de la proa d'una embarcació, decorava el porxet d'una de les cases vora el camí de ses Feixes. Moltes famílies venien de diferents punts de l'illa, però n'hi havia amb un fort assenytament allí: Ca n'Espatleta, ca na Frare, can Bernat, ca's Sord Rafalet...

Eren freqüents les visites a l'església que presidia l'Horta per veure el bell retaule del temps dels franciscans i dominics o per resar davant la Mare de Déu... Macabich escriurà en els goigs que dedicà a la Mare de Déu de Jesús:

Cinc segles fa que sou reina
d'aquesta plana florida...