Característiques tècniques i toponímiques

Des de la més remota antiguitat el poder, amb el que suposa de control i/o domini del territori, ha necessitat la cartografia i se n'ha servit. Així, volem explicar les elementals raons que han obligat el Govern Balear, a través de la Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori, a finançar l'aixecament d'un mapa topogràfic a escala 1:5.000 per a la totalitat de l'arxipèlag balear. La realització d'aquest mapa, en el cas de les Pitiüses, ha estat a càrrec exclusivament de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), organisme dependent de la Generalitat que compta amb tecnologia capdavantera per a la seva elaboració. En canvi, per a l'obtenció de la informació toponímica i a causa de les seves peculiaritats, l'ICC delegà la tasca en el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears que, a la vegada i per a l'àmbit de l'illa d'Eivissa, sol·licità l'ajuda de l'Institut d'Estudis Eivissencs, el qual facilità l'equip de persones encarregat del recull.

Característiques tècniques

El mapa topogràfic a escala 1:5.000 de les Pitiüses es compon d'un total de 131 fulls, dels quals 100 corresponen a l'illa d'Eivissa i els 31 restants, a la de Formentera. La divisió del territori representat es fa a partir dels fulls a escala 1:50.000, de manera que de cada full s'obtenen 64 fulls a escala 1:5.000. Els fulls de referència a escala 1:50.000 corresponen als números 772, 773, 798, 799 i 824 per a Eivissa; i els 824, 825, 849 i 850 per a Formentera. Cada full a escala 1:5.000 representa una superfície que sobrepassa lleugerament els 8 km², producte aproximat d'uns 4 km de longitud per 2 km de latitud. L'altimetria queda reflectida mitjançant corbes de nivell amb una equidistància de 5 m i amb corbes mestres cada 25 m amb les corresponents indicacions de les cotes d'altitud. La projecció i el sistema de coordenades emprats són els de la U.T.M.; l'el·lipsoide de referència, l'internacional o de Hayford (1924); i el datum, el de Postdam. La planimetria ofereix acurada informació sobre la xarxa hidrogràfica, la ubicació del poblament i tota classe d'infrastructures, les comunicacions (amb indicació de les fites quilomètriques), la distribució de la vegetació i dels conreus, la divisió administrativa per municipis i l'emplaçament dels senyals lluminosos litorals per a la navegació marítima. La restitució fotogramètrica s'ha fet a partir de fotografia aèria obtinguda en vols realitzats l'octubre del 1988, data que, per tant, fixa el límit de l'actualització planimètrica.

El tractament informàtic de les dades obtingudes a través d'un sistema d'informació geogràfica dóna múltiples possibilitats a l'hora d'explotar la informació. Finalment, la utilització dels colors, que arrodoneix el valor pràctic del mapa, juntament amb la precisió planimètrica i la gran escala, donen com a resultat una cartografia d'alta qualitat, el que ens situa no sols davant el més recent, sinó també el millor mapa fins ara aixecat de les Pitiüses.

La toponímia

Al conjunt de la informació altimètrica i planimètrica abans descrita s'afegeix, a més, el sostre relatiu a la toponímia, perquè, sense ell, no debades es diu que un mapa és mut. El recull toponímic per vestir el mapa topogràfic de les Pitiüses es realitzà durant el període 1991-1992 i aconseguí reunir a partir del treball de camp i l'enquesta oral un total de 8.062 topònims, 6.979 pertanyents a l'illa d'Eivissa i 1.083 a la de Formentera; els corresponen unes densitats de 12,9 i 13,2 topònims/km² respectivament, i resulta una mitjana de 12,9 topònims/km² pel conjunt pitiús. No obstant això, cal advertir que no apareix la totalitat d'aquesta toponímia plasmada sobre el mapa; pel seu caràcter topogràfic, els noms de lloc són objecte d'una selecció i una composició que no sempre permeten la reproducció exhaustiva, ja que aquesta pot suposar el detriment de la resta de les capes d'informació ja referides. Malgrat tot, es tracta sens dubte del major recull toponímic realitzat fins a hores d'ara tant per al conjunt de les Pitiüses com per a cada una de les illes considerades individualment. Això implica una important passa de cara al salvament d'una significativa part de la toponímia pitiüsa i, en definitiva, del nostre patrimoni cultural, que ha de facilitar la tasca -urgentíssima, per altra banda- d'aquells que, com Enric Ribes, ja han començat a recollir exhaustivament els noms d'indrets concrets del territori. Per a la grafia dels noms de lloc, s'han seguit els criteris establerts al Decret 36/1988 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, completats pels de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, sobre el manteniment de l'article salat, l'ús de majúscules i minúscules i la forma oficial dels topònims, entre altres. El resultat és un mapa que, per totes aquestes qualitats que hem anat desgranant, esdevé una eina molt útil per a tots, professionals i investigadors, administracions municipals i autonòmiques, que des de qualsevol òptica necessitin acudir a un suport cartogràfic, la disponibilitat del qual ens situa en una posició privilegiada dins el panorama cartogràfic arreu de l'Estat Espanyol.

(Dept. de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears)