Bona nit a tothom i molts anys i bons, per endavant, a tots els Joans i Joanes que ben prompte celebraran el seu dia.

Com cada any, l'Institut d'Estudis Eivissencs, mitjançant el seu manifest, fa unes reflexions en veu alta d'aquelles qüestions que ens preocupen i atanyen a eivissencs i formenterers. Enguany són aquestes:

I. Llengua

Lamentam haver de constatar que continua el procés de substitució lingüística, tot i que hi ha alguns elements que operen a favor de la normalització.

L'àmbit de l'ensenyament, tot i funcionar majoritàriament en espanyol, presenta algunes iniciatives en favor de la normalització del català. Els mitjans de comunicació en català, en una situació precària, també operen en aquest sentit.

A l'àmbit institucional en podem comptar una de calç per cada mitja dotzena d'arena. Els progressos en la catalanització de l'ajuntament d'Eivissa contrasten amb la desídia dels altres ajuntaments. L'ús del català a la Conselleria de Cultura xoca amb la total alienació de la majoria de les altres conselleries.

Ara bé, el català és fins i tot absolutament absent d'alguns àmbits: a l'administració de justícia, als cossos i forces de seguretat de l'estat, a correus, a l'administració d'hisenda o a l'aeroport d'Eivissa el català té una consideració similar o inferior a la d'una llengua estrangera. A hores d'ara no se celebren judicis en català ni la policia hi atén els ciutadans ni hi ha rètols en català a correus o a l'aeroport. Aquesta absència constitueix un indicador de la consideració en què aquests organismes tenen la gent d'Eivissa i Formentera.

Des de la societat civil, amb motiu del 23 d'abril, Diada Nacional de la Llengua Catalana, s'ha creat a Eivissa una Plataforma en defensa de la llengua catalana, que pretén aglutinar aquells sectors que treballen per ampliar l'ús de la nostra llengua, per fer-la cada dia més normal en la nostra societat.

El marc legal, encara que de bon tros no han estat exhaurides les possibilitats que ofereix, és del tot insuficient. No hi ha hagut cap llengua que hagi assolit la seua normalització en un context polític com el que constrenyeix la llengua catalana. I, així i tot, des de la Conselleria de Turisme als jutjats d'Eivissa, i des de les casernes fins a algunes escoles, no es compleixen les exigències d'un marc legal que, tot i les seues mancances, estableix l'oficialitat de la llengua catalana a Eivissa i Formentera. Qui demana comptes sobre el compliment de les lleis als encarregats de vigilar-lo?

II. Església i llengua

El dia de la presentació de la Bíblia interconfessional escrita en català, a la Catedral, sentírem tots els presents el compromís públic més ferm i clar fet mai per un bisbe d'Eivissa envers l'ús i recuperació de la nostra llengua. Albiràrem, aleshores, una petita esperança de recobrament i normalització en la litúrgia de l'Església pitiüsa. La participació de bona part dels eclesiàstics illencs en el continuat procés d'aculturació patit pel nostre poble podia haver arribat a un punt de reflexió i conscienciació. Les paraules del Bisbe en semblaven una mostra. Però, vet aquí, que fets posteriors ens han indicat que les paraules del màxim representant de la jerarquia eclesiàstica pitiüsa eren, únicament, això: paraules. Paraules per quedar bé en un acte solemne. A Eivissa, i pertot, la diferència entre "tenir paraules" i "tenir paraula” és ben òbvia.

Denunciam, idò, altra vegada la part de l'església pitiüsa que col·labora tan decisivament a la substitució lingüística i aculturació del nostre poble. Sentim enveja de les esglésies de Mallorca i Menorca que, d'una manera tan ferma i decidida, col·laboren a la plena normalització lingüística i redreçament nacional dels seus pobles.

El que hauria de ser norma, l'ús de la llengua pròpia en tots els actes litúrgics és avui penosa excepció. Parròquies com Sant Miquel, Santa Eulària, Jesús, Sant Antoni, Puig d'en Valls, bona part de les de Vila i altres són trist exemple del que denunciam.

III. Port d'Eivissa

L'illa d'Eivissa s'ha desenvolupat, fins ara, amb unes instal·lacions i tamany com l'actual, i som arribats a un punt on no sembla que el creixement de l'illa pugui ser molt més gran. Això ens fa pensar que l'ampliació que es pretén portar a terme, i que triplica la superfície actual destinada a usos i serveis, és desproporcionada i gegantina. Per tant, s'hauria de rebutjar. Hauríem de parlar, millor, de la racionalització de les instal·lacions actuals i unes solucions adients, encara que difícils, dels greus problemes de la descàrrega de combustibles i agitacions a l'interior del port.

L'impacte ambiental del port previst consideram que és molt greu i ens esgarrifen especialment determinades xifres. Pensem, tan sols, en els 67.000 camions de 20 tones que fan falta pel transport de matèries de reompliment. S'ha pensat de debò en la destrossa que pot significar?

La pregunta que ens feim és, en definitiva, si la construcció del nou port és estrictament necessària, malgrat els negatius impactes naturals, paisatgístics, socials, patrimonials i culturals que pot causar.

Dit això, creim necessari manifestar ben rotundament que estam en contra de fer qualsevol port industrial a qualsevol indret de l'illa, i, molt especialment, a sa Caleta. Les necessitats portuàries s'han de resoldre a l'actual port d'Eivissa, amb la definició prèvia de quines són les necessitats i els problemes que s'han de solucionar.

IV. Ses Salines i cala d'Hort

Ja fa molts anys que l'Institut d'Estudis Eivissencs va aixecar la veu en defensa de ses Salines. Ha plogut molt (o millor dit, poc) des de llavors, i encara el perill plana sobre un paratge tan emblemàtic i valuós. Ses Salines segueixen desprotegides. Per tant, tal com dèiem un temps: SES SALINES, PARC NATURAL. I abans que sigui massa tard. Aquí no cal defallir ni fer passes enrere. Tots hi tenim un ferm compromís de defensa i ens hi jugam massa.

No ens oblidam de cala d'Hort. Un dels pocs paratges verges de la nostra illa també perilla greument. S'hi vol construir un camp de golf i una urbanització. Diuen els promotors que per embellir la contrada! Com si a Eivissa no tenguéssim prou experiències d'obres d'embelliment. Ens sobren raons i raonaments per demanar als poders públics que aturin aquest desbaratat projecte. Falcons i esparvers, figueres i romanins, torres i pedra maresa, llaüts i pescadors, pagesos i ciutadans, es Vedrà i es Vedranell ens ho agrairan.

I acabam aquest Manifest amb una nota d'alegria i optimisme. La Institució de les Lletres Catalanes ha dedicat aquest mes de juny al coneixement de la vida i obra de Marià Villangómez, volent-se afegir a tota la sèrie d'actes d'homenatge encetats l'any passat amb motiu del seu vuitantè aniversari. Aquesta nit, us repartirem l'opuscle editat per l'esmentada Institució catalana, a fi que puguem guardar memòria de l'esdeveniment. L'ocasió i el lloc (som ben prop d'on va néixer) són ben adients.

Que aquesta nit, volta encesa de l'any, desperti excelsitud i la flama i joventut siguin les veus que sent la nit sorpresa, com diu el nostre poeta.

Sant Joan, volta encesa
de l'any, desperta excelsitud.
De flama i joventut
les veus que sent la nit sorpresa.

M. Villangómez

Dalt Vila,
23 de juny de 1994
COMISSIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS