L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el mes de desembre de l'any passat va retre homenatge a Marià Villangómez amb motiu del seu 80è aniversari. Hi col·laboraren diverses institucions, entre d'elles l'Institut d'Estudis Eivissencs i la revista EIVISSA. Els diversos articles que publicam en aquest número sobre l'obra de Villangómez volen ser l'homenatge al nostre escriptor i també conseller de redacció de la revista. Els múltiples actes varen ser coordinats per Xavier Abraham. L'acte central es va celebrar el dia 11 a l'Auditori de Cas Serres amb una lectura poètica amb la participació de poetes d'Eivissa, Mallorca, Menorca, València i Catalunya. Al final de l'acte i en representació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Vice-president per a les illes, Ponç Pons, pronunciava el parlament que tot seguit transcrivim.

Senyores i senyors, amics, amigues, autoritats... avui, eivissencs tots:

Com deia, ple de raó, Sant Efrem el sirià: "Un bon discurs, és argent, però el silenci és or pur", i després d'escoltar els versos de tots aquests companys meus en homenatge al poeta, Poeta amb majúscula, Marià Villangómez, m'agradaria callar i no haver de tancar un acte com aquest que és intancable, perquè avui la poesia s'ha encarnat en l'obra i la figura d'un gran home singular, modèlic, humaníssim, i ha posseït solidària (qui pot tancar la poesia?) l'ànima d'Eivissa. No l'Eivissa dels famosos, ni la jet set ni de tant de turisme esvalorat, sinó l'Eivissa del poble, la familiar, la que pensa, viu i parla encara en lo pus bell catalanesc del món, l'Eivissa que no ha perdut,

no vol perdre, les lul·lianes arrels de la seva inqüestionable balear catalanitat.

Un poble sense poetes és un poble sense futur, i el nostre futur, de tots, el de les illes, està escrit amb versos d'aquest home que ha viscut (són vuitanta anys de poesia i de servei a la cultura) per salvar-nos també els mots i purificar (com deia T.S. Eliot) el dialecte de la tribu. La poètica de Villangómez té un segell inconfusible d'humanitat, de saviesa. La sal i el sol de les illes brillen purs en els seus versos passionals i apassionants, moderns, però també clàssics, oberts des del Mediterrani a tot el món, però arrelats en la més profunda, corprenedora, vital, cívica, idiomàtica eivissenquicitat.

Villangómez, humil, senzill, entranyable, jo diria que franciscà, discret i sense estridències, ha estat sempre una presència, un testimoni, un exemple, un punt de referència sòlid i constant que, en el difícil camí d'aprendre a ser poetes, ens ha servit, convençuts com deia Kafka que la literatura és sempre una expedició a la veritat, com a guia, com a model, com a mestre, i li hem d'estar agraïts.

Tenir un poeta com ell, un gran poeta com ell, ens prestigia i honora.

Avui, a Eivissa, en aquesta Eivissa neta de prosaismes i tòpics, Catalunya, el País Valencià, les Illes, ens hem unit en un acte de justícia i gratitud, agermanats al voltant d'un home, d'un poeta: Marià Villangómez, que homenatjam amb respecte i estimació.

Per la vostra obra poètica, per la vostra bonhomia, pel servei fidel que heu fet insubornable a la

nostra mediterrània cultura, en nom de tots: moltes gràcies!

Per vostè en moments històrics de repressió i de foscúria ens hem pogut sentir poble, sabem que encara hi ha pàtries i que la nostra, la nostra pàtria és la llengua catalana.

Aquest sincer homenatge no és el punt final de res, no tanca res, sinó que obre un immens espai poètic sobre les pàgines vives d'un futur esperançat.

Vostè, Marià Villangómez, perviurà sempre en la memòria de tots aquells que estimam, amb una illenca passió, la nostra encara perseguida i subjugada pàtria-llengua catalana.

L'homenatjam, no ho oblidi, amb amor i admiració.

Un poble que té poetes i persones com vostè pot estar orgullós d'esser-ho i té segur, humà, digníssim, un futur on les paraules daran fruits de llibertat.

Que sigui per molts anys, Marià, i moltes gràcies!